Sant Pere de Ribes
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
|---|---|---|---|
|
|||
| Dades municipals | |||
| Gentilici | Ribetà, ribetana | ||
| Població (2004) | 25.280 hab. | ||
| Superfície | 40,79 km² | ||
| Densitat (2004) | 619,76 hab/km² | ||
| Altitud | 44 m | ||
| Coordenades | 41°15'49"N, 1°46'25"E | ||
| Entitats de població | 18 | ||
Sant Pere de Ribes és un municipi de la comarca del Garraf
La superfície és de 184,08 km². Dels 26 km de costa que té la comarca, una petita part de 658 m corresponen a Sant Pere de Ribes.
El municipi té una extensió de 40,71 km². Limita al nord amb els termes de Canyelles i d'Olivella; a l'est, també amb el d'Olivella; al sud, amb el de Sitges i la petita franja de la Mediterrània; i a l'oest, amb el municipi de Vilanova i la Geltrú.
Taula de continguts |
[edita] Relleu
Sant Pere de Ribes es troba situat a la part meridional del massís de Garraf, que a la vegada representa l'extrem sud de la Serralada Litoral catalana, en una zona on el relleu se suavitza i forma una depressió de sediments quaternaris, amb una sèrie de pujols i elevacions que configuren el paissatge: el Pedrell (75 m), el puig de les Prubelles (168 m), la penya del Bisbe (200 m), el pujol de les Codines (206 m), el Fons de l'Infern (211 m), la Savina (215 m), el puig de la Llebreta (238 m), el pla de Jorba (250 m), el puig de Sumidors (285 m), la penya Riscla (308 m) i el Montgròs (elevació màxima del terme municipal amb 358 m), situat al nord-oest, el qual fa de línia divisòria amb Canyelles.
El terreny del terme de Sant Pere de Ribes és bàsicament argilós, format per la descomposició d les roques calcàries dels pujols de les rodalies, sobretot del Montgròs. La riera de Ribes ha anat escavant aquest terreny argilós i ha format les anomenades timbes, entre les quals destaquen les de Sant Pau, can Fontanals, can Coll, can Quadres de la Timba, ca l'Escolà i el Ralet.
A la zona de ponent, entre el nucli de Sota-Ribes i la masia de can Climent, hi ha sorra del miocè, anomenada sauló, una de les riqueses naturals del municipi, que s'utilitza per la fabricació de vidre, ceràmica, ciment i foneria en general, entre altres aplicacions.
[edita] Rieres i torrents
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Can Lloses | 292 |
| Can Macià | 222 |
| Can Pere de la Plana | 169 |
| Cards, els | 162 |
| Colls, els | 0 |
| Garrofers, els | 16 |
| Mas Albà | 106 |
| Mas d'en Serra | 1.180 |
| Mas Pares de Dalt | 17 |
| Puigmoltó | 148 |
| Rocamar | 376 |
| Roquetes, les | 10.932 |
| Sant Pere de Ribes | 10.562 |
| Torre del Veguer, la | 19 |
| Torres, les | 66 |
| Vallpineda | 898 |
| Vilanoveta | 34 |
| Vinyals, els | 81 |
Els cursos d'aigua que recorren el municipi no porten aigua de manera permanent, sinó que depenen del règim de pluges característic de la Mediterrània.
Pel terme municipal transcorre la riera de Ribes, formada per la confluència de diversos torrents i rieres, entre les més destacades la riera de Vilafranca, que és el tram superior de la riera de Ribes, o sigui, des del seu naixement a les Cabanyes fins arribar a Sant Pere de Ribes; la riera de Begues, que té el seu origen a la població de Begues i rep bona part de les aigües del massís de Garraf; la riera de Jafre, que rep també bona part de les aigües del massís de Garraf; el torrent de l’Espluga, que rep les aigües procedents del Montgròs, màxima elevació del municipi.
Al límit dels termes de Sant Pere de Ribes, Canyelles i Vilanova i la Geltrú, neix el torrent de la Piera que, abans de desembocar a la platja de Sant Cristòfol de Vilanova i la Geltrú rep, entre altres, les aigües del torrent de la Terrosa, que al seu torn recull les de Solers, Xoriguera i la Serra.
