Regne de Mauritània

De Viquipèdia

El Regne de Mauritània (també Mauretània) fou un regne independent que abraçava el modern Marroc i la part occidental i central d'Algèria, que va esdevenir client de Roma, i finalment fou incorporat com a província romana.

Els romans es van establir a Mauritània després de la tercera guerra púnica quant les possessions cartagineses a la zona van passar a Roma, però eren llocs puntuals, punts de comerç a la costa. L'interior estava governat pels reis del poble nadiu dels maurs o maures.

Durant la guerra de Jugurta un rei anomenat Boccus I, esmentat des el 111 aC, es va apoderar de territoris de Numídia i va jugar les seves cartes hàbilment de manera que els romans li van permetre llegar el regne als seus dos fills Bogud i Boccus II.

Els dos van regnar associats des un data vers el 80 aC a la mort del pare. Hostils al partit pompeià, van aconseguir mantenir el tron després de la derrota d'aquest.

Boccus II i Bogud es van repartir el país (vers el 50 aC) i el primer va governar la part oriental i el segon la occidental, i Cèsar els va confirmar com a reis el 49 aC. Boccus II es va apoderar de territoris de Numídia vers el 48 aC durant la revolta del rei Juba I i el 45 aC els romans li van reconèixer a Boccus aquest territoris i encara els van ampliar.

Boccus fou partidari d'Octavi August mentre Bogud ho fou de Marc Antoni. Mentre Bogud era a Hispània son germà es va apoderar del seu regne. Després de la derrota de Marc Antoni el 31 aC a Àccium, Boccus II fou reconegut per August com a rei de tota Mauritània però li va exigir la restitució de la part de Numídia que havia adquirit entre el 48 aC i el 45 aC ja que amb aquest territori va restaurar el Regne de Numídia per a Juba II, fill del rei Juba I, al que va casar amb Cleòpatra Selene, filla de Marc Antoni i Cleòpatra VII.

Boccus II va morir vers el 29 aC sense fills ni hereus reconeguts, i el regne fou declarat província romana, però al cap de poc, vers el 25 aC, August el va restaurar i el va entregar a Juba II i Cleòpatra Selene a canvi de renunciar al regne de Numídia que fou annexionat.

Juba II va morir vers l'any 23 i el va succeir el seu fill Ptolemeu de Mauritània. El 40 aC fou cridat a Roma per Cal·lígula i va deixar el govern a Edemó. Cal·lígula el va fer matar per apoderar-se de les seves riqueses. Edemó fou privat del regne l'any 42 i l'emperador Claudi el va convertir en dues províncies separades pel riu Mulucha: al oest la Mauritània Tingitana (Mauretania Tingitana) i a l'est la Mauritània Cesariense (Mauretania Cesariensis) províncies imperials.

Per la província romana vegeu: Mauritània (província romana), Mauritània Sitifiense, Mauritània Cesariense i Mauritània Tingitana.