Onil
De Viquipèdia
Onil | |||
Localització | |||
|
|||
Municipi l'Alcoià | |||
Gentilici | Onilenc (pop. colivenc) Onilenca (pop. colivenca) |
||
Població (2005) | 7.317 | ||
Superfície | 48,40 km2 | ||
Densitat | 144,09 hab/km2 | ||
Altitud | 697 i una màxima de 815 dins del nucli urbà m | ||
Nuclis de població | 1 | ||
Coordenades | 38° 37’ 45” N 0° 40’ 28” W |
||
Predomini lingüístic històric | Valencià | ||
Partit judicial | Ibi |
Onil és una població de la comarca de l'Alcoià, a la subcomarca de la Foia de Castalla.
Malgrat que el seu nom puga identificar-se amb l'Onice grec o l'Onix llatí, no se'n tenen evidències d'una ocupació anterior a l'època musulmana. L'explicació més plausible és que el nom d'Onil prové de la transformació de la paraula conill, ja que antigament es solien criar conills en conilleres anomenades covils. Aquesta activitat de cria de conills en covils va poder donar origen al topònim Onil i el gentilici colivenc (com a evolució de covilenc)
Durant la conquesta de Jaume I, Onil (documentat com Unill) fou pres pel Sayd Abu-Zaid, antic rei de València, qui, després de convertir-se al cristianisme es va declarar vassall del monarca aragonès i obté el reconeixement del seu domini de la població el 1244. El matrimoni de la filla del Sayd Abu-Zaid amb el cavaller Ximén Pérez d'Arenós permet a aquest adquirir el senyoriu d'Onil que, el 1251, és entregat a Jaume I a canvi de Xest i Vilamarxant per a ser cedit posteriorment a Albert de Lavania el 1268, Des d'aqueix moment el senyoriu d'Onil i Castalla, enlairat a baronia per Pere IV el 1364, fou passant per diversos amos fins acabar en poder dels marquesos de Dosaigües. Obté el títol de vila per la seua adhesió a Felip d'Anjou durant la guerra de Successió i és inclòs en la Governació d'Alcoi el 1707. Els 1.080 habitants (onilencs o onilers) del 1715 es converteixen en 2.700 el 1794; 2.663 el 1860; 3.020 el 1910; 6.974 el 2003, quan el 74 % de la població activa estava dedicada a la indústria. L'origen de la jogueteria d'Onil, principal sector de la seua economia, es remunta al 1878. Entre el 1900 i 1950 hi existien tres empreses de nines, 38 en els anys 60 i 35 el 1970, any en què la producció arribava al 60 % de la totalitat espanyola del sector. El seu terme té 48,4 km2.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Guia d'ajuntaments d'Espanya (Onil)
Aquest article sobre el País Valencià és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint l'article i millorant-hi la qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |