Eocè
De Viquipèdia
 Aquest article forma part de la sèrie Fanerozoic |
| Paleozoic |
| Cambrià |
| Ordovicià |
| Silurià |
| Devonià |
| Carbonífer |
| Permià |
| Mesozoic |
| Triàsic |
| Juràssic |
| Cretaci |
| Paleogen |
| Paleocè |
| Eocè |
| Oligocè |
| Neogen |
| Miocè |
| Pliocè |
| Pleistocè |
| Holocè |
El període Eocè (-56.000.000 d'anys / - 34.000.000) és una temps geològic, la segona època del Paleogen dins el Cenozoic. L'Eocè va des del final del Paleocè fins al principi de l'Oligocè. El començament de l'Eocè està marcat perquè hi apareixen els primers mamífers moderns. El final es troba en un event d'extinció important, que pot estar relacionat amb l'impacte d'un o més grans meteorits a Sibèria i a Chesapeake Bay (Estats Units). Tanmateix, i com amb altres períodes geològics, els estrats que en marquen l'inici i la fi estan ben identificats, però no se'ls ha datat amb màxima certesa.
El nom Eocè ve dels mots grecs eos (alba) i ceno (nou) i es refereix a l'aparició dels mamífers moderns, que tingué lloc durant aquest període.
Taula de continguts |
[edita] Subdivisions
L'Eocè se sol dividir en Inferior i Superior. Els estatges faunals, de més recent a més antic són:
| Priabonià | (37,2 ± 0,1 – 33,9 ± 0,1 milions d'anys) |
| Bartonià | (40,4 ± 0,2 – 37,2 ± 0,1 milions d'anys) |
| Lutecià | (48,6 ± 0,2 – 40,4 ± 0,2 milions d'anys) |
| Ypresià | (55,8 ± 0,2 – 48,6 ± 0,2 milions d'anys) |
[edita] Clima
Al principi de l'Eocè, el planeta s'escalfà en un dels events d'escalfament global més extrems i més ràpids (en termes geològics) coneguts en el registre geològic, el màxim tèrmic Paleocè-Eocè. Això va ser un episodi d'un escalfament ràpid i intens (fins a 7ºC en algunes latituds) que va durar menys de 100.000 anys. El màxim tèrmic va provocar una extinció important que distingeix la fauna de l'Eocè de la del Paleocè.
Probablement, el clima global de l'Eocè va ser el més homogeni de tot el Cenozoic; la diferència de temperatura des de l'equador fins als pols només era la meitat de la d'avui, i els corrents oceànics eren excepcionalment càlids comparats amb els actuals. Les regions polars eren molt més càlides que avui, amb temperatures tan benignes que hi havia boscos temperats fins i tot als pols. El clima tropical arribava tan lluny com 45 graus de latitud.
El clima continuà essent càlid durant tot l'Eocè, malgrat que un lent refredament global, que eventualment portà a les glaciacions del Plistocè, començà cap al final del període a mesura que els corrents al voltant de l'Antàrtida es refredaven.
[edita] Paleogeografia
Durant l'Eocè, els continent continuaren derivant cap a llurs posicions actuals.
A l'inici del període, Austràlia i l'Antàrtida romanien encara unides, i càlids corrents equatorials es mesclaven amb les aigües antàrtiques més fredes, distribuint la calor arreu del món i mantenint les temperatures globals altes. Però quan Austràlia se separà del continent meridional fa uns 45 milions d'anys, els càlids corrents equatorials van desviar-se de l'Antàrtida i es va obrir entre ambdós continents una via d'aigua freda aïllada. La regió antàrtica es refredà, i l'oceà que l'envoltava començà a glaçar-se, enviant aigua freda i glaç cap al nord, reforçant el refredament.
El supercontinent septentrional de Lauràsia començà a fragmentar-se a mesura que Europa, Grenlàndia i Amèrica del Nord se separaven.
Europa va ser testimoni de la desaparició del mar de Tetis, mentre que l'alçament dels Alps n'aïllà l'última part (el mar Mediterrani, i va crear un altre mar somer amb arxipèlags al nord. Malgrat que el nord de l'oceà Atlàntic s'eixamplava, sembla que hi havia encara una connexió terrestre entre Amèrica del Nord i Europa ja que les faunes dels dos continents són molt similars.
L'Índia continuà el seu viatge allunyant-se d'Àfrica, i començà a col·lidir amb Àsia, creant l'Himalaia.
[edita] Flora
Al principi de l'Eocè, les altes temperatures i els oceans càlids crearen un ambient humit i xafogós, amb boscos que s'estenien arreu del món de pol a pol. A part dels deserts més secs, la Terra estava amb tota probabilitat coberta de boscos.
Els boscos polars eren bastant extensos. S'han trobat fòssils i fins i tot restes preservades d'arbres tals com l'Actinostrobus pyramidalis o la metasequoia de l'Eocè a Ellesmere Island a l'àrtic canadenc. Com s'ha dit abans, les restes preservades no són fòssils, sinó peces autèntiques conservades en aigua pobre en oxigen en els boscos pantanosos de l'època, i després sepultades abans que es descomponguessin. També s'han trobat fòssils d'arbres tropicals i subtropicals de l'Eocè a Grenlàndia i Alaska. Hi havia jungles tan al nord com Europa.
[edita] Fauna
Els fòssils més antics coneguts dels ordres moderns de mamífers apareixen durant un breu període de l'Eocè Inferior. Al principi de l'Eocè, uns quants grups nous de mamífers arribaren a Amèrica del Nord. Aquests mamífers moderns, com els artiodàctils, perissodàctils i els primats, tenien trets tals com potes llargues i primes, peus i mans capaces d'agafar coses, i dents especialitzades en mastegar. Regnaven les formes nans. Tots els membres dels nous ordres mamífers eren petits, pesant menys de 10 quilograms; basant-se en comparacions de les dimensions de les dents, els mamífers de l'Eocè tenien una mida del 60% dels mamífers del Paleocè que els precediren. També eren més petits que els que els seguiren. Es creu que les caloroses temperatures de l'Eocè afavorien els animals més petits i capaços d'adaptar-se a la calor.
Els dos grups d'ungulats moderns (animals amb peülles) van començar a prevaldre a causa d'una major expansió a Europa i Amèrica del Nord, junt amb ungulats carnívors com el Mesonyx. Les formes primitives d'altres ordres moderns de mamífer també aparegueren, com els rat penats, els proboscidis, primats, rosegadors i marsupials. Les formes més antigues perderen varietat i importància. S'han trobat fòssils d'animals terrestres especialment a Amèrica del Nord, Europa, Patagònia, Egipte i el sudest d'Àsia. La fauna marina és més coneguda pel sud asiàtic i els Estats Units.
També es coneixen fòssils de rèptils de l'Eocè, com l'enorme cocodril Deinosuchus, molt més grant que el modern cocodril marí. També es coneixen serps pitons i tortugues d'Amèrica del Nord.
Durant l'Eocè, les plantes i la fauna marina es feren més moderns. Moltes ordres moderns d'aus aparegueren a l'Eocè.
[edita] Oceans
Els oceans de l'Eocè eren calids i plens de peixos i altra vida marina. Els primers taurons carcharínids van aparèixer, així com alguns mamífers marins primitius, com el Basilosaure, una espècie primitiva de balena que es considera un descendent dels animals terrestres anomenats mesoníquids, predadors amb peülles dels quals Mesonyx era un membre.
