Taula dels temps geològics
De Viquipèdia
La taula dels temps geològics s'utilitza en geologia per descriure i relacionar esdeveniments de la història de la Terra.
S'estima que la Terra té al voltant de 4.570 milions d'anys. La taula dels temps geològics s'ha organitzat en períodes, normalment anomenats a partir d'esdeveniments geològics o paleontològics rellevants.
Cada quatre anys, la Unió Internacional de Ciències Geològiques (IUGS) organitza el Congrés Geològic Internacional. La darrera edició i (32a es celebrà l'agost del 2004 a Florència, Itàlia. En aquesta ocasió, la Commissió International d'Estratigrafia (International Commission on Stratigraphy (ICS)), que depèn de l'UIGS, donà una sèrie de termes oficials de les diferents divisions i subdivisions dels temps geològics. Aquest congrés també ha estat apadrinat per d'altres organismes, com ara la Commission de la carte géologique du monde (CCGM), establerta a París.
Les darreres escales publicades integren sobretot les magnetocronies (inversions del camp magnètic terrestre) i comporten uns cinc o sis nivells i subnivells normalitzats. Les antigues nomenclatures, sobretot les de les eres Primària, Secundària, Terciària i Quaternari, han estat abandonades en favor de subdivisions més precises i riguroses.
La taula que es presenta a sota utilitza les dades i nomenclatura proposats per la Comissió Internacional d'Estratigrafia.
| Eó | Era | Sistema | Sèrie | Estatge | Edat | Esdeveniments importants | Fòssils específics | |
| Ma | ± | |||||||
|
F |
||||||||
| Quaternari C E |
Neogen | Holocè | 11430 a | 130 a | sedentarització de l'home | |||
| Pleistocè | superior | 0,126 | 0,005 |
extinció dels mamífers |
H. sapiens H. neander- thalensis H. antecessor H. erectus |
|||
| mitjà | 0,781 | 0,005 | ||||||
| inferior | 1,806 | 0,005 | ||||||
| N O Z O I C Terciari |
Pliocè | Gelasià | 2,588 | 0,005 | H. habilis H. ergaster |
|||
| Plaisancià | 3,600 | 0,005 | Abel Lucy | |||||
| Zancleià | 5,332 | 0,005 | ||||||
| Miocè | Méssinià | 7,246 | 0,005 | Toumaï | ||||
| Tortonià | 11,608 | 0,005 | ||||||
| Serraval·lià | 13,65 | 0,05 | ||||||
| Langhià | 15,97 | 0,05 | ||||||
| Burdigalià | 20,43 | 0,05 | ||||||
| Aquitanià | 23,03 | 0,05 | ||||||
| Paleogen | Oligocè | Chattià | 28,4 | 0,1 | ||||
| Rupelià | 33,9 | 0,1 | ||||||
| Eocè | Priabonià | 37,2 | 0,1 | aparició dels primers mamífers moderns | ||||
| Bartonià | 40,4 | 0,2 | ||||||
| Lutetià | 48,6 | 0,2 | ||||||
| Ypresià | 55,8 | 0,2 | ||||||
| Paleocè | Tanetià | 58,7 | 0,2 | |||||
| Selandià | 61,7 | 0,2 | ||||||
| Danià | 65,5 | 0,3 | ||||||
|
M |
Cretaci | Cretaci superior | Maastrichià | 70,6 | 0,6 | aïllament d'Euramèrica ; extinció dels dinosaures ; primers mamífers amb placenta (placentaris) |
Ammonits | |
| Campanià | 83,5 | 0,7 | ||||||
| Santonià | 85,8 | 0,7 | ||||||
| Coniacià | 89,3 | 1,0 | ||||||
| Turonià | 93,5 | 0,8 | ||||||
| Cenomanià | 99,6 | 0,9 | ||||||
| Cretaci inferior | Albià | 112,0 | 1,0 | aïllament de l'Àfrica | ||||
| Aptià | 125,0 | 1,0 | ||||||
| Barremià | 130,0 | 1,5 | ||||||
| Hauterivià | 136,4 | 2,0 | ||||||
| Valangià | 140,2 | 3,0 | ||||||
| Berriasià | 145,5 | 4,0 | ||||||
| Juràssic | superior Malm |
Titonià | 150,8 | 4,0 |
mamífers marsupials ; |
|||
| Kimmerigià | 155,7 | 4,0 | ||||||
| Oxfordià | 161,2 | 4,0 | ||||||
| mitjà Dogger |
Callovià | 164,7 | 4,0 | |||||
| Bathonià | 167,7 | 3,5 | ||||||
| Bajocià | 171,6 | 3,0 | ||||||
| Aalenià | 175,6 | 2,0 | ||||||
| inferior Lias |
Toarcià | 183,0 | 1,5 | divisió de la Pangea | ||||
| Pliensbachià | 189,6 | 1,5 | ||||||
| Sinemurià | 196,5 | 1,0 | ||||||
| Hettangià | 199,6 | 0,6 | ||||||
