Mononucleosi infecciosa
De Viquipèdia
 |
||||
|---|---|---|---|---|
| Mononucleosi infecciosa: es mostren limfòcits reactius (atípics) en blau. | ||||
| ICD-10 | B27. | |||
| ICD-9 | 075 | |||
| DiseasesDB | 4387 | |||
| MedlinePlus | 000591 | |||
| eMedicine | emerg/319 med/1499 ped/705 | |||
|
||||
La mononucleosi infecciosa, coneguda popularment com a malaltia del petó, és una malaltia que es caracteritza per la febre, el dolor referit i la fatiga. És causada pel virus d'Epstein-Barr (EBV), que afecta als limfòcits B, produint una limfocitosi reactiva i limfòcits T anormals (cossos de Downey).
El virus es trasmet per individus asimptomàtics a través de la sang o de la saliva (d'aquí el nom popular de malaltia del petó).
Taula de continguts |
[edita] Història
El terme mononucleosi infecciosa fou introduït el 1920, quan es va descriure un síndrome caracteritzat per febre, limfadenomegàlies, fatiga i limfocitosi en sis pacients. El 1968, Henle va desmostrar que el virus d'Epstein-Barr era l'agent etiològic de les síndromes mononucleòsides (SMN) associades amb la presència d'anticosos heteròfils.
[edita] Símptomes
Una persona pot estar infectada amb el virus setmanes o mesos abans que apareixi qualsevol símptoma. Les primeres mostres de la malaltia se solen confondre amb símptomes de la grip. Els símptomes més típics de la mononucleosi són:
- Febre. Pot ser més suau o més severa, però es veu en la majoria dels casos.
- Limfadenomegàlies (nòduls limfàtics més grans i més tous). Particularment els nòduls cervicals porteriors de manera bilateral (a ambdós costats del coll).
- Faringitis.
- Fatiga. En algunes ocasions pot ser extrema.
A més, alguns pacients també presenten:
- Esplenomegalia (Melsa més gran).
- Hepatomegalia (Fetge més gran)
- Dolor abdominal.
- Dolor muscular.
- Mal de cap.
- Pèrdua d'apetit.
- Icterícia.
- Depressió.
- Debilitat.
- Erupcions cutànies.
- Vertigen o desorientació.
- Edema supraorbital (ulls inflats). Sol ocórrer al principi.
Molta gent exposada al virus d'Epstein-Barr no presenta el símptomes de la malaltia, sinó que només porten el virus i el trasmeten a altres persones. Això sol passar habitualment en nens, en els quals la infecció sol causar només una malaltia molt suau, fins i tot moltes vegades no s'arriba a diagnosticar. Aquesta característica, més el fet que té un període llarg d'incubació, fa que el control epidemiològic de la malaltia sigui gairebé impossible. Prop del 6% de la gent que presenta mononucleosi infecciosa sol recaure.
La mononucleosi pot fer que la melsa s'infli -esplenomegalia- (50% casos) i en casos molt estranys pot conduir a la ruptura de la melsa. La ruptura se sol produir sense traumatisme, encara que és un factor important. A causa d'això, se sol recomanar als pacients que pateixen la malaltia que no practiquin esports de contacte mentre la malaltia no hagi desaparegut. Altres complicacions inclouen hepatitis (inflamació del fetge), que causa l'elevació de la bilirubina del sèrum (en el 40% dels pacients), l'icterícia (5% dels casos) i anèmia.
Encara que el virus d' E.B. causa la gran majoria de casos de la mononucleosi, el cytomegalovirus pot produir una malaltia similar, generalment sense faringitis. Independentment del virus, s'inclouen ambdues infeccions sota el diagnòstic de mononucleosi.
[edita] Variants atípiques de la mononucleosi
En nens petits, la malaltia sol ser asimptomàtica. El curs de la malaltia pot també ser crònic, ja que alguns pacients sofreixen els símptomes de la malaltia durant mesos o anys. Aquesta variant de la mononucleosi es coneix com Síndrome crònic de la fatiga o Síndrome d'EBV.
[edita] Mortalitat/morbilitat
La mort a causa de la mononucleosi és molt estranya en països desenvolupats. Les complicacions mortals que es poden donar són la ruptura de la melsa, infeccions bacterianes, insuficiència hepàtica i el desenvolupament de miocarditis viral.
|
