Micmac
De Viquipèdia
| Micmac | |
|---|---|
 |
|
| Població total | 32.724 (2000) |
| Regions amb població significativa | EUA (Maine, Nova York) Canadà (Nova Brunsvic, Nova Escòcia) |
| Llengua | Algonquí, |
| Religió | Cristianisme |
| Grups humans relacionats | innu, beothuk i cree. |
Els micmac o mik'mag són una tribu de parla algonquina, també anomenada Surike. El seu nom prové de nikmag “aliat”. Es tractava d’una confederació de set tribus.
Taula de continguts |
[edita] Localització
Antigament vivien a la badia de Fundy entre la desembocadura del Saint Laurent i Cape Breton, a Terranova, Nova Brunsvic, Nova Escòcia i Illa del Príncep Eduard. Actualment viuen a 7 reserves de Nova Brunsvic (Big Hole Trait, Red Bank, Tobique, Devon, Tahusintac, Richibuctou, Woodstock), tres de Nova Escòcia (Whycocomagh, Shubenacadie i Chapell Island), 4 del Quebec (Gaspé, Gesgapegiag, Pastigouche i Listugal), dues a Illa del Príncep Eduard (Lennox Island i Abegweit), una a Terranova (Conn River) i l’ Aroostock Band of Micmacs de Maine, reconeguda per la BIA com a tribu el 26 de novembre del 1991.
[edita] Demografia
Potser eren uns 20.000 el 1500, però havien baixat a 3.000 el 1611 i a 3.500 el 1760. Augmentaren a 4.000 el 1880, i cap el 1970 ja eren 9.350. Segons Asher, el 1981 hi havia 11.000 al Canadà, dels quals 6.000 parlaven la llengua, uns 2.000 a Boston i entre 10 i 100 a Nova York, però els mateixes fonts donaven 5.500 a Nova Escòcia, 480 a l'illa del Príncep Eduard i 4.100 a Nova Brunsvic.
A les províncies atlàntiques hi havia el 1981 uns 12.138 micmac, dels quals el 1990 vivien 6.305 a Nova Escòcia, 4.100 a Nova Brunsvic i 500 a Príncep Eduard (4 % de la població); el 1992 hi havia 4.068 al Quebec, endemés potser uns 2.000 a Boston, uns quants a Nova York i no se sap quants a Maine, en total potser 20.000 individus.
Segons dades del censos dels EUA i Canadà del 2000, a EUA hi havia 2.913 purs, 254 barrejats amb altres tribus, 3.199 barrejats amb altres races i 356 barrejats amb altres races i altres tribus, en total 6.722 individus; al Canadà hi havia enregistrats 11.368 a Nova Scotia, 566 a Príncep Eduard, 6.891 a Nova Brunsvic, 2.392 a Terranova i 4.806 a Quebec. En total, hi ha 26.002 al Canadà i en total 32.724 micmacs.
| Comunitat | Província | Reserva | Població | Nom Míkmaq |
|---|---|---|---|---|
| Abegweit First Nation | PE | Scotchfort Rocky Point Morell |
545 | Epekwitk |
| Acadia | NS | Yarmouth | 1.000 | Malikiaq |
| Annapolis Valley | NS | Cambridge Station | 220 | Kampalijek |
| Aroostook Band of Micmac | ME | Presque Isle | 1.155 | Ulustuk |
| Bear River First Nation | NS | Bear River | 272 | L’setkuk |
| Buctouche First Nation | NB | Buctouche | 80 | Puktusk |
| Burnt Church First Nation | NB | Burnt Church 14 | 1,499 | Esk |
| Chapel Island First Nation | NS | Chapel Island | 577 | Potlotek |
| Eel Ground First Nation | NB | Eel Ground | 846 | Natuaqanek |
| Eel River Bar First Nation | NB | Eel River Bar | 591 | Oqpíkanjik |
| Elsipogtog First Nation | NB | Big Cove | 2,734 | Lsipuktuk |
| Eskasoni First Nation | NS | Eskasoni | 3,632 | Eskisoqnik |
| Fort Folly First Nation | NB | Dorchester | 106 | Amlamkuk Kwesawék |
| Micmacs of Gesgapegiag | QC | Maria | 1,174 | Keskapekiaq |
| Nation Micmac de Gespeg | QC | Fontenelle | 495 | Kespék |
| Glooscap First Nation | NS | Hantsport | ? | Pesikitk |
| Indian Island First Nation | NB | Indian Island | 145 | L’nui Menikuk |
| Lennox Island First Nation | PE | Lennox Island | 800 | L’nui Mnikuk |
| Listuguj Mi'gmaq First Nation | QC | Listiguj | 3,166 | Listikujk |
| Membertou First Nation | NS | Sydney | 1,070 | Maupeltuk |
| Metepenagiag Mi’kmaq Nation | NB | Red Bank | 528 | Metepnákiaq |
| Miawpukek First Nation | NF | Conne River | 2,392 | Miawpukwek |
