Octava
De Viquipèdia
En música, una octava és l'interval que separa dos sons que les seves freqüències fundamentals tenen una relació de dos a un.
- Exemple d'octava: el la5 de 880 Hz està una octava més alta respecte al la4 de 440 Hz.
També se li diu octava a la diferència de freqüències entre dos notes que estan separades per una relació 2:1. La diferència respecte a la definició anterior amb aquesta és que aquíes parla de octava com una regió i no com a una distància.
- Exemple d'octava 2: si diem que el re està una novena per sobre del do, està dins de la següent octava.
El nom de'octava obedeix sempre al fet que l'escala occidental recòrre aquesta distància després de set passos desiguals de to i semitò. Com que els intèrvals es quantifiquen per una xifra que expresa el número de notes compringudes, incluides las dos notes dels extrems, aquest intèrval es denomina octava.
- Exemple d'octava 3: do-re-mi-fa-sol-la-si-do).
[edita] Càlcul de les octaves
El número d'octaves entre dos freqüències pot calcular-se mitjançant l'ús de logaritmes en base 2.
- Exemple: si les freqüències audibles per l'oida humana és de 20 Hz a 20 000 Hz, el número d'octavas que abarca aquestes freqüències es de log2(20000 / 20), això és, 9,97 octaves.
 Portal de la música |
Terminologia musical | Editar |
|
A cappella | Accellerando | Acciaccatura | Accident | Accent | Acord | Acord aparent | Acord estructural | Acord ornamental | Ad líbitum | Adagietto | Adagio | Afinació | Agut | Allargando | Allegretto | Allegro | Alteració | Altura | Amalgama | Anacrusi | Andante | Andantino | Appoggiatura | Arc | Armadura | Arpegi | Aspiració | Assai | Baix continu | Barra de compàs | Batiment | Becaire | Bemoll | Bitonal | Blanca | Cadència | Clau | Coda | Compàs | Consonància | Contratemps | Contrapunt | Corxera | Crescendo | Da capo | Decrescendo | Diapasó | Diminuendo | Dinàmica | Dissonància | Dissonància característica | Doble bemoll | Doble sostingut | Dodecafonisme | Dominant secundària | Enharmonia | Enllaç compost | Enllaç harmònic | Enllaç progressiu | Enllaç regressiu | Escala | Figures | Floritura | Forte | Fortissimo | Frase | Freqüència | Funció formal | Fusa | Glissando | Grau | Greu | Grupet | Grups artificials | Harmonia | Instrument transpositor | Interval | Larghetto | Largo | Legato | Leitmotiv | Lento | Lligadura | Loco | Maestoso | Marcato | Melodia | Meno allegro | Meno mosso | Mezzoforte | Mezzopiano | Moderato | Modulació | Molto | Mordente | Moviment harmònic (música) | Moviment harmònic cadencial | Moviment harmònic de prolongació | Nachschlag | Negra | Non troppo | Nota | Nota vienesa | Octava | Ornament | Partitura | Pedal | Pentacordo | Pentagrama | Peu | Peus solapats Pianissimo | Piano | Picat | Più allegro | Più mosso | Pizzicato | Poco a poco | Portamento | Prestissimo | Presto | Rallentando | Ritardando | Ritenuto | Ruta cadencial | Semicorxera | Semifusa | Semipausa | Semitò | Signe de prolongació | Silenci | Síncope | Stringendo| Sostingut | Suspensió | Tacet | Tempo | Temps | Tetracord | Tierce coulée | Timbre | Tonalitat | To | Transposició | Trémolo | Trinat | Unitat formal | Veu | Vibrato | Vivace | 5/4 cadencial | 6/3 cadencial | 6/4 cadencial | 6/4 semicadencial | 6a afegida | 6a napolitana |
||
