Política
De Viquipèdia
La política és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a realitzar una acció en grup. Aquesta noció precedeix la societat humana. Tot i que s'aplica habitualment als governs, el comportament polític també s'observa en les institucions acadèmiques, empresarials, religioses i d'altres. La paraula prové del grec polis, que significa ciutat; la política és, etimològicament, tot allò que té a veure amb la ciutadania i les seves preocupacions, especialment la ideologia dels grups.
Les ciències polítiques són la disciplina de les ciències socials que estudien el comportament polític i que examinen l'adquisició i l'aplicació del poder, així com l'habilitat per imposar la voluntat d'una persona o un grup sobre una altra. Els acadèmics d'aquesta disciplina són els politòlegs. Els politòlegs analitzen les eleccions, l'opinió pública, les activitats institucionals (com operen els cossos legislatius i la importància relativa de les diverses fonts del poder polític), les ideologies dels grups polítics, i la forma en què els polítics exerceixen la seva influència.
Taula de continguts |
[edita] Definicions bàsiques
- Poder: l'habilitat humana per a treballar en conjunt
- Autoritat: l'habilitat per fer complir les lleis; per exigir obediència, per mandar, per determinar o per jutjar
- Govern: el cos o organització que té l'autoritat per crear i fer complir les lleis
- Legitimitat: l'atribut del govern es guanya a través de l'adquisició i l'ús del poder d'acord amb els estàndars reconeguts o preestablerts (i.e. sistemes elecotrals)
- Sobirania: l'habilitat del govern per exercir el control governamental sobre el seu territori de manera independent de qualsevol influència exterior
[edita] Sistemes polítics de govern
[edita] Filosofies polítiques de govern
- Anarquisme: promou l'abolició de govern i de tota forma d'autoritat.
- Democràcia: filosofia en què el poder polític recau sobre el poble el qual exerceix el poder per mitjà de l'elecció de representants.
- Feixisme: filosofia radical i totalitària que combina el corporativisme, l'autoritarisme, el nacionalisme extrem, el militarisme, antianarquisme, anticomunisme i antiliberalisme
- Gerontocràcia: forma de govern oligàrquic en què una entitat es governada per líders que són els més ancians que la majoria de la població adulta.
- Meritorcràcia: filosofia en què el gover està basat en l'habilitat (mèrit) del governant i no pas en la seva riquesa o en altres característiques relacionades amb la seva posicio social.
- Matriarcat: forma de govern en què el poder recau sobre les dones i sobretot amb les mares d'una comunitat.
- Oclocràcia: govern de la multitud, de la turba, o la intimidació de les autoritats constitucionals.
- Panarquia: filosofia política que promou la coexistència pacífica de tots els sistemes polítics, en què cada individu pot unir-se al sistema que eligexi; literalment, significa el govern de tots.
- Patriarcat: forma de govern en què els homes ostenten la majoria dels càrrecs del govern
- Plutocràcia: forma de govern en què el poder resideix en una classe minoritària afluent i reduïda
- Teocràcia forma de govern en què la religió té un paper preponderant i en què la sobirania procedeix de la divinitat
[edita] Formes d'organització político-econòmiques
[edita] Sistemes d'organització política moderns
Article principal: Forma de govern
[edita] Altres conceptes
- Política ficció: actitud pública dels càrrecs polítics, basada en les discussions a premsa i publicitat desmesurada d'accions simbòliques, què no du a una concreció pràctica o que afecti gaire a la població.
- Política professional: Sistema de càrrecs polítics de l'administració de l'estat, en què aquests reben una remuneració econòmica per la seva tasca.
[edita] Sistemes electorals
Article principal: Sistema electoral
Un sistema electoral està conformat per una sèrie de regles per mitjà de les quals els votants poden expressar llurs preferències, les quals, de manera agregada, defineixen un resultat final. L'estudi dels sistemes electorals és la teoria del vot, una subdisciplina de les ciències polítiques, de l'economia o de la matemàtica. Alguns conceptes bàsics dels sistemes electorals són:
- Escrutini uninominal majoritari: mètode d'elecció popular en què el guanyador és el candidat que obtengui la majoria relativa dels vots.
- Escrutini proporcional plurinominal: mètode d'elecció popular en què el percentatge de vots que reben els partits polítics determina el nombre de seients que els són assignats a les assemblees legislatives o parlament.
- Representació proporcional mixta: és un sistema electoral similar als sistemes de representació proporcional, però, que inclou un nombre específic (i fins i tot major) de diputats electes per majoria relativa.
