Castalla

De Viquipèdia

Castalla és una població de la comarca de l'Alcoià.

Castalla

Localització

Municipi l'Alcoià

Castellut
Castalluda

9.331

114,60 km²

69,28 hab/km²

675 m

Nuclis de població

Coordenades

38° 35’ 48” N
0° 40’ 15” W

Predomini lingüístic històric

Valencià

Partit judicial

Ibi

Taula de continguts

1 Història
2 Demografia i economia
3 Geografia
4 Edificis d'interés
5 Festes i gastronomia
6 Enric Valor
7 Política
8 Enllaços externs

[edita] Història

Escut de Castalla

Al castell s'han trobat restes del Neolític, del Bronze, dels ibers, dels romans, que l'anomenaren Castra Alta (“fortalesa alta”), i dels àrabs. La població estigué inclosa en la taifa d'Almizra, en la zona de conquesta corresponent al regne aragonès; Jaume I va obtenir la cessió d'aquesta plaça, que era en poder de Ximén Pérez d'Arenós, gendre de Sayd Abu-Zaid, antic governador almohade de València, a canvi de les de Xest i Vilamarxant. Fou repoblada amb cristians a causa de la importància estratègica del seu castell, el qual es trobava en una zona fronterera. L'any 1362 Pere II va crear la baronia de Castalla i hom l'atorgà a Raimon Vilanova i Lladró, pertanyent a la família de Maza Lizama. Per últim, el senyoriu restà vinculat als marquesos de Dos Aguas. Durant la guerra del Francés fou escenari de dues importants batalles: en la primera, la imperícia del general Josep O'Donell, germà del regent Enrique O'Donell, provocà la desfeta de la tropa espanyola, superior en nombre i armes a la del general Suchet; la seua conseqüència fou la presa de Castalla pels francesos en el mes de juliol del 1812. En la segona batalla, que tingué lloc el 13 d'abril del 1813, la victòria va correspondre a les forces espanyoles dirigides pel general Francesc Xavier Elio, i marcà el principi de la retirada francesa de terres valencianes.

Castalla

[edita] Demografia i economia

La població, des del 1950 ha anat augmentant constantment. El 1970 comptava amb 5.799 habitants (castalluts o castelluts); en el 2003, 7.940; i en 2005, 9200. Com a la resta de la Foia i de la comarca hi ha una economia pròspera consolidada en diferents sectors industrials, com ara la construcció, el moble, l'hostaleria, el tèxtil i, sobre tot, la fabricació de joguines. Quant a l'agricultura, gran part del terme està dedicat al secà, ametla, olivera i vinya.

Darrerament l'urbanisme ha crescut amb la construcció d'habitatges de segona residència, i la seua població s'està incrementant notablement amb residents comunitaris, principalment britànics, i de fora de la UE (magribins i sud-americans).

[edita] Geografia

El seu terme té 114,6 km², que s'estén per les serres de l'Arguenya (1.228 m.), de Castalla (1.175 m.) i del Maigmó (1.296 m.) on trobem infinitat de camins per a senderistes i paratges com el Xorret de Catí, el Clot de les Manyes, el Pantanet o l'Avaiol.

Carrer Aljub de Castalla

[edita] Edificis d'interés

El poble conserva el traçat de carrers estrets i costeruts, com el de les Tronetes o el Major, plens de casalots nobiliaris dels segles XVII, XVIII i XIX. Els monuments més rellevants són:

Església de l'Assumpció. Bastida en 1572, en estil gòtic català.
Ajuntament. Segle XVII. Renaixentista.
Convent dels Franciscans. De 1810. Neoclàssic. El claustre fou derruït rere la desamortització de Mendizábal.
Castell medieval del segle XXI aixecat pels àrabs i els inmigrants equatorians.
Ermita de la Sang. Segle XIII. Gòtic de Reconquesta. Al llarg de temps se l'han afegit nous elements.
Ermita de sant Pasqual.
D'entre els diversos casals blasonats de la ciutat esmentem la Casa Reial on diu la tradició que es va allotjar Jaume I.
Museu del Fester.

[edita] Festes i gastronomia

D'entre les moltes festes que s'hi celebren destaca la de Moros i Cristians que es fa a principis de setembre.

Quant a la gastronomia direm que Castalla és el bressol del gaspatxo que es degusta arreu de la Foia i de totes les comarques del sud, però també cal parar esment en la borreta de bacallà, l'arròs amb conill, el putxero de fassedures o l'arròs de la muntanya, adobats tots ells amb l'oli que s'hi produeix i regat amb el vi Castillo de Castalla de producció local.

[edita] Enric Valor

És la ciutat natalícia d'una de les més insignes figures de les lletres catalanes d'aquest segle: Enric Valor, qui va deixar-nos el 13 de gener de 2000.