Linx ibèric
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Linx ibèric
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
 En perill crític |
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Lynx pardinus Temminck 1827 |
||||||||||||||
El linx ibèric o linx marró (Lynx pardinus) és un felí molt semblant al serval, però més gran. És d'aspecte robust, amb unes potes llargues i una cua curta amb una borla negra en l'extrem que sol mantenir alçada batent-la en moments de perill o excitació. Les seves característiques orelles punxegudes estan acabades en un pinzell de pèls negres rígids la finalitat dels quals possiblement sigui la de descompondre la rodona silueta del seu cap, afavorint d'aquesta manera el seu camuflatge. També són característiques les patilles que pengen de les seves galtes i que augmenten progressivament de grandària amb l'edat. Els joves de poques setmanes manquen de patilles i gairebé de pinzells i en els individus d'un any ja apareixen les patilles, encara que curtes, que tot just pengen per sota de la barbeta. Els mascles tenen les patilles i els pinzells negres més llargs que les femelles. El linx ibèric és el felí més amenaçat del món. Per això Espanya i Portugal són els principals responsables mundials de la seva conservació. La població de linx ibèric s'ha vist molt reduïda en els últims 10 anys en més d'un 50%, a causa de la persecució soferta per part de l'home, la perduda de l'hàbitat i el descens de les poblacions de conill, base de la seva alimentació. Actualment el linx ibèric compte amb una escasíssima població, menys del miler d'exemplars, distribuïda en diverses desenes, aïllades la gran majoria entre si. Aquesta fragmentació de les seves poblacions és un dels seus principals problemes a mitjà termini parell la conservació de l'espècie.
El linx ibèric només està present a la Península Ibèrica, ocupant principalment la brolla i bosc mediterrani. Fins a fa uns cent anys es podia trobar en gairebé tota la Península Ibèrica, però actualment la seva distribució n'ocupa menys del 5%. Per a la seva supervivència necessita una gran cobertura vegetal i una presència abundant de la seva principal presa : el conill.
La regressió del Linx Ibèric és deguda a tres raons:
- La contínua mort de linxs en llaços i ceps, per tirs de caçadors i atropellats en carreteres.
- La destrucció del seu hàbitat per part de l'home, per la construcció de carreteres o embassaments, repoblacions forestals, la construcció d'urbanitzacions, etc.
- La reducció de les poblacions de conill, la seva principal presa.