[edita] Clima
La comarca del Garraf pertany a la zona del clima mediterrani litoral. Aquest clima es caracteritza pels estius secs i càlids, i els hiverns humits i temperats. És un clima sua, en el qual influeixen dos factors molt importants: el mar, que suavitza les temperatures, i les muntanyes del massís, que aïllen la zona de la influència de les temperatures més baixes i fredes de l’interior.
Malgrat això, entre els municipis de la comarca es pot fer una diferenciació entre els termes costaners (Sitges, Sant Pere de Ribes, Vilanova i la Geltrú i Cubelles) i els de l'interior (Olivella i Canyelles), a causa de la diferència d'altitud, que fa que els municipis d’interior tinguin temperatures més baixes, entre 20 C i 3 0 C menys, i una major pluviositat.
El fet que els estius siguin secs és característic d’aquest clima i és degut a la presència, en aquesta època de l'any, d'altes pressions subtropicals. Les pluges es concentren, normalment, en els mesos de primavera i tardor. La mitjana anual de la comarca és de 533 l/m2 i els dies de pluja són aproximadament uns 70. Aquestes pluges sovint són torrencials i ocasionalment provoquen riuades. Encara que els estius acostumen a ser secs, són característiques d’aquest clima les tempestes sobtades d'estiu, molt violentes i, a vegades, acompanyades de pedregades, llamps i trons.
El vents predominants a la zona són el migjorn (S) i el garbí (SW), que són vents de mar, amb una important concentració d’humitat, encara que també bufen vents de terra com el mestral (NW). L’alternança d’aquests vents eviten que s’acumulin substàncies contaminants a l’ambient.
[edita] Toponímia
L’esment més antic sobre el topònim Ribes, es documenta en la carta de franqueses i poblament d’aquest terme, datada el 6 de maig de l’any 990. En aquesta carta, signada pel bisbe Vives, es diu literalment: ...castrum nuncupatum Bello loco qui vocitantur Ribas..., que en català és ...castell anomenat Bell-lloc que té també el nom de Ribes....
Pel que fa a l'origen del nom Ribes, Josep Balari i Jovany, en el seu treball Orígenes históricos de Cataluña (1897), relaciona el nom de riba amb el llatí RIPA, que vol dir 'vora', 'costa' i que en català, a més d’aquests significats, també vol dir marge, cinglera o 'lloc escarpat', cosa que el fa sinònim de timba. En aquest sentit, s'ha de destacar que en una carta del Papa Silvestre II en què amenaçava d'excomunió Geribert si no se sotmetia a la seva autoritat, es parla del castello de Ripa, forma pseudoculta que va mantenir-se molts anys.
Considerant que el castell de Bell-lloc i el de Ribes són el mateix, es pot deduir que el castell de Ribes es deia així per la seva situació sobre les timbes que formen la riera de Ribes i el torrent de l'Espluga. El nom de Sota-ribes indica, segons això, que aquest nucli està situat sota les timbes.
En el text en llatí de la carta de franqueses de Ribes, apareix aquest mot amb la terminació plural –as, grafia que reapareix l'any 1039 en el document en què Folc Geribert, fill de Geribert, va retornar al bisbe de Barcelona el castell de Ribes. La terminació –es ja es constata l'any 1057 en el document pel qual es bisbe Guislabert i Mir Geribert infeuden el castell de Miralpeix a Arnau Arluví i en què es parla del castro Ribes.
Pel que fa a l'actual topònim de Sant Pere de Ribes, cal esmentar que en la carta de franqueses de Puigmoltó i Llop Sanç de l’any 1333 es diu literalment: Castrum Vetus de Rippis, eclesie Sancti Petri di Rippis i villa de Rippis, i és aquí on per primera vegada es parla de l'església de Sant Pere de Ribes.
A partir de l’any 1714, un cop finalitzada la Guerra de Successió, Ribes va passar a ser oficialment San Pedro de Ribas, i va continuar amb aquest nom fins l'any 1936, en què la Generalitat de Catalunya va declarar que el terme s'havia de dir Sant Pere de RIBES, recalcant que Ribes és la part més important del topònim i que Sant Pere s'hi afegeix per diferenciar-lo de Ribes de Freser. El 1937 la Generalitat va aprovar, a petició de l’Ajuntament, que el poble s’anomenés Ribes del Penedès. Després de la Guerra Civil el nom de Ribes va tornar a ser San Pedro de Ribas, fins que arribada la democràcia es va normalitzar la denominació vigent.
