Corona de Castella
De Viquipèdia
La Corona de Castella, com entitat històrica, comença el segle XIII, any en que Ferran III de Castella, es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
La unió entre els dos regnes ja s'havia produït en ocasions anteriors, el 1037 gràcies a Ferran I de Castella i el 1072 amb Alfons VI de Lleó per separar-se de nou el 1157, però aquesta en fou l'última i definitiva.
Taula de continguts |
[edita] Història
Ferran III el Sant va rebre de la seva mare Berenguera de Castella el 1217 el Regne de Castella i del seu pare Alfons IX de Lleó el 1230 el de Lleó. Així mateix, va aprofitar la debilitat del regne almohade per conquistar la vall del riu Guadalquivir, mentre el seu fill Alfons de Molina prenia el Regne de Múrcia. Les Corts de Lleó i Castella es van fondre, moment el qual es considera que sorgeix la Corona de Castella, formada per diferents regnes: Castella, Lleó, Galícia, Astúries, Toledo i els senyorius bascos, així com altres regnes i senyorius conquistats als àrabs: Còrdova, Múrcia, Jaén, Sevilla, Granada, Gibraltar, Algesires i Molina d'Aragó.
Els regnes van conservar el seu dret propi, així els súbdits de Castella jutjats al Regne de Lleó o a qualsevol altre regne s'acollien al fur de Castella.
[edita] La unió amb la Corona d'Aragó
El 1469 es casaren en secret la reina Isabel I de Castella i el príncep hereu d'Aragó Ferran II d'Aragó, anomenats els Reis Catòlics. Aquest enllaç, va tenir com a conseqüència la unió de la Corona de Castella i la Corona d'Aragó el 1479, encara que aquesta unió no es fa efectiva fins al regnat del seu nét, Carles I de Castella.
Entre 1474, any de la mort d'Enric IV de Castella, i 1479 es produeix la Guerra civil castellana per la successió de la corona, entre els partidaris d'Isabel i els partidaris de Joana la Beltraneja, germanastra i filla legítima d'Enric IV respectivament, en la qual vencen els partidaris d'Isabel. Pel fet d'haver guanyat els partidaris d'Isabel comportà la unió de la corona castellana amb l'aragonesa, de fet contrari la victòria de la Beltraneja hagués comportat la unió de Castella amb Portugal.
La Corona de Castella va seguir expandint-se amb la presa del Regne de Granada, la incorporació de les Illes Canàries i les noves terres descobertes per Cristòfol Colom: les Índies Occidentals així com per l'anexió del Regne de Navarra.
Fins el començament de la dinastia Borbó, el 1715, i la constitució d'un Estat gairebé centralitzat, Castella i Lleó va seguir sent un Estat independent, amb lleis, institucions i fronteres pròpies, compartint amb la resta de regnes dels Habsburg tant sols un monarca i un Tribunal de la Inquisició comuns.
[edita] Cronologia comparada