| Triàsic |
Triàsic superior | Rhetià | 203,6 | 1,5 | primers dinosaures ; mamífers ovípars |
Ceratits | ||
| Norià | 216,5 | 2,0 | ||||||
| Carnià | 228,0 | 2,0 | ||||||
| Triàsic mitjà | Ladinià | 237,0 | 2,0 | |||||
| Anisià | 245,0 | 1,5 | ||||||
| Triàsic inferior | Olenekià | 249,7 | 0,7 | |||||
| Indusià | 251,0 | 0,4 | ||||||
| Permià | Lopingià | Changhsingià | 253,8 | 0,7 | extinció del Permià | |||
| Wuchiapingià | 260,4 | 0,7 | ||||||
| Guadeloupeà | Capitanià | 265,8 | 0,7 | |||||
| Wordià | 268,0 | 0,7 | ||||||
| Roadià | 270,6 | 0,7 | ||||||
| Cisuralià | Kungurià | 275,6 | 0,7 | |||||
| Artinskià | 284,4 | 0,7 | ||||||
| Sakmarià | 294,6 | 0,8 | ||||||
| Asselià | 299,0 | 0,8 | ||||||
| Carbonífer | Pensilvanià | Gzhelià | 303,9 | 0,9 | nombrosos insectes ; primers rèptils ; primers arbres primitius |
|||
| Kazimovià | 306,5 | 1,0 | ||||||
| Moscovià | 311,7 | 1,1 | ||||||
| Bashkirià | 318,1 | 1,3 | ||||||
| Mississippià | Serpukhovià | 326,4 | 1,6 | |||||
| Viseà | 345,3 | 2,1 | ||||||
| Tournaisià | 359,2 | 2,5 | ||||||
| Devonià | superior | Famennià | 374,5 | 2,6 | primers Amfibis ; Pteridòfits : molses, falgueres | |||
| Frasnià | 385,3 | 2,6 | ||||||
| mitjà | Givétià | 391,8 | 2,7 | |||||
| Eifelià | 397,5 | 2,7 | ||||||
| inferior | Emsià | 407,0 | 2,8 | |||||
| Praguià | 411,2 | 2,8 | ||||||
| Lochkovià | 416,0 | 2,8 | ||||||
| Silurià | Pridoli | Pridolià | 418,7 | 2,8 | primeres plantes terrestres ; abundància d'algues calcàries dins els mars | Euriptèrids | ||
| Ludlowià | Ludfordià | 421,3 | 2,6 | |||||
| Gorstià | 422,9 | 2,5 | ||||||
| Wenlockià | Homerià | 426,2 | 2,4 | |||||
| Sheinwoodià | 428,2 | 2,3 | ||||||
| Llandoverià | Telychià | 436,0 | 1,9 | |||||
| Aeronià | 439,0 | 1,8 | ||||||
| Rhuddanià | 443,7 | 1,5 | ||||||
| Ordovicià | superior | Hirnantià | 445,6 | 1,5 | algues simples i recifals ; predominància d'Invertebrats | Graptòlits | ||
| 455,8 | 1,6 | |||||||
| 460,9 | 1,6 | |||||||
| mitjà | Darriwilià | 468,1 | 1,6 | |||||
| 471,8 | 1,6 | |||||||
| inferior | 478,6 | 1,7 | ||||||
| Tremadocià | 488,3 | 1,7 | ||||||
| Cambrià | Superior (Furongià) | - | - | diversificació major ; primeres algues verdes i algues vermelles | Trilòbits | |||
| Paibià | 501,1 | 2,0 | ||||||
| mitjà | - | - | ||||||
| 513,0 | 2,0 | |||||||
| inferior | - | - | ||||||
| 542,0 | 1,0 | |||||||
| final del Precambrià | 630 | - | primers metazous, cucs i Celenterats |
|||||
|
P |
NEO Neoproterozoic |
Ediacarià | ||||||
| Cryogenià | Varangià | 650 | - | glaciació Varanger | ||||
| Sturtià | 850 | - | ||||||
| Tonià | 1000 | - | formació del continent Rodinia | |||||
| MESO Mesoproterozoic |
Stenià | 1200 | - | Acritarcs | ||||
| Ectasià | 1400 | - | ||||||
| Calymnià | 1600 | - | ||||||
| PALEO Paleoproterozoic |
Staterià | 1800 | - | emergència del continent Colúmbia | ||||
| Orosirià | 2050 | - | primers eucariotes ; aparició de l'oxigen O2 |
|||||
| Rhyacià | 2300 | - | ||||||
| Siderià | 2500 | - | ||||||
|
A |
NEOARQUIÀ | 2800 | - | arqueobacteris |
estromatòlits | |||
| MESOARQUIÀ | 3200 | - | ||||||
| PALEOARQUIÀ | 3600 | - | ||||||
| EOARQUIÀ | 3800 | - | ||||||
|
H |
4550 | - | formació dels oceans per condensació de l'aigua de l'atmosfera composada d'N2, de CO2 y de CH4 ; solidificació de l'escorça terrestre ; refredament de la Terra |
|||||
[edita] Bibliografia
- Riba, O., Reguant, S. i Tarradell, M. (1986). Una taula dels temps geològics, Arxius de la secció de ciències, LXXXI, IEC, Barcelona. 127 pp. ISBN: 84-7283-077-2.
- Riba, O. (direcció) (1997). Diccionari de Geologia, IEC/Enciclopèdia Catalana, Barcelona. 1407 pp. ISBN: 84-412-2793-4.
