Static Wikipedia February 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu

Web Analytics
Cookie Policy Terms and Conditions Oligocè - Viquipèdia

Oligocè

De Viquipèdia


Aquest article forma part de la sèrie
Fanerozoic
Paleozoic
Cambrià
Ordovicià
Silurià
Devonià
Carbonífer
Permià
Mesozoic
Triàsic
Juràssic
Cretaci
Paleogen
Paleocè
Eocè
Oligocè
Neogen
Miocè
Pliocè
Pleistocè
Holocè


L'Oligocè és un període geològic que s'estén des de fa uns 34 milions d'anys fins a fa uns 23 milions d'anys. Com passa amb els períodes geològics més antics, els estrats rocosos que defineixen l'inici i la fi del període estan ben delimitats, però les dates exactes del principi i el final del període no són del tot exactes. El nom Oligocè ve dels mots grecs oligos (poc) i ceno (nou), i es refereix al poc creixement de la varietat dels mamífers en comparació amb l'explosió evolutiva de l'Eocè. L'Oligocè segueix l'Eocè i precedeix el Miocè. L'Oligocè és la tercera i última època del període Paleogen.

L'Oligocè sol ésser considerat un període important de transició, un enllaç entre el món arcaic de l'Eocè tropical i els ecosistemes més moderns del Miocè.

El principi de l'Oligocè ve marcat per una extinció major que pot estar relacionada amb l'impacte d'un gran objecte extraterrestre a Sibèria i/o a Chesapeake Bay. El límit Oligocè-Miocè no es troba en un event de fàcil identificació global sinó en alguns límits regionals entre el càlid Oligocè i el Miocè, més fred.

Taula de continguts

[edita] Divisions

Els estatges faunals, del més recent al més antic, són:

Chattià (28,4 ± 0,1 – 23,03 milions d'anys)
Rupelià (33,9 ± 0,1 – 28,4 ± 0,1 milions d'anys)

[edita] Clima

El clima continuà essent càlid, tot i que el lent refredament global que eventualment portà a les glaciacions del Pleistocè va començar cap al final del període.

[edita] Paleogeografia

Durant aquest període, els continent continuaren derivant cap a llurs posicions actuals. L'Antàrtida continuà aïllant-se, i finalment s'hi desenvolupà un casquet polar.

El procès orogènic a l'oest d'Amèrica del Nord va continuar, i els Alps van començar a aixecar-se a Europa a mesura que la placa africana col·lidia amb la placa eurasiàtica. Una breu incursió marina marca l'Oligocè Inferior a Europa. En canvi, els floriments marins de l'Oligocè són rars a Nordamèrica. Sembla que hi va haver un pont terrestre a principis de l'Eocè entre Amèrica del Nord i Europa ja que la fauna de les dues regions és molt similar.

[edita] Flora

Els angiospermes continuaren expandint-se arreu del món; els boscos tropicals i subtropicals van ser substituïts per zones forestals temperades. Les planes obertes i els deserts esdevingueren més comuns. L'herba deixà el seu hàbitat a les ribes dels rius de l'Eocè i arribà a les planes obertes; tanmateix, ni tan sols a finals del període no era prou comú com per a la sabana moderna.

[edita] Fauna

La fauna de l'Oligocè ha deixat vestigis importants a tots els continents excepte a Oceania. Els paisatges més oberts van permetre als animals crèixer a mides més grans que les que tenien al Paleogen. La fauna marina era més aviat moderna, igual que els vertebrats terrestres dels continents septentrionals. Això és probablement el resultat de l'extinció de les formes primitives més que de l'evolució de les formes modernes.

Sudamèrica estava aparentment aïllada dels altres continents i hi evolucionà una fauna bastant característica, durant l'Oligocè.

[edita] Mamífers

  • Brontotherium
  • Indricotherium
  • Enteledont
  • Hyaenodon

[edita] Rèptils

  • Stylemus

[edita] Aus

  • Dendropicos fuscescens

[edita] Vida marina

  • Bivalves

[edita] Oceans

Els oceans arreu del globus continuaren refredant-se, especialment al voltant de l'Antàrtida.

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs

Static Wikipedia 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2006 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu