Konrad Lorenz
De Viquipèdia
 |
| Premi Nobel de Medicina o Fisiologia (1973) |
Konrad Zacharias Lorenz ( Viena, Imperi austrohongarès 1903 - Altenberg, Àustria 1989 ) fou un etòleg i professor universitari austríac guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1973.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va néixer el 7 de novembre de 1903 a la ciutat de Viena, en aquells moments situada a l'Imperi austrohongarès però que avui dia és la capital d'Àustria. AL finalitzar l'escola secundària estava tan interessat en l'evolució que va voler estudiar zoologia i paleontologia. Obeint al seu pare, però, va estudiar dos cursos de medicina a la Universitat de Columbia de Nova York, i acabà la carrera a la Universitat de Viena, on es graduà el 1928 i es doctorà en zoologia l'any 1933.
Entre 1940 i 1942 fou professor a la Universitat de Königsberg. Durant la Segona Guerra Mundial va esdevindre metge de l'exèrcit, treballant en la secció de neurologia i psiquiatria de l'hospital de Posen. Considerat un dels pares de l'etologia, el 1961 fou nomenat director de l'Institut Max Planck d'etologia de Seewiesen (Baviera), càrrec que exercí fins el 1973. Va morir el 27 de febrer de 1989 a la ciutat d'Altenberg, població situada prop de Viena.
[edita] Recerca científica
El 1939 va fundar amb Nikolaas Tinbergen l'escola etològica del comportament animal, que va mantenir fortes discrepàncies amb l'escola nord-americana de psicòlegs experimentals. Els nord-americans estudiaven els animals en el laboratori i els europeus preferien observar-los en el seu hàbitat natural. A l'estudiar les pautes d'aprenentatge dels pollets d'oques i ànecs va descobrir una etapa crítica en la qual aprenen a reconèixer i a seguir als pares, fins i tot si aquests són adoptius, sempre que en ells estiguessin presents els estímuls auditius o visuals, l'empremta que provoca la reacció dels joves. Aquesta etapa Lorenz l'anomenà "imprinting".
Va rebre el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1973, compartit amb Nikolaas Tinbergen i Karl von Frisch, pels seus descobriments referents a l'organització dels patrons individuals i socials del comportament. La concessió d'aquest guardó va causar certa sorpresa en el món científic, els arguments del tribunal suec del Premi Nobel fou que els seus treballs contribuïen a comprendre millor alguns aspectes de la psiquiatria.
Influit pel psicòleg Karl Bühler, va intentar aplicar mètodes comparatius a l'estudi del comportament animal. Va cridar l'atenció el fet que els seus resultats van contradir, amb gran violència, les opinions portades a terme per l'escola vitalista o "instintivista" de William McDougall i les de l'escola mecanicista de Watson. Gran part de la seva vida no va estar interessat en la conducta humana i menys en la cultura humana. Probablement la seva professió de metge va despertar el coneixement dels perills que amenacen a la humanitat civilitzada. Posteriorment es va involucrar amb el perill de la destrucció del medi ambient per l'home i del cercle viciós devastador de competència comercial i creixement barat. Pel que fa a la cultura com un sistema vivent i considerant les seves pertorbacions en la llum de malalties el van dur a l'opinió que l'amenaça principal a l'existència de la humanitat queda pot anomenar-se "neurosi de masses".
[edita] Obra publicada
- 1952: King Solomon's Ring
- 1954: Man Meets Dog
- 1965: Evolution and Modification of Behavior
- 1966: On Aggression
- 1970: Studies in Animal and Human Behavior, Volume I
- 1971: Studies in Animal and Human Behavior, Volume II
- 1973: Behind the Mirror
- 1974: Civilized Man's Eight Deadly Sins
- 1979: The Year of the Greyleg Goose
- 1982: The Foundations of Ethology
- 1995: The Natural Science of the Human Species: An Introduction to Comparative Behavioral Research - The Russian Manuscript (1944-1948)
