Marc Juni Brutus

De Viquipèdia

Marc Juni Brutus (85 aC.(?)-23 d'octubre del 42aC)

Fill de Dècim Juni Brutus i de Servília Cepionis, Brutus va ser adoptat pel seu oncle matern, Quint Servili Cepió del qual va heretar l'enorme fortuna. Va començar la seva carrera política al costat de Cató el Jove, quan aquest era governador de Xipre (58 aC). Anys més tard va servir com a qüestor d'Api Claudi a Cilícia (53 aC).

Durant aquesta època es va enriquir fent de prestador, exigint uns impostos molt alts. Quan va tornar a Roma, es va ajuntar a la banda més conservadora del Senat (els optimates) i es va oposar al triumvirat que van format Juli Cèsar, Marc Licini Cras i Gneu Pompeu Magne, ja que aquest últim havia assassinat al seu pare durant la dictadura de Luci Corneli Sul·la.

Tot i així es va posar de part de Pompeu en la guerra civil, fins que va ser derrotat a Farsàlia. Llavors va escriure a Cèsar demanant clemència i Cèsar el va perdonar i fins i tot el va nomenar governador de la Gàl·lia Cisalpina, mentre anava a lluitar a l'Àfrica (46 aC), i pretor (44 aC).

Quan Cèsar va derrotar Pompeu el jove a la batalla de Munda i es va nomenar dictador vitalici, Brutus va ser, juntament amb Cassi, va ser un dels principals implicats en la conspiració que va conduir al seu assassinat durant una sessió del Senat celebrada al teatre de Pompeu, durant els idus de Març del 44 aC. Brutus havia insistit en que no s'assassinés ningú més, i es va beneficiar de l'indult concedit pel Senat als conspiradors, per iniciativa de Ciceró i amb el consentiment de Marc Antoni.

Aquell mateix any Brutus va acceptar el càrrec de governador de Creta i, l'any següent, el Senat el va nomenar cap dels exèrcits de Macedònia i d'Il·líria (43 aC). Per desgràcia per als conspiradors, Octavi, hereu de Cèsar, i Marc Antoni, el seu lloctinent, van unir-se per acabar amb ells. Brutus i Cassi van organitzar un exèrcit amb les legions de què disposaven, i van realitzar incursions militars a Tràcia i a Lícia per recaptar fons.

A la tardor de l'any 42 aC, Brutus i Cassi van enfrontar-se a la batalla de Filips, a l'est de Macedònia, contra Marc Antoni i Octavi. Brutus va aconseguir, en un primer enfrontament, derrotar Octavi, però Cassi va ser derrotat per Marc Antoni i, creient que Brutus també havia estat derrotat, es va suïcidar (3 d'octubre). Tres setmanes després (23 d'octubre), va tenir lloc una segona batalla què es va resoldre amb la derrota de l'exèrcit de Brutus. Aquest va aconseguir fugir als turons del voltant però, en veure que estava a punt de ser capturat, es va suïcidar. El seu cos va ser respectat per Antoni, que el va cobrir amb el seu mantell, i les seves cendres van ser enviades a la seva mare a Roma.

Brutus havia estat casat dues vegades. La seva primera esposa va ser una filla d'Api Claudi, però el seu matrimoni (cap al 51 aC) va acabar en divorci. Anys més tard (45 aC) es va casar amb Pòrcia, filla de Cató, la qual el va recolzar abans i després de l'assassinat de Cèsar. Cap del dos matrimonis li va donar un fill.

Brutus és un personatge controvertit que ha estat vist per uns com un exemple de traidor, i per altres com un home noble que va actuar per principis (es considera que va ser l'únic dels assasins que no va actuar per venjança o gelosia). Així, a la Divina comèdia Dante el va situar, junt a Judes i Cassi, a la boca de Satanàs, que els mastega sense consumir-los; per la seva banda, William Shakespeare el va convertir en l'heroi de la seva tragèdia Juli Cèsar, on se'l qualifica com "el més noble dels romans".