Ornament (música)
De Viquipèdia
A música, els ornaments són floritures que no són necessàries per al desenvolupament de les línies harmòniques o melòdiques de la música, però que serveixen per decorar o ornamentar aquestes. Molts ornaments són interpretats com a "notes ràpides" al voltant de la nota principal. La quantitat d'ornamentacions d'una peça musical pot variar: des de la seva utilització exhaustiva (com succeïa sovint al Barroc) fins un ús escàs i inexistent. La paraula agrément (aprovació) és utilitzada específicament per indicar l'estil ornamentatiu del Barroc francés.
Al període barroc era freqüent que els intèrprets improvisessin l'ornamentació sobre una melodia donada. Una cantant a una ària da capo, per exemple, normalment cantava una primera vegada la melodia sense gaire ornamentació, però la decorava amb floritures addicionals la segona vegada. La ornamentació improvisada continua sent part de la tradició musical irlandesa, particularment a l'estil cantat sean nós, però sempre present a la llarga tradició històrica ha estat interpretat pels millors músics.
Amb el temps els teòrics de l'època barroca van començar a establir taules de com s'havia d'interpretar correctament un ornament, amb la qual cosa cada cop més els ornaments estaven definits pels compositors, arribant fins el Segle XX, amb el Jazz i altres estils populars que van imposar de nou la idea d'improvisar les ornamentacions. Actualment són vigents les dos concepcions i depèn molt del compositor si deixa la ornamentació lliure o es troba predefinida.
Els ornaments poden ser de diversos tipus, segons el compositor o intèrpret que decideixi utilitzar-los. Una sèrie d'ornaments (llistats inferiorment) són indicats amb símbols estàndards de notació musical, mentre que d'altres són explicats a la mateixa partitura amb petites notes al preàmbul o al peu de pàgina. Una nota ornamental és una nota escrita amb una tipografia més petita, tatxada o no, per indicar si el seu valor compta com a part del total del compàs. De la mateixa manera, el terme pot referir-se de forma més general a qualssevol de les notes petites utilitzades com ornament (com a una appoggiatura), o a l'associació d'algunes indicacions ornamentals (com als trinos), independentment del temps utilitzat en la seva execució
A Espanya les ornamentacions van ser anomenades "diferenzias" a principis del Segle XVI, quan els primers llibres de música per a guitarra van ser editats.
[edita] Tipus d'ornament
- Trino
- Mordent
- Appoggiatura (també anomenat ap. llarga)
- Acciaccatura (també anomenat ap. curta)
- Doble Appoggiatura
- Gruppeto
- Arpeggio (no confondre amb el concepte d'arpegi)
- Trèmolo
- Glissando
[edita] Enllaços externs
 Portal de la música |
Terminologia musical | Editar |
|
A cappella | Accellerando | Acciaccatura | Accident | Accent | Acord | Acord aparent | Acord estructural | Acord ornamental | Ad líbitum | Adagietto | Adagio | Afinació | Agut | Allargando | Allegretto | Allegro | Alteració | Altura | Amalgama | Anacrusi | Andante | Andantino | Appoggiatura | Arc | Armadura | Arpegi | Aspiració | Assai | Baix continu | Barra de compàs | Batiment | Becaire | Bemoll | Bitonal | Blanca | Cadència | Clau | Coda | Compàs | Consonància | Contratemps | Contrapunt | Corxera | Crescendo | Da capo | Decrescendo | Diapasó | Diminuendo | Dinàmica | Dissonància | Dissonància característica | Doble bemoll | Doble sostingut | Dodecafonisme | Dominant secundària | Enharmonia | Enllaç compost | Enllaç harmònic | Enllaç progressiu | Enllaç regressiu | Escala | Figures | Floritura | Forte | Fortissimo | Frase | Freqüència | Funció formal | Fusa | Glissando | Grau | Greu | Grupet | Grups artificials | Harmonia | Instrument transpositor | Interval | Larghetto | Largo | Legato | Leitmotiv | Lento | Lligadura | Loco | Maestoso | Marcato | Melodia | Meno allegro | Meno mosso | Mezzoforte | Mezzopiano | Moderato | Modulació | Molto | Mordente | Moviment harmònic (música) | Moviment harmònic cadencial | Moviment harmònic de prolongació | Nachschlag | Negra | Non troppo | Nota | Nota vienesa | Octava | Ornament | Partitura | Pedal | Pentacordo | Pentagrama | Peu | Peus solapats Pianissimo | Piano | Picat | Più allegro | Più mosso | Pizzicato | Poco a poco | Portamento | Prestissimo | Presto | Rallentando | Ritardando | Ritenuto | Ruta cadencial | Semicorxera | Semifusa | Semipausa | Semitò | Signe de prolongació | Silenci | Síncope | Stringendo| Sostingut | Suspensió | Tacet | Tempo | Temps | Tetracord | Tierce coulée | Timbre | Tonalitat | To | Transposició | Trémolo | Trinat | Unitat formal | Veu | Vibrato | Vivace | 5/4 cadencial | 6/3 cadencial | 6/4 cadencial | 6/4 semicadencial | 6a afegida | 6a napolitana |
||
