Nadal Batle i Nicolau
De Viquipèdia
Nadal Batle i Nicolau (Felanitx, Mallorca, 1945 - Ciutat de Mallorca, 7 de desembre de 1997), fou un matemàtic i durant 13 anys rector de la Universitat de les Illes Balears.
Nadal Batle va arribar al rectorat el 1982 i va ocupar el càrrec fins el 1995. Durant aquest període de temps va posar les bases del que ara és la Universitat. Va treballar d'una manera molt especial en obrir nous camins a la ciència i la investigació, sobretot en noves tecnologies, en arrelar la Universitat a la societat mallorquina i en fer-ne una institució normalitzada des del punt de vista nacional. Sota la seua direcció s'eixamplaren els estudis i es va crear l'actual campus.
Batle era doctor en matemàtiques per la Universitat de Barcelona i havia estudiat també a l'Institut Henry Poincaré de París. Va treballar a les universitats de Barcelona, València i Sevilla, abans de tornar a Mallorca. Va publicar nombrosos treballs de la seua especialitat, molts d'ells en anglès:
- The Redfields topology on some groups of continous functions.
- Isometries in generalized metric spaces.
- Entropy and fuzzy integral.
- Autómatas, lenguaje, lógica.
- Multiple conclusion logic and fuzzy logic
- Etc
Era membre de la junta directiva de la International Association of Knowledge Engineers. Sempre havia manifestat, i practicat, la seva creença que l'únic bilingüisme pràctic pels Països Catalans era el català-anglès.
Nadal Batle era també un convençut nacionalista i un agitador incansable de la societat mallorquina. Des del càrrecs que va ocupar (va ser secretari de la comissió executiva de la Caixa d'Estalvis de Balears), des de la seva activitat política (anava a fundar un nou grup polític amb el nom Alternativa per Mallorca) i des del seu treball als mitjans de comunicació (escrivia tres articles setmanals al Diari de Balears, del qual preparava en el moment de la seva mort l'edició digital i va ser peça clau per a l'aparició de VilaWeb Ciutat de Mallorca).
Entre els seus hàbits personals destacava la música. Nadal Batle tenia una immensa col·lecció de discos de música barroca, sobretot Bach, Haydn i Mozart. Era també un enorme lector amb una preferència especial, com Joan Fuster, per Bertrand Russell.
