Mar Càspia
De Viquipèdia
La mar Càspia, o el mar Caspi, és una mar tancada situada entre Àsia i Europa. És la massa d'aigua interior més gran del món, amb una superfície de 371.000 km², i té característiques comunes tant amb els mars com amb els llacs. Sovint és considerat el llac més gran del món, tot i que no és d'aigua dolça sinó salada.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
La mar Càspia està voltada per Rússia a l'oest, per l'Azerbaidjan al sud-oest, per l'Iran al sud, pel Turkmenistan al sud-est i pel Kazakhstan al nord i a l'est, on es troben les estepes de l'Àsia Central. Al sud-oest de la Càspia hi ha les muntanyes del Caucas, i al sud el massís de l'Elburz. A la costa oriental, al Turkmenistan, té una àmplia entrada en forma de golf anomenada Karabogazgöl.
Està connectada amb la mar d'Azov mitjançant el canal de Manitx.
[edita] Ciutats costaneres
Les principals ciutats vora la mar Càspia són:
- Àstrakhan, Derbent i Makhatxkalà, a Rússia
- Bakú, a l'Azerbaidjan
- Astara, Bandar-e Anzali i Chalus, a l'Iran
- Türkmenbaşy (l'antiga Krasnovodsk), al Turkmenistan
- Aktau (l'antiga Xevtxenko) i Atyrau (l'antiga Guriev), al Kazakhstan
[edita] Història
A l'antiguitat la mar Càspia era anomenada l' oceà Hircà. Amb el pas del temps també fou anomenada mar de Mazandaran, mar Khàzar i mar Khvalissià.
A les vores de la Càspia hi hagué les ciutats històriques d'Hircània, Tamisheh, Atil i Khazaran.
[edita] Fauna
La mar Càspia conté un gran nombre d'esturions, els ous dels quals es transformen en caviar. Tanmateix, la sobreexplotació pesquera afecta de tal manera la població d'esturions que els ecologistes en reclamen la prohibició total de la pesca fins que la població d'aquest peix es recuperi.
[edita] Petroli
La regió és rica en fonts d'energia. A més dels camps petrolífers recentment descoberts, també hi ha proves de l'existència de grans extensions de gas natural, tot i que en cal una exploració a fons per definir-ne el futur potencial. Els estats fronterers de la mar Càspia estan aconseguint una gran importància en l'àmbit geopolític, especialment a causa de la inestabilitat de l'Orient Mitjà, que pot afectar les polítiques energètiques de molts països occidentals. Un altre factor que cal tenir en compte és el nou desplegament militar nord-americà a la regió centreasiàtica.
Un problema clau és l'estatus de la mar Càspia i l'establiment de les fronteres marítimes entre els cinc estats del litoral. Rússia, l'Azerbaidjan i el Kazahkstan van signar un acord el 2003 per dividir-se la part septentrional de la Càspia (un 64%) entre ells, tot i que els altres dos països riberencs, l'Iran i el Turkmenistan, no s'hi van afegir. L'acord entre les tres nacions, en el qual ha influït la producció de petroli, segurament influirà en el seu desenvolupament futur, que pot quedar aturat en el cas iranià i turcman.
En l'actualitat, l'Azerbaidjan i el Kazahkstan han experimentat el major increment en la producció petroliera (un increment del 70% des del 1992). Tot i amb això, la regió encara no produeix tot el seu potencial, ja que la producció regional total és d'uns 1,6 milions de barrils (uns 250.000 m³) diaris, si fa no fa la producció del Brasil. Es calcula que aquesta producció es triplicarà cap al 2010.
[edita] Característiques i ecologia
La mar Càspia té característiques comunes tant amb els mars com amb els llacs. Sovint és considerat el llac més gran del món, tot i no ser d'aigua fresca.
El Volga (que hi aporta un 80% de l'aigua de riu) i l'Ural desguassen a la mar Càspia, que és endorreica, és a dir, que no té cap sortida natural d'aigua (a part de la derivada de l'evaporació). D'aquesta manera, l'ecosistema caspià és el d'una conca tancada, amb el seu propi nivell del mar que és independent del nivell eustàtic dels oceans del món. La Càspia es va tancar fa uns 5,5 milions d'anys. El seu nivell ha anat baixant i pujant, sovint ràpidament, diverses vegades al llarg dels segles. Alguns historiadors russos sostenen que una de les crescudes medievals de la mar Càspia van ocasionar la inundació d'algunes ciutats costaneres dels khàzars, com ara Atil. El 2004, el nivell de les aigües era de -28 metres, és a dir 28 metres sota el nivell del mar.
Al llarg dels segles, els nivells de la mar Càspia han anat canviant en consonància amb el que s'estima que hi desguassava el Volga, el qual per la seva banda depèn de les precipitacions que caiguin a la seva vasta conca hidrogràfica. Les precipitations estan relacionades amb les variacions que sofreixen les depressions de l'Atlàntic Nord que arriben a l'interior, les quals per la seva banda es veuen afectades pels diversos cicles de l'oscil·lació de l'Atlàntic Nord. Així doncs, els nivells de la mar Càspia estan relacionats amb les condicions atmosfèriques de l'Atlàntic Nord, a milers de quilòmetres nord i oest enllà. Aquests factors fan de la mar Càspia un indret valuós per a l'estudi de les causes i els efectes del canvi climàtic global.
L'últim cicle a curt termini del nivell del mar va començar amb una caiguda del nivell marítim de 3 m des del 1929 fins al 1977, seguida per una pujada de 3 m des del 1977 fins al 1995. Des de llavors s'han succeït petites oscil·lacions. Aquests canvis han causat seriosos problemes ambientals.
[edita] Transports
Hi ha diversos serveis de transbordador que operen a la mar Càspia, que inclouen la línia entre Türkmenbaşy i Bakú.
[edita] Enllaços externs
- Informació sobre la història i els noms de la mar Càspia –en anglès
- Programa Ambiental de la Càspia –en anglès
- Convenció Marc per a la Protecció de l'Ambient Marí de la Càspia (2003) –en anglès
- Objectiu: el petroli de la mar Càspia John Robb, 2004 –en anglès
- Els canvis en els nivells de la mar Càspia –en anglès
