Mutxamel
De Viquipèdia
| Mutxamel | |||
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi l'Alacantí | |||
| Gentilici | Mutxameler Mutxamelera |
||
| Població (2003) | 16.971 | ||
| Superfície | 47,70 km2 | ||
| Densitat | 355,79 hab/km2 | ||
| Altitud | 63 m | ||
| Nuclis de població | 1 | ||
| Coordenades | 38° 24’ 49” N 0° 26’ 44” W |
||
| Predomini lingüístic històric | Valencià | ||
| Partit judicial | Sant Vicent del Raspeig | ||
| Pressupost municipal (2004) |
11.626.800,00 € | ||
Mutxamel és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alacantí.
Taula de continguts |
[edita] Història
El seu origen és musulmà i, contràriament amb el que es creia recentment, el seu nom no té res a veure amb la mel que produïen els cristians a l'Edat Mitjana, sinó que deriva de la composició del vocable àrab mujmâ (mercat) i del romànic el (lloc de reunió), donant a mujmâ-el o mujtamiâ-el, un topònim equivalent a "lloc d'aplec per al mercat".
Durant la colonització cristiana va pertànyer a Alacant. Romangué inclosa en la Corona de Castella fins el 1296, en què va passar a formar part del Regne de València. L'església parroquial fou construïda el 1580 quan se li va concedir el títol d'Universitat i per reial privilegi, el 1628, s'independitzà d'Alacant i aconseguí ser elevada a vila amb vot en Corts; voluntàriament passà a formar part d'Alacant el 1653, de la qual es va separar, definitivament, el 1736.
Durant la guerra de Successió fou saquejada per tropes de l'arxiduc Carles d'Àustria. Al seu terme foren derrotades les tropes franceses de Suchet, el 1812, per les del general Roche, governador d'Alacant. La seua proximitat a la capital ha resultat definitiva tant per a la seua economia com per a la seua demografia. De fet, fins fa poc estava unida per un tramvia i ja des del segle XVIII famílies acomodades d'Alacant hi tenien la seua segona residència.
[edita] Demografia
Encara que la base de la seua economia és fonamentalment l'agricultura, la proximitat a la capital ha fet que la seua població augmente considerablement al llarg del segle XX i, de manera especial, entre 1960 i 1994, dates en les que passà de tenir 4.010 a 11.329 habitants i quasi 17.000 en l'actualitat, amb el desenvolupament d'urbanitzacions al seu terme municipal.
[edita] Cultura
[edita] Festes
El calendari fester de Mutxamel és el següent:
- 5 de gener: Cavalcada dels Reis d'Orient.
- 17 de gener: Festivitat de Sant Antoni del Porquet.
- 1-8 març: Commemoració del miracle de la llàgrima.
- 1er dissabte de maig: Festa de la Vera Creu (Creus de Maig)
- 6 d'agost: Festa del Salvador.
- 6-13 setembre: Festes de Moros i Cristians.
De totes, les més importants i assenyalades son les Festes de Moros i Cristians en honor a la Mare de Déu de Loreto, patrona de la vila. Els orígens d'estes festes es perden en la història i han evolucionat al llarg del temps. Tal com es coneixen ara daten de finals del s.XIX. Actualment, la festa està molt viva i es calcula que hi participen activament al voltant de 3000 festers repartits en 9 comparses ( quatre cristianes i cinc mores).
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Website oficial de l'ajuntament de Mutxamel.
- Website oficial de la Comisió de Festes de Moros i Cristians de Mutxamel.
- Website oficial del Complex Cultural de Mutxamel. Entitat promoguda per l'Exelentíssim Ajuntament de Mutxamel i que engloba la Casa de la Cultura, l'Espai Jove i el Casal de la Tercera Edat
