Pantel·leria
De Viquipèdia
Pantel·leria (en italià Pantelleria) és una illa italiana situada entre l'oest de Sicília (a uns 100 km) i la costa de Tunísia (a uns 70 km). L'illa té uns deu mil habitants. Forma un municipi la capital del qual es diu també Pantel·leria i te uns tres mil habitants (és situada al nord-oest de l'illa). Pertany a la província de Trapani. És d'origen volcànic i té una superfície de 117 km2 (14 km de llarg per 9 d'ample i un perímetre de 51 km). La seva altura màxima és un cràter a 836 metres conegut com la Montagna Grande, al centre-sud-est. Altres muntanyes o turons son:
- Monte Gibele 700 m.
- Kuddia Mida 591 m.
- Kuddia Attalora 560 m.
- Fossa del Russo 481 m.
- Kuddia del Moro 444 m.
- Kuddia del Gallo 441 m.
- Kuddia Patite 429 m.
- Kuddia Randazzo 416 m.
- Kuddia Gibilè 396 m.
- Gelfiser 394 m.
- Kuddia Sciuveki 389 m.
- Kuddia Valletta 347 m.
- Kuddia Muèggen 345 m.
- Gelkhamar 289 m.
- Sant'Elmo 245 m.
- Kuddia Maccotta 233 m.
- Kuddia Gadir 155 m.
- Kuddia Bruciata 118 m.
- Kuddie Rosse 36 m.
Els principals fenomens volcànics són:
- Bagno Asciutto
- Bagno dell'Acqua
- Gadir
- Grotta del Freddo
- Favare
- Khazen
- Nicà
- Sateria
[edita] Història
La població primitiva va sortir d'Àfrica. S'ha trobat un jaciment neolític a la regió de Mursia, a l'oest de la ciutat de Pantel·leria, a uns 3 km del Kuddie Rosse, antic cràter. També hi ha restes arqueològiques púniques a la mateixa zona, a Sese Grande i a la punta Fram.
Després sembla que va quedar deshabitada fins que els cartaginesos la van ocupar vers el començament del segle VII. Encara hi ha algunes restes de la fortalesa cartaginesa, així com tombes púniques i altres restes de la ciutat. Els púnics li van dir Yranim i més tard Cossyra. El 255 aC la van ocupar els romans (els cònsols M. Aemilius i Ser. Fulvius), però els Fastos triomfals diuen que la van perdre el 254 aC, i la van ocupar definitivament el 217 aC. Li van dir llavors Cossura. Durant l'imperi va servir com a lloc de desterrament de membres de la família imperial. La ciutat va gaudir del rang de municipi.
El 439 fou ocupada pels vàndals, però fou reconquerida pels bizantins el 551, i es va edificar llavors el castell de Pantel·leria.
Vers el 700, la població cristiana fou exterminada pels àrabs de Tunísia, que van posseir l'illa fins el 1123 . El 835 s'hi van portar colons berbers que la van repoblar. El 1087 els pisans van atacar Pantel·leria, que fou durament castigada.
El 1123 la va conquerir Roger de Sicília i va quedar integrada al regne. El 1270 l'illa, com tota Sicília, va passar a Carles I d'Anjou, fins a la seva caiguda a les Vespres Sicilianes del 1282. El 1311 una flota catalana dirigida per Lluís de Requesens hi va obtenir una gran victòria naval i la família Requesens va obtenir el títol de barons (i després prínceps) de Pantel·leria. El 1550 i el 1553 fou atacada pels turcs, essent baró de Pantel·leria Josep de Requesens de Palerm, fill de Bernat de Requesens. El 5 de setembre de 1620, la baronia de Pantel·leria fou constituïda en principat per Felip III d'Espanya i concedida a Antoni de Requesens i Requesens; els Requesens en van conservar el títol fins al segle XIX, en què va passar als Reggio, prínceps de la Catena, i als Grifeo. El 1730, Francesco de Requesens de Pantel·leria (príncep des de feia deu anys) va construir la famosa Villa Pantelleria de Palerm; el 1759, Giuseppe Antonio de Requesens va esdevenir príncep i va fundar la ciutat de Solanno, a Sicília, cosa que li va significar el desastre econòmic en endeutar-se excessivament; algunes possessions van passar a la seva cosina Teresa de Requesens, casada amb Giuseppe Gravina, príncep de Comitali; Giuseppe Antonio fou el darrer príncep amb poder feudal; el va succeir el seu germà Emanuele de Requesens, fins a la seva mort el 24 de març de 1848.
El 1713, l'illa va passar a Savoia junt amb Sicília, però el 1720 les dues illes foren bescanviades per Sardenya i va passar a Àustria fins el 1734, en què va quedar com a part del Regne de les Dues Sicílies. Va entrar al regne d'Itàlia amb el regne de les Dues Sicílies el 1861.
El 1943 fou bombardejada pels aliats fins que la guarnició es va rendir, ja que la volien com a base per a la invasió d'Itàlia.
