Numídia

De Viquipèdia

Numídia (llatí Numidia) es el nom de l'antic territori al nord d'Àfrica que es trobava entre el regne de Mauritània i la província romana d'Àfrica, equivalent a la part est de l'actual Algèria i oest de Tunísia.

El país era poblat per tribus després conegudes com berbers o cabilencs, que els romans van anomenar númides (numidae) derivat de la paraula grega numadia o nomadike (nòmades). Els habitants foren també anomenat maurusis númides (maurusii numidae o també mausi) i estaven dividits en tribus la mes poderosa de les quals eren els massesils (massaesyli, massaisulioi) que vivien de fet fins al riu Mulucha. Les muntanyes de l'Atles eren anomenades en la llengua local muntanyes Dyris. Contra la creença general a Numídia mateix no hi havia lleons i els númides desconeixien els camells fins al menys el segle II aC i no fou usat àmpliament fins l'època àrab.

L'economia local era ramadera; quan es va introduir l'agricultura es va dedicar principalment a l'olivera i el taronger. El marbre groc amb vetes vermelles era característic de Numídia i el mes car i apreciat a Roma.

Els númides van proveir als cartaginesos de famosos genets. La seva llengua era el fenici que parlaven amb influencia de la llengua local. Després de la primera guerra púnica es van deslliurar de l'influencia cartaginesa (vers 241 aC) i tot seguit les tribus apareixen ja estructurades sota dos reis, i es va formar els regne de Numídia Occidental, a occident, i el de Numídia Oriental, a orient.

Regne independent al segle III aC, va caure sota el domini romà molt efectiu després de la guerra de Jugurta. El 46 aC fou declarat provincia romana i ho va restar (excepte un breu restabliment del regne entre el 31 i el 25 aC) fins vers el 294 quant es va dividir en dos províncies. Vegeu Numídia (província romana)

El nombre de ciutats del país fou molt important. Al segle IV fou el centre de l'heretgia donatista. Al segle V tenia 123 bisbats. El país fou arruinat per la conquesta dels vàndals el 428. Fou recuperada pels bizantins el 534 i va passar als àrabs al segle VII.