Oscar Luigi Scalfaro
De Viquipèdia
 |
|
| Càrrec: | 13è President d'Itàlia |
|---|---|
| Període: | 25 de maig de 1992 - 15 de maig de 1999 |
| Precedit per: | Francesco Cossiga (DC) |
| Succeït per: | Nicola Mancino (PPI) |
| Naixement: | Novara (Piemonte, Itàlia), 9 de setembre de 1918 |
| Mort: | |
| Partit polític: | Democràcia Cristiana (DC) |
Oscar Luigi Scalfaro (AFI ['skalfaro]) (Novara, Piemonte 1918), polític italià, President de la República Italiana (1992-1999), va pertenèixer al Partit Democràcia Cristiana, (DC).
Taula de continguts |
[edita] Naixement i estudis
Va néixer el 9 de setembre del 1918, a Novara a la Regió Italiana del Piemonte. Llicenciat en Dret per la Universitat Catòlica del Sacro Cuore de Milà, va accedir a la magistratura.
[edita] Inicis i vida política
Al finalitzar la Segona Guerra Mundial, el 1945, va afiliar-se a Acció Catòlica, que va ser integrat a Democràcia Cristiana. Va ser elegit diputat per aquest partit a l'assemblea constituent de 1946 i a l'assemblea Legislativa de 1948.
Va ser secretari i vicepresident del grup parlamentari de Democràcia Cristiana a la Cambra de Diputats i va ser vicepresident de la cambra (1975-1983).
Va ser nomenat Ministre de Transports i d'acció civil, en els governs de: Aldo Moro, Giovanni Leone, Mariano Rumor i Giulio Anderotti (1968-1972), també va ser Ministre d'Educació en el govern d'Anderotti (1972-1973, i Ministre de l'Interior (1983-1987).
El 24 d'abril de 1992, Scalfaro va ser elegit President de la Cambra de Diputats, i arrel de l'inesperada dimissió del President de la República Francesco Cossiga, va ser candidat de consens de les forçes polítiques per a succeïr-lo, va ser designat novè President de la República el 25 de maig de 1992.
[edita] President de la República (1992-1999)
Scalfaro, situat en aquell moment a l'esquerra del DC, va mostrar-se un enemic inflexible de la corrupció política en l'época que van desarrollar-se numerosos processos judicials anti-corrupció. Va negar-se com a President de la República, a sancionar decrets per a limitar aquestes processos com desitjava el govern. Scalfaro no va vincular-se a cap partit polític al desaparèixer el Partit de la Democràcia Cristiana i va convertir-se en un referent polític per a la ciutadania Italiana.
Scalfaro va realitzar una visita a Etiopia el 1997, a la que va demanar perdó per les atrocitats comeses per l'exèrcit Italià cuant va invadir aquest país el 1935.
El 15 de maig de 1999, Scalfaro va dimitir alguns dies abans de que acabés el seu mandat. Des de llavors com a ex-president i senador vitalici.
| Precedit per: Riccardo Misasi |
Ministre d'Educació d'Itàlia 1972–- 1973 |
Succeït per: Franco Maria Malfatti |
| Precedit per: Virginio Rognoni |
Ministre de l'Interior Italià 1983–- 1987 |
Succeït per: Amintore Fanfani |
| Precedit per: Leonilde Iotti |
Paresident de la Cambra de Diputats Italiana 1992–- 1992 |
Succeït per: Giorgio Napolitano |
| Precedit per: Francesco Cossiga |
President d'Itàlia 1992–- 1999 |
Succeït per: Nicola Mancino |
[edita] Enllaços externs
- Presidència de la República (italià)
