Montaverner
De Viquipèdia
 |
Aquest article sobre el País Valencià és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint l'article i millorant-hi la qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
| Montaverner | |||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Vall d'Albaida | |||
| Gentilici | Montaverní Montavernina |
||
| Població (2002) | 1.722 | ||
| Superfície | 7,40 km2 | ||
| Densitat | 232,70 hab/km2 | ||
| Altitud | 200 m | ||
| Nuclis de població | 1 | ||
| Coordenades | 38° 53’ 25” N 0° 29’ 46” W |
||
| Predomini lingüístic històric | Valencià | ||
| Pressupost municipal (2003) |
Pressupost € | ||
Montaverner és una població de la comarca de la Vall d'Albaida.
Taula de continguts |
[edita] Història
D'èpoques pretèrites hi ha testimonis en forma de diversos atifells en el Tossal del Calvari. Més recents són les deixalles romanes trobades en la partida de Colata d'una vil·la rústica. L'origen de la població és una alqueria musulmana incorporada per Jaume I al terme de Xàtiva. El 26 d'agost de 1271 hom li va concedir carta de població, amb franquícia de tributació durant 10 anys. El 4 de desembre d'aqueix any es confirma la donació d'heretats i parcel·la, la qual cosa va propiciar un conflicte dels que no resultaren afavorits amb Pere el Gran. Encara que estigué subjecta a la batlia i Governació de Xàtiva, no tingué mai senyor territorial per pertànyer a la Corona.
En 1535 s'obté la independència eclesiàstica d'Albaida. L'expulsió morisca delmà en dos terços de la població i va fer desparèixer com a pobles Colat, Vistabella i Behalí dels que es conserven ruïnes en el terme municipal.
[edita] Demografia i economia
El padró de 2004 dóna la xifra de 1.748 montavernins. L'estructura econòmica combina l'agricultura de secà, raïm sobre tot, amb la indústria, tèxtil, serigrafia, vidre i plàstic.
[edita] Geografia
Els seus 7'74 km2 de superfície constitueixen un territori pla amb lleu pujada cap al sud banyat pels rius Albaida i Clariano que s'hi uneixen. Els paratges més interessants són: La Rambla, el Calvari, i la Font del Povil. Hi ha la Carrasqueta, espectacular arbre de 3,10 metres de diàmetre.
[edita] Edificis d'interés, gastronomia i festes
Del patrimoni muntaverní citem:
- Església de sant Jaume i sant Joan evangelista. Segle XVIII.
- Font dels Quatre Dolls amb el Llavador Municipal, associats a un antic molí.
- Ermites de Colata i del Tossal del Calvari.
La paella, i arròs al forn són els plats més destacats de la gastronomia muntavernina.
Per sant Blai, s'hi celebren Moros i Cristians.
[edita] Política
El PSPV va guanyar les eleccions de 2003 amb 6 regidors per 3 que obtingué el PP.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