| Millbrook First Nation | NS | Truro | 1000 | Wékopekwitk |
| Pabineau First Nation | NB | Pabineau | 214 | Kékwapskuk |
| Paq’tnkek First Nation | NS | Afton | 489 | Paqtnkek |
| Pictou Landing First Nation | NS | Trenton | 547 | Puksaqtéknékatik |
| Indian Brook First Nation | NS | Shubenacadie | 2,125 | Sipekníkatik |
| Wagmatcook First Nation | NS | Wagmatcook | 623 | Waqm |
| Waycobah First Nation | NS | Whycocomagh | 814 | Wékoqmáq |
[edita] Costums
Formaven una confederació de molts clans, cadascun d’ells amb llurs propis símbols, i casdascun d’ells amb el seu propi cabdill o Sagamore, que practicava la poligàmia i vivia a Umamag, però el lideratge no era gaire fort i només es reunia per fer pau o guerra. Però tot i que es dividien en bandes disperses, tenien una forta i sòlida identitat ètnica. No hi havia entre ells classes socials hereditàries ni esclavatge. Els presoners masculins eren torturats fins a la mort i les dones i nens eren adoptats i assimilats per la tribu. Eren nòmades, caçaven foques, alguns dants i caribús, pescaven i recollien marisc. El seu cicle anyal comprenia a l’hivern assentaments difusos, on vivien en wigwams cònics de pells i escorça, i es dedicaven a la cadera de castors ,llúdries, dants, ossos i caribús; a la primavera pescaven arenga i salmó i caçaven ocells; i assentaments compactes a l’estiu, en wigwams oblongs oberts a l’aire, i es dedicaven al conreu del tabac al llarg del riu. Els homes duien eslips i les dones unes samarretes de pell, però a l’hivern es cobrien amb pells grans. També eren bons canoistes. Se sap poc de llurs rituals religiosos, llevat la creença en Manitou, com la resta de tribus algonquines, i en Gluskap, guerrer legendari. Avui dia, encara que són nominalment catòlics, encara creuen en la Keskamizet (sort) i en els poders sobrenaturals.
[edita] Història
En el segle XVI estaven establits a la badia de Fundy, i eren ferotges guerrers. Es creu que cap el 1000 foren visitats per Leif Ericsson o algun altre cabdill víking, i que eren els skraelingars de les sagues vikingues. Sembla ser que contactaren força violentament amb ells. El 1497 foren visitat per l’italià al servei d’Anglaterra John Cabot, qui segrestà alguns micmac i els portà a Anglaterra, i el 1501 pel portuguès Gaspar Corte-Real. Reberen molt bé als francesos Jacques Cartier el 1534 i Samuel de Champlain el 1603, del qual en foren aliats en la colonització d’Acàdia. Així es dedicaren al comerç i es mestissaren amb els francesos. Foren aconvertits al cristianisme pels jesuïtes francesos des que els visità el p. Biard el 1616, i s’aliaren amb ells per tal d’exterminar els beothuk de Terranova.
El missioner Silas T. Rand va recollir llurs tradicions. Des de la pèrdua d’Acàdia pels francesos el 1713 esdevingueren hostils als anglesos, contra els que lluitaren acarnissadament. Cap el 1763, mercè el Tractat de París amb els francesos, deixaren de ser hostils als britànics i als seus aliats iroquesos, encara que no foren pacificats fins el 1779, i confinats en reserves. Des del 1800 l’alcoholisme els va fer decaure, quan es dedicaren a l’agricultura, i reberen encara més missioners. També es fan trampers sedentaris, pobres i proletaritzats. A Nova Escòcia es dediquen a la fusteria i treballen a les papereres. Entre el 1900 i el 1914 reben escoles de catòlics caputxins i metges, i des del 1930 la seva natalitat s’incrementà.
El 1950, endemés, la ratio de criminalitat entre ells era la més alta del Canadà. Començaren la lluita per l’autodeterminació a les reserves, però la taxa d’atur és molt alta. Des dels anys 1950 formen un subproletariat a les ciutats canadenques, molt barrejats amb els blancs. El 1960 fundaren la Union of Nova Scotia Indians per defensar els seus drets. I el 26 de novembre del 1991 la BIA reconegué com a tribu la banda d’Aroostock.
