De Viquipèdia
Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:
Aquesta llista hi és a l'article Monarca britànic, s'hauria d'eliminar d'una de les dues pàgines
Els monarques britànics són aquells que van governar a algun dels dos regnes més importants de la Gran Bretanya, Escòcia i Anglaterra, o a la unió d'aquestes dues corones amb Irlanda primer i Irlanda del Nord després, formant el Regne Unit (de Gran Bretanya i Irlanda del Nord).
[edita] Evolució dels títols reals britànics
Al voltant del segle IX van sorgir a Gran Bretanya dos grans regnes: Escòcia i Anglaterra, cadascun dels quals portava aparellat el títol de rei. Aquesta situació es va mantenir fins al segle XII, ja que al conquerir part de Irlanda, el monarca anglès Enric II, creà la Senyoria d’Irlanda, que va passar al seu fill petit Joan "sense terra", mentre que la corona d’Anglaterra requeia en el seu fill gran Ricard Cor de Lleó; en morir aquest últim, Joan es va convertir en rei d'Anglaterra i Senyor d'Irlanda. El títol es va mantenir en el temps, fins que Enric VIII d'Anglaterra va convertir la senyoria en regne, passant a anomenar-se rei d'Anglaterra i Irlanda. Precisament en morir sense descendència l'última de les seves filles, Elisabet, les corones anglesa i escocesa s'uniren en la persona de Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia, que va governar amb els títols de rei d'Escòcia, Anglaterra i Irlanda.
Aquest títol es va mantenir fins que Anna I va signar la Llei d'Unió entre Anglaterra i Escòcia, passant a ser Reina de Gran Bretanya i Irlanda. El successor d’Anna, Jordi I d'Anglaterra, va aportar l'electorat de Hannover a la llista de títols reals britànics. Posteriorment, una Llei d'Unió similar a la de Ana, aquesta vegada entre Gran Bretanya i Irlanda, va ser signada per Jordi III del Regne Unit, que va passar a titular-se Rei del Regne Unit Gran Bretanya i Irlanda. Posteriorment, aquest mateix monarca va aconseguir que el Congrés de Viena convertís l'electorat de Hannover en regne. No obstant això, la seva néta Victòria no va poder conservar aquest títol a causa de la Llei Sàlica imperant en Hannover, encara que va ser coronada posteriorment com emperadriu de la Índia, convertint-se per tant en Reina del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda i Emperadriu de l’Índia. La independència d’Irlanda al 1922 i de l’Índia al 1947, va reduir el títol al de Reina del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord, que és l'usat per la monarca actual, Elisabet II.
[edita] Llista de Reis britànics
Reis d'Anglaterra |
Reis d'Escòcia |
|
|
Reis d'Anglaterra i Senyors d'Irlanda |
Reis d'Escòcia (continuació) |
|
|
Reis d'Anglaterra i Irlanda |
Reis d'Escòcia (continuació) |
|
|
Reis d’Escòcia, Anglaterra i Irlanda |
Nom |
Periode |
La dinastia d'Estuard (continuació en el cas d'Escòcia) |
Jaume I d'Anglaterra |
1567 (Escòcia), 1603 (Anglaterra) –1625 |
Carles I |
1625–1649 |
La República d'Anglaterra i el Protectorat
La república durà fins 1653, i la succeí el Protectorat que acabà en 1659 i fou seguida d'anarquia fins la restauració de 1660. |
Oliver Cromwell |
1653–1658 |
Richard Cromwell |
1658–1659 |
La dinastia d'Estuard (restauració) |
Carles II "el monarca alegre" |
1660–1685 |
Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia |
1685–1689 |
Maria II, Princesa d'Orange |
1689–1694 |
Guillem III, Príncep d'Orange |
1689–1702 |
|