L'Argentera
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|||
| Municipi del Baix Camp | |||
 |
|||
| País |  Catalunya |
||
| Gentilici | Argenterenc, argenterenca | ||
| Llengua pròpia | Català | ||
| Superfície | 9,81 km² | ||
| Altitud | 344 m | ||
| Població (2005) • Densitat |
161 hab. 16,41 hab/km² |
||
| Coordenades | 41° 8′ 21″ N 0° 54′ 37″ E | ||
| Sistema polític Entitats de població |
2 |
||
| Estat • Autonomia • Província • Comarca |
Espanya Catalunya Tarragona Baix Camp |
||
L'Argentera és un municipi de la comarca del Baix Camp.
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Argentera, l' | 157 |
| Sort, la | 4 |
Lloc d'estiueig de gent de Reus i altres llocs, se situa a sota mateix del puig d'Escornalbou on està situat el Castell d'Escornalbou.
El seu terme és molt reduït ( 9,81 km2) i es troba a la vessant oriental de la Serra de l'Argentera. El creuen els Barrancs de la Serra i el de les Valls que al confluir formen el Barranc de l'Argentera que va a parar, per la dreta, a la Riera de Riudecanyes. Probablement aquesta riera es l'anomenat antigament Torrent de l'Argentera, esmentat el 1164. L'antic terme de La Trilla es creu que era un magatzem i lloc de treball metal·lúrgic (Trilla o Tries), pertanyia a l'arquebisbat i probablement és un mas donat a un Pere i la seva dona Joana el 1195 i que s'esmenta com a masia amb forn el 1296, propietat de Ramon Jujol; el 1412 Pere Sagarriga va donar el mas a Pere i Ferrer Monter, de Pradell; el 1586 era part de la Comuna del Camp; apareix esmentat fins el 1845, nomes amb un veí; el mas encara existeixt. L'antic llogaret de Vilamanya, al llindà del terme amb el de Duesaigües i Riudecanyes, va quedar integrat al terme de Duesaigües.
El terreny és principalment de garriga, i el 22% és de conreu, principalment avellaner, olivera i vinya.
És molt coneguda la Font del Ferro que es troba al poble.
Es creu que va ser fundat pels romans que hi van explotar la galena. Abandonat més tard, fou part de les terres donades vers el 1162 a Albert de Castellvell, senyor de Siurana (des del 1153), el qual les va infeudar al monestir de Sant Vicenç de Pedrabona, al Garraf. El 1180 un terç de les terres de Sant Marcel i la Vall de Porrera, que incloïen les terres de l'Argentera, va ser donat pel rei a Pere de Deu, i llavors se l'anomena "Illas Argentera", confirmant a més la cessió d'Albert al monestir de Sant Vicenç. Aquesta dualitat de cessions va provocar diferències resoltes el 1203: el monestir en va restar propietari (i més tard va cedir el terme a la Cartoixa d'Escaladei) i Pere de Deu en va fer renúncia. El poble existia ja el 1178, i s'havia construït una església romànica que amb el temps va quedar al mig del poble i fou abandonada, quedant rodejada pel cementiri, i fou redescoberta el 1918 per Eduard Toda i Güell que la va comprar per utilitzar els materials per la restauració del castell d'Escornalbou. El segle XIII va quedar integrat dins la baronia d'Escornalbou. El 1339 va passar a formar part de la comuna del Camp.
El 1348 l'arquebisbe de Tarragona Sanç López, baró d'Escornalbou, va contractar l'explotació de plom i argent al Puig Rodó, i durant uns 50 anys les mines van estar en explotació. En aquesta època les esglésies de Duesaigües i Les Valls eren sufragànies de l'Argentera.
A finals del segle XVIII va arribar als 219 habitants i es va construir vers el 1750 l'església de Sant Bartomeu abandonant-se l'anterior, i que fou finançada amb el quinzè de les collites de la gent de l'Argentera, Vilamanya i La Trilla. La primera pedra es va posar el 1751 hi fou inaugurada el 1753.
Al segle XIX la població va baixar inicialment però es va recuperar després i va arribar a més de 300 habitants el 1857, patint després una baixada (260 habitants el 1877) per recuperar-se altra cop fins els 476 habitants de 1887; després d'això la població va anar a la baixa. En aquest segle es va construir un túnel de ferrocarril, anomenat La Torreta, de més de 4 kilòmetres. El seu constructor, l'enginyer Eduard Maristany i Gilabert (Barcelona 1855-1941) va rebre del rei Alfons XIII el títol de Marquès de l'Argentera el 1918. El reusenc Eduard Toda va beneficiar al poble amb restauracions i construccions com la de Casa Cabrer, el Nou cementiri, la casa del comú, les escoles i altres, i va enjardinar carrers; el 1950 se li va aixecar un monument amb un bust del escultor també reusenc Modest Gené Roig. El 1965 es va fundar la Cooperativa Agrícola.
