Quito
De Viquipèdia
Quito és la capital de la República de l'Equador. Està situada a 2.850 metres d'altura, a la vessant oriental del Pichincha. Té una població de 1.399.378 habitants (2001), el que la converteix en la segona ciutat més poblada del país, darrera de Guayaquil.
Taula de continguts |
[edita] Geografia i llocs d'interès
La ciutat de Quito es troba situada a les vessants del volcà Pichincha, al bell mig del carreró interandí, a l'anomenada fossa de Guayllabamba. La ciutat és molt allargada (uns 25 km) en la direcció nord-sud, però poc ampla (no més de 4 km) a causa dels condicionants geogràfics: a l'occident queda limitada pel volcà i a l'orient per la vall del riu Machángara i per les quebradas que duen a les valls de Los Chillos i de Tumbaco i, més enllà, a la serralada oriental dels Andes. La ciutat vella queda delimitada, a més de per les pendents del Pichincha, pels petits turons d'El Panecillo i d'Itchimbía.
Des d'aquest nucli central la ciutat nova s'ha estès enormement cap al sud i cap al nord. Les artèries principals que travessen la ciutat de nord a sud són l'avinguda 10 de Agosto, que enllaça amb la carretera panamericana, i l'avinguda 6 de Diciembre. Al costat de la primera es troba l'aeroport Mariscal Sucre; la seva situació al bell mig de la ciutat nova el fa perillós i es preveu traslladar-lo a la zona de Tumbaco d'aquí a dos o tres anys.
[edita] Ciutat vella
El centre històric de Quito, declarat patrimoni cultural de la humanitat per la UNESCO el 1978 conté una extraordinària concentració d'art colonial, especialment religiós. Destaquen el convent i església de Sant Francesc, el primer convent erigit a Sudamèrica, les esglésies de La Companyia, de la Mercè, de Sant Agustí i de Sant Domènec, així com la Catedral el palau de govern (o palau de Carondelet). Es tracta d'un nucli històric en forma de quadrícula, a l'estil de les fundacions espanyoles a Amèrica, de carrers estrets i grans places, com la de Sant Francesc o la de la independència. Aquesta última és el veritable centre de poder de la ciutat, amb la catedral, el palau de govern i l'ajuntament.
[edita] Els barris moderns
La part més interessant de la zona moderna de Quito es troba al voltant de l'avinguda Amazonas, a les àrees anomenades La Mariscal y La Colón. És una zona molt comercial i turística, amb molts bars, restaurants i locals d'oci, ideals per prendre un ceviche, així com el centre financer de la ciutat. En aquesta àrea es troben els parcs de La Alameda (que conserva el primer observatori astronòmic de Sudamèrica), La Carolina y El Ejido. A prop de La Carolina es troba un dels museus més importants del país: el Museu del Banc Central, situat a la Casa de la Cultura, i que conté una importantíssima col·lecció d'art precolombí.
[edita] El Panecillo, la Cima de la Libertad i Itchimbía
El Panecillo és el turó que domina la ciutat vella des del seu cantó sud. Des del seu cim es divisa una magnífica panoràmica del centre de la ciutat i està coronat per una reproducció gegant de l'anomenada "verge de Quito" o "verge de Legarda", de l'escultor de l'escola de Quito Bernardo de Legarda.
L'anomenada Cima de la Libertad és un petit contrafort muntanyós situat a les faldes del Pichincha, als voltants del qual es va lliurar, el 24 de maig de 1822, la batalla del Pichincha, que assegurà la independència de la nova República de l'Equador. Está situat de manera que domina el nucli antic de Quito. Actualment és seu d'un petit museu militar dedicat a commemorar la batalla.
El turó d'Itchimbía domina la ciutat vella des de la banda oriental. Fins fa molt poc era un turó deshabitat, però en els darrers anys es va iniciar una ocupació incontrolada; l'ajuntament ha aconseguit aturar aquest procés i s'ha aprofitat l'espai per convertir-lo en un parc públic. L'antic mercat de Santa Clara fou desmuntat del seu lloc original a la ciutat vella i reconstruït dalt del turó com a centre cultural i d'exposicions, inaugurat l'agost de 2004.
Cal destacar igualment el telefèric construit a les faldes del Rucu Pichincha, a la zona anomenada Cruz Loma, i que permet pujar ràpidament a una altura de 4.053 metres. Aquesta obra es va inaugurar el 24 de maig de 2005 i s'ha convertit ràpidament en una de les principals atraccions de la ciutat.
[edita] Mitad del Mundo
A uns tretze quilòmetres al nord de Quito, a la localitat de San Antonio de Pichincha, passa la línia equatorial. Aprofitant aquest fet s'hi va construir un monument commemoratiu de l'expedició geodèsica de l'Acadèmia de Ciències de París que, sota la direcció de Charles-Marie de la Condamine, mesuraren el 1735 la longitud d'un grau de meridià terrestre a l'equador. Dins del monument es troba un interessant museu etnològic sobre les diferents ètnies de l'Equador i a la vora s'ha construït un petit poble dedicat a la venda de productes típics.
[edita] Història
El lloc de la ciutat actual de Quito fou poblat des de molt antic per diversos pobles. Cap al segles XIV i XV fou el centre de la confederació quitu o dels shyris (també anomenada "Regne de Quito") i amb la conquesta inca es convertí en un important centre del Tahuantinsuyo (l'imperi inca). A la mort de l'inca Tupac Yupanqui l'imperi es dividí entre els seus dos fills: Huáscar, que romangué a Cusco, i Atahualpa, que féu de Quito la seva nova capital. La guerra civil que se'n seguí fou aprofitada fàcilment pels espanyols per iniciar una ràpida conquesta. Davant l'avanç espanyol un dels generals d'Atahualpa, Rumiñahui, incendià la vella ciutat inca perquè no caigués en mans dels conquistadors.
Sebastián de Benalcázar fundà la nova ciutat de San Francisco de Quito sobre les restes de l'antic emplaçament el 6 de desembre de 1534. Des de la ciutat s'emprengueren diverses expedicions de conquesta i exploració durant tot el segle XVI, com la conquesta de l'actual Colòmbia o l'expedició a l'Amazones per part d'Orellana. El segle XVII fou una època d'esplendor per a la ciutat, que s'embellí notablement i es formà l'anomenada escola de Quito de pintura i escultura. El segle XVIII, coincidint amb la decadència general de l'imperi espanyol, la ciutat decaigué i la seva situació geogràfica difícil l'allunyà de les noves rutes comercials.
Malgrat tot, fou a Quito on es produí una de les primeres proclamacions d'independència de Llatinoamèrica: el 10 d'agost de 1809. Aquest primer intent frustrat fou aviat seguit per l'aixecament general de les Juntes a tota Amèrica. Molt a prop de la ciutat, a les vessants del Pichincha, tingué lloc la batalla definitiva per a la independència d'Equador, la batalla del Pichincha, el 24 de maig de 1822, on un exèrcit rebel dirigit per Antonio José de Sucre derrotà les tropes reialistes. El segle XIX Quito visqué un període actiu culturalment però poca activitat econòmica, que es traslladà a la cada vegada més comercial i indústrial Guayaquil, amb el principal port del país.
L'alcalde actual és Paco Moncayo, del partit Izquierda Democrática.
