Glissando
De Viquipèdia
Glissando (nomalment s'empra el plural italià: glissandi) és un terme musical que fa referència o bé a un desplaçament continu de to d'una nota a una altra, o bé a una escala incidental tocada molt ràpidament per a moure's d'una nota a una altra (glissando efectiu).
Els instruments musicals capaços d'efectuar canvis de to continus poden efectuar glissandi de molta extensió. Aquí s'hi inclouen instruments de corda sense trasts (com el violí o el contrabaix); instruments de corda que permeten estirar les cordes (com algunes guitarres elèctriques); instruments de vent sense vàlvules o claus (com el trombó); sintetitzadors i la veu humana.Algun instrument de percussió com les timbales també poden generar glissandi tensant la membrana amb un pdeal
Molts dels instruments restants poden produir un glissando més limitat. Per exemple, instruments de corda amb trasts (com la guitarra o la mandolina) poden efectuar glissandi de fins a una tercera menor (tres semitons), estirant la corda perpendicularment sobre el mànec. instruments de vent com la flauta o la trompeta poden efectuar glissandi limitats, tot alterant la pressió amb què s'hi bufa. Membranòfons com el tambor o la conga poden fer també petits glissandi fent pressió sobre la membrana mentre està sonant.
Altres instruments no permeten canviar el to de manera contínua (per exemple, el piano o l'arpa). En aquests, la manera d'interpretar un glissando consisteix en tocar totes o algunes de les notes situades entre els extrems del glissando a molta velocitat, de manera que el resultat audible s'apropa al so d'un glissando continu. Aquesta interpretació també és possible en instruments de vent i de corda, i igualment se l'anomena glissando, tot i que no és exactament el mateix que l'efecte imitat.
[edita] Pàgines que s'hi relacionen
 Portal de la música |
Terminologia musical | Editar |
|
A cappella | Accellerando | Acciaccatura | Accident | Accent | Acord | Acord aparent | Acord estructural | Acord ornamental | Ad líbitum | Adagietto | Adagio | Afinació | Agut | Allargando | Allegretto | Allegro | Alteració | Altura | Amalgama | Anacrusi | Andante | Andantino | Appoggiatura | Arc | Armadura | Arpegi | Aspiració | Assai | Baix continu | Barra de compàs | Batiment | Becaire | Bemoll | Bitonal | Blanca | Cadència | Clau | Coda | Compàs | Consonància | Contratemps | Contrapunt | Corxera | Crescendo | Da capo | Decrescendo | Diapasó | Diminuendo | Dinàmica | Dissonància | Dissonància característica | Doble bemoll | Doble sostingut | Dodecafonisme | Dominant secundària | Enharmonia | Enllaç compost | Enllaç harmònic | Enllaç progressiu | Enllaç regressiu | Escala | Figures | Floritura | Forte | Fortissimo | Frase | Freqüència | Funció formal | Fusa | Glissando | Grau | Greu | Grupet | Grups artificials | Harmonia | Instrument transpositor | Interval | Larghetto | Largo | Legato | Leitmotiv | Lento | Lligadura | Loco | Maestoso | Marcato | Melodia | Meno allegro | Meno mosso | Mezzoforte | Mezzopiano | Moderato | Modulació | Molto | Mordente | Moviment harmònic (música) | Moviment harmònic cadencial | Moviment harmònic de prolongació | Nachschlag | Negra | Non troppo | Nota | Nota vienesa | Octava | Ornament | Partitura | Pedal | Pentacordo | Pentagrama | Peu | Peus solapats Pianissimo | Piano | Picat | Più allegro | Più mosso | Pizzicato | Poco a poco | Portamento | Prestissimo | Presto | Rallentando | Ritardando | Ritenuto | Ruta cadencial | Semicorxera | Semifusa | Semipausa | Semitò | Signe de prolongació | Silenci | Síncope | Stringendo| Sostingut | Suspensió | Tacet | Tempo | Temps | Tetracord | Tierce coulée | Timbre | Tonalitat | To | Transposició | Trémolo | Trinat | Unitat formal | Veu | Vibrato | Vivace | 5/4 cadencial | 6/3 cadencial | 6/4 cadencial | 6/4 semicadencial | 6a afegida | 6a napolitana |
||
