Regne de Castella
De Viquipèdia
El Regne de Castella va sorgir amb entitat política autònoma ea partir del segle X com comtat vassall del Regne de Lleó. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades. El seu nom es va haver de la gran quantitat de castells que es trobaven en la zona.
[edita] Història
L'any 929, el Comtat de Castella es va independitzar de Lleó amb el comte Ferran González.
Durant un segle Lleó i Castella van seguir liderats per diferents reis, però l'any 1037 mor Beremund III, rei de Lleó, al camp de batalla contra el seu cunyat, Ferran I de Castella. Bermud III al no tenir descendència és succeït per la seva germana Sança I de Lleó, casada amb Ferran I. Així el seu cunyat també es nomenat rei de Lleó i per tant ambdós regnes tindran per primera vegada un mateix monarca. L'any 1054 Ferran I lluita contra el seu germanastre Garcia IV Sanxes III, rei de Navarra, a la Batalla d'Atapuerca, morint el monarca navarrès i annexionant-se entre unes altres la comarca de les Montes de Oca, prop de la ciutat de Burgos.
A la mort de Ferran I, l'any 1065, els regnes són repartits entre els seus fills, sent per a Sanç II el de Castella i per Alfons VI el de Lleó. Sanç II però és assassinat el 1072 i el seu germà accedeix al tron de Castella, passant a regnar tant Castella com Lleó, no obstant això, seguiran existint dos regnes diferenciats.
A la seva mort el va succeir al tron la seva filla Urraca I de Castella. Aquesta es va casar, en segones núpcies, amb Alfons I d'Aragó, però al no assolir la unificació dels dos regnes i a causa de els grans enfrontaments de classes entre els dos, Alfons I va repudiar Urraca el 1114, cosa que va agreujar els enfrontaments entre els dos regnes. Urraca va enfrontar-se al seu fill Alfons, rei de Galícia, per haver fet valer els seus drets sobre aquest regne. A la seva mort el mateix fill la succeí amb el nom d'Alfons VII de Castella, fruit del seu primer matrimoni. Alfons VII aconsegueix annexionar-se terres dels regnes de Navarra i Aragó, gràcies a la debilitat d'aquests regnes a la seva secessió d'Alfons I d'Aragó. Renuncià el seu dret a la conquesta de la costa mediterrània a favor de la nova unió d'Aragó amb el Comtat de Barcelona, el casament entre Peronella d'Aragó i Ramon Berenguer IV.
En el seu testament tornà a la tradició reial de la divisió dels seus regnes entre els seus fills. Sanç III passà a ser rei de Castella i Ferran II, rei de Lleó.
De nou la rivalitat entre els dos regnes es fa present fins l'any 1230, el 1217 Ferran III el Sant havia rebut de la seva mare Berenguera I el Regne de Castella i el 1230 rebé del seu pare Alfons IX el Regne de Lleó. Així mateix, va aprofitar el declivi de l'imperi almohade per conquerir la vall del Guadalquivir mentre que el seu fill Alfons prenia el Regne de Múrcia.
Les Corts de Lleó i Castella es van fondre, moment el qual es considera que sorgeix la Corona de Castella, formada per distints regnes: Castella, Lleó, Galícia i Toledo, així com regnes i senyories conquistats als àrabs (Còrdova, Múrcia, Jaén, Sevilla i Molina d'Aragó). Els regnes van conservar el seu dret i organització social, fins al punt que a les persones del Regne de Castella que eren jutjades en el Regne de Toledo i en el de Lleó se'ls aplicava el dret del de Castella.
El 1469, el matrimoni de Ferran II d'Aragó, més tard Ferran V de Castella, i d'Isabel I de Castella inicia la unió de la Corona d'Aragó i la Corona de Castella en una sola unitat dinàstica.
[edita] Símbols del Regne de Castella
Fou a partir del regnat d'Alfons VIII que es començaren a utilitzar l'escut i el penó.
