Mallorca

De Viquipèdia

Aquest article tracta sobre l'illa de Mallorca. Per a altres significats, vegeu «Mallorca (desambiguació)».

Mallorca

	(Escut)
(En detall)	(En detall)

Localització

Illes Balears

Dades estadístiques

Municipi més gran

Mallorquí, mallorquina

790.763 hab.

3.640'11 Km²

217,24 hab/km²

Municipis

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les illes Balears, per això també se l'anomena la Balear Major.

Pel gran pes demogràfic de la capital, Palma, l'illa es va dividir tradicionalment entre Ciutat i la Part Forana. La Part Forana és la ruralia, la terra situada fora de població. A Mallorca, es fa servir aquest terme per denominar de forma global totes les poblacions que no són la capital, Palma.

[edita] Denominació

A l'Edat Mitjana va predominar el nom de l'illa en plural: Mallorques. Aquest nom, tant en plural com, més poc sovint, en singular, coincidia amb el nom de l'única ciutat. La restauració del nom llatí d'una de les poblacions, Palma, va resoldre l'ambigüitat.

[edita] Història

[edita] Prehistòria

A Muleta (Sóller) i a Son Matge (Valldemossa) s'han trobat restes de una etapa arcaica de la prehistòria mallorquina. Els més antics s'han datat a l'any 5.200 aproximadament.

Les colonitzacions protohistòriques (grecs, fenicis, cartaginesos, romans) són febles, o bé tardanes.

Els balears eren bons foners i es feren mercenaris dels cartaginesos. Pareix ésser que lluitaren al costat d'Anníbal, el general cartaginès que quasi derrotà els romans, i arribaren a combatre gairebé a les mateixes portes de Roma. D'aquell temps és la dita: Hannibal ad portas, quan hi ha un perill imminent. No volien cobrar amb diners, i demanaven ser pagats amb dones i vi.

[edita] Edat Antiga

Els romans intentaren conquerir l'illa de Mallorca en diferents ocasions, però els balears els causaven grans danys a les naus amb les pedres que tiraven amb les seves fones, finalment el 123 a.C. Quintus Caecilius Metellus, que després seria conegut amb el sobrenom de balearicus, va fer cobrir les naus amb pells, d'aquesta manera va poder desembarcar i sotmetre els balears. Els romans fundaren les ciutats de Palma i Pol·lèntia. Al final d'aquest període el cristianisme arriba a l'illa.

[edita] Alta Edat Mitjana

Al 425 el poble germànic dels vàndals saquegen Mallorca i al 455 la incorporen al seu regne del nord d'Àfrica. Al 534 el general Apol·linar incorpora les Balears a l'Imperi Bizantí. La decadència bizantina a la Mediterrània Occidental al segle VIII deixa aïllat l'arxipèlag.

[edita] Els musulmans

L'any 903 els musulmans conquereixen Mallorca després d'alguns saquejos realitzats al segle IX. L'any 1015 Mallorca passa a dependre de la taifa de Dènia. Al 1114-1115 una croada realitzada per Pisa i el comte de Barcelona Ramon Berenguer III saqueja però no ocupa l'illa. Això accelerarà la incorporació de la taifa als almoràvits. Al 1203 els almohades es fan amb Mallorca.

[edita] Orografia

Mapa dels diferents municipis de l'illa

Mallorca presenta dues serres : la de Tramuntana, amb muntanyes més altes, i les Serres de Llevant, d'altures més modestes. A més, es compten altres cims menors fora d'aquestes dues serralades.

[edita] Serra de Tramuntana

Puig Major (1445 m)
Massanella (1364 m)
Tomir (1102 m)
l'Ofre (1090 m)
Galatzó (1027 m)
Alfàbia (1069)
Teix (1064 m)
Tossals Verds (1028)

[edita] Serres de Llevant

Puig de Sant Salvador (510 m)
Bec de Ferrutx (519 m)
Puig de Morell (562 m)

[edita] Altres

Aquí, podem destacar el massís de Randa, amb el Puig de Randa (543 m) i el Puig de Galdent (420 m).

Vegeu: Llista de cims de Mallorca

[edita] Biodiversitat

La insularitat ha exercit una gran influència sobre la flora i fauna de Mallorca, generant-se nombrosos endemismes.

[edita] Comarques de Mallorca

Les comarques a Mallorca, no tenen reconeixement legal, però la divisió sí que és consensuada pels geògrafs.

Vegeu: Llista de municipis de les Illes Balears

[edita] Mitologia quotidiana

Dimonis boiets: Esperits populars de les llars. Acostumen a ser molt nerviosos, obeeixen les ordres d'aquell que els controla. Quan no tenen res a fer, es posen a estorbar, fer malifetes i a cridar l'atenció de la gent perquè els doni feina. El seu aspecte és el d'una personeta lletja, petita, sovint vella, que sol tenir algun tret animal, com potes de cabra, banyes, coa d'ase o de bou, de vegades ales de ratapinyada... Es diu que neixen de les llavors de la falguera la matinada de la nit de Sant Joan.
Dracs: Conegut monstre de fantasia, amb forma de serp o llangardaix gegantesc que escup foc pels queixals, sovint amb més d'un cap. Moltes vegades apareix com un príncep encantat.
Bubota: fantasma, esperit d'un difunt. De vegades guarda un tresor, però és més comú que faci cruixir les parets de cases abandonades o que encanti algun camí.
Dimoni cucarell: esperit o dimoni gros, que guarda un tresor o vigila alguna cosa. No sol faltar en les festes mallorquines, i es diverteix jugant amb el foc i empaitant la gent. Ve de l'infern i té l'aspecte d'un home molt gran amb banyes i, de vegades, potes de cabra i ales de ratapinyada.
Homenets i donetes de colzada: Persones menudes que apareixen quan són cridats, amb vestidures típiques de la pagesia, i que obeeixen el seu amo. Se'ls anomena "gent de colzada" perquè la seva altura no és més gran que la distància entre el colze i el canell.
Negrets: Genis que surten de dins una llàntia quan aquesta és fregada amb un anell especial. Obeeixen les ordres d'aquell que els ha alliberat.
Serps: Monstres gegantescos en forma de serp que guarden algun tresor. Normalment, aquell que vulgui aconseguir el tresor ha d'anar amb tres llesques de pa beneït i oli verjo a les dotze de la nit allà on habita la serp. Es posa boca amunt amb una llesca de pa amb oli sobre els llavis o el pit, i les altres dues una a cada mà. Quan toquen les dotze, la serp surt i es menja les llesques de pa, i amb cada llesca torna més grossa. Si la persona no es mou gens, el tresor serà seu. Però si li entra por i es regira, la serp no li deixarà acostar-s'hi.

[edita] Cultura

Grups de música mallorquins

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: