Sanç III de Castella
De Viquipèdia
Sanç III, el Desitjat ( 1134 - Toledo 1158 ), rei de Castella (1157-1158).
[edita] Orígens familiars
Fill segon d'Alfons VII de Castella, el primer mascle, i de la seva muller Berenguera de Barcelona, va rebre el Regne de Castella després de morir el seu pare i dividir-se el regne amb el seu germà Ferran II, que va rebre el Regne de Lleó.
Va aconseguir que el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV es reconegués vassall seu després de ratificar la devolució de la ciutat de Saragossa i altres places ocupades en terres aragoneses. Va protegir el regne de la invasió de Sanç IV de Navarra i va instituir l'Orde de Calatrava manant defensar Calatrava a l'abat Maurici, fundador de l'Orde.
[edita] Núpcies i descendents
El 30 de gener de 1151 es casà a Calahorra, actual Rioja, amb Blanca de Navarra, filla de Garcia V de Navarra. D'aquesta unió tingueren un fill:
- l'infant Alfons VIII de Castella (1155-1214), rei de Castella
Després de la seva mort, ocorreguda el 31 d'agost de 1158, i havent deixat d'hereu al seu fill Alfons es va originar una lluita pel poder a Castella entre la família Lara i la família Castro.
| Precedit per: Alfons VII |
Rei de Castella 1157–1158 |
Succeït per: Alfons VIII |
