Satèl·lits de Júpiter

De Viquipèdia

Júpiter i els seus 4 satèl·lits més grans: Ganimedes, Cal·listo, Ió i Europa.

Júpiter té 63 satèl·lits naturals coneguts, 48 dels quals tenen ja un nom definitiu mentre que els altres 15 porten encara una designació provisional.

Taula de continguts

1 Descobriment dels satèl·lits
2 Grups de satèl·lits i taules de dades
3 Notes i referències

[edita] Descobriment dels satèl·lits

Els primers que es van descobrir són els satèl·lits galileians: Ganimedes, Cal·listo, Ió i Europa, descoberts per Galileo Galilei el 1610. Amb l'òbvia excepció de la Lluna, aquests van ser els primers satèl·lits que es van descobrir en tot el sistema solar. Són molt més grans que qualsevol dels altres satèl·lits de Júpiter.

Ganimedes és el satèl·lit més gran de tot el sistema solar. És fins i tot més gran que Mercuri però té menys de la meitat de la seva massa.
Cal·listo és d'una mida similar a Mercuri i té la superfície totalment coberta de cràters; un dels quals s'estén fins a abastar els 3000 km de diàmetre.
Ió és una mica més gran que la Lluna i és un dels pocs cossos del sistema solar amb una intensa activitat volcànica que, amb el pas del temps, és la que li ha donat el seu acolorit aspecte.
Europa és una mica més petit que la Lluna i està cobert per una gruixuda capa de gel d'aigua de 100 km de profunditat. Es considera un dels llocs més probables per a l'existència de vida extraterrestre.

Durant els quatre segles següents al descobriment de Galileu, diferents astrònoms van descobrir 9 satèl·lits més. D'aquests, el més gran és Amaltea. El 1979 la sonda espacial Voyager 1 va descobrir 3 petits satèl·lits en òrbites interiors a Ió que, junt amb Amaltea, formen el grup d'Amaltea. Durant uns anys, el nombre de satèl·lits coneguts es va mantenir en 16 (17 si comptem a Temisto que va ser descobert i després perdut el 1975). A partir del 1999, una búsqueda sistemàtica de noves llunes de Júpiter mitjançant telescopis terrestres ha aconseguit redescobrir Temisto i trobar 45 nous satèl·lits en òrbites llargues, excèntriques i, generalment, retrògrades. Tots són molt petits, amb un diàmetre mitjà de 3 km i el més gran mesurant 9 km. Es creu que aquestes petites llunes són asteroides capturats o potser fragments de cometes, però se sap molt poc sobre ells. Actualment, Júpiter és el planeta que posseix més satèl·lits naturals, amb un total de 62. A més d'aquests, l'any 2000 es va descobrir un possible satèl·lit designat S/2000 J11 però es va perdre poc després i fins ara no ha estat recuperat. Es considera probable que existeixin d'altres petites llunes encara no descobertes.

[edita] Grups de satèl·lits i taules de dades

A continuació es presenten els noms i les principals dades físiques^[1], orbitals^[2] i sobre el descobriment^[3] de tots els satèl·lits naturals de Júpiter, inclosos aquells que encara porten una designació provisional. Els satèl·lits estan classificats segons els grups que es deriven de les característiques de les seves òrbites. Els grups i els satèl·lits dins de cada grup estan ordenats segons la distància mitjana dels satèl·lits a Júpiter, excepte els satèl·lits que no pertanyen a cap grup o aïllats que es troben tots junts a l'última taula.

[edita] Grup d'Amaltea

Anells i llunes internes de Júpiter.

El grup d'Amaltea està format per les quatre llunes més internes de Júpiter. Les seves òrbites es creuen amb els anells de Júpiter i en són la font del seu material. Són relativament petites però més grans que la majoria de les llunes exteriors del planeta. La més gran i la que dóna nom al grup és Amaltea.

**Satèl·lits del grup d'Amaltea**
Nom		Diàmetre (km)	Massa (kg)	Radi orbital (km)^[4]	Període orbital (dies)	Inclinació (º)	Excentricitat	Descobridor(s)	Any
XVI	Metis S/1979 J3	43	1,20·10¹⁷	128.000	0,295	0,019	0,0012	S.P. Synnott - Voyager 1 -	1979
XV	Adrastea S/1979 J1	26×20×16	7,49·10¹⁵	129.000	0,298	0,054	0,0018	D.C. Jewitt i G.E. Danielson - Voyager 2 -	1979
V	Amaltea	262×146×134	2,07·10¹⁸	181.400	0,498	0,388	0,0031	E.E. Barnard	1892
XIV	Tebé S/1979 J2	110×90	1,50·10¹⁸	221.900	0,675	1,070	0,0177	S.P. Synnott - Voyager 1 -	1979

[edita] Satèl·lits galileians

Més informació a l'article satèl·lits galileians.

**Satèl·lits galileians**
Nom		Diàmetre (km)	Massa (kg)	Radi orbital (km)	Període orbital (dies)	Inclinació (º)	Excentricitat	Descobridor(s)	Any
I	Ió	3.643	8,93·10²²	421.800	1,769	0,036	0,0041	Galileo Galilei	1610
II	Europa	3.122	4,80·10²²	671.100	3,551	0,469	0,0094
III	Ganimedes	5.262	1,48·10²³	1.070.400	7,155	0,170	0,0011
IV	Cal·listo	4.821	1,08·10²³	1.882.700	16,69	0,187	0,0074

[edita] Grup d'Himalia

El grup d'Himalia està format per quatre llunes d'entre 20 i 170 km de diàmetre que orbiten Júpiter a distàncies d'entre 11·10⁶ i 12·10⁶ km, amb una inclinació aproximada de 27,5° i una excentricitat d'entre 0,11 i 0,22. La Unió Astronòmica Internacional reserva noms acabats en -a per als membres d'aquest grup. La més gran i la que dóna nom al grup és Himalia. Si l'ex-candidat a satèl·lit S/2000 J11 fos recuperat i les poques dades que es tenen sobre la seva òrbita es poguessin confirmar, formaria part d'aquest grup.

**Satèl·lits del grup d'Himalia**
Nom		Diàmetre (km)	Massa (kg)	Radi orbital (km)	Període orbital (dies)	Inclinació (º)	Excentricitat	Descobridor(s)	Any
XIII	Leda	20	1,09·10¹⁶	11.165.000	240,92	27,457	0,1636	C.T. Kowal	1974
VI	Himalia	170	6,74·10¹⁸	11.461.000	250,56	27,496	0,1623	C.D. Perrine	1904
X	Lisitea	36	6,29·10¹⁶	11.717.000	259,20	28,302	0,1124	S.B. Nicholson	1938
VII	Elara	86	8,69·10¹⁷	11.741.000	259,64	26,627	0,2174	C.D. Perrine	1905
S/2000 J11		4		12.555.000	287,00	28,3	0,248		2000

[edita] Grup d'Ananké

**Satèl·lits del grup d'Ananké**
Nom		Diàmetre (km)	Massa (kg)	Radi orbital (km)	Període orbital (dies)^[5]	Inclinació (º)	Excentricitat	Descobridor(s)	Any
XXXIV	Euporie S/2001 J10	2	1,5·10¹³	19.304.000	-550,74	145,767	0,1432	S.S. Sheppard	2001
S/2003 J3		2	1,5·10¹³	20.221.000	-583,88	147,550	0,1970	S.S. Sheppard	2003
S/2003 J18		2	1,5·10¹³	20.514.000	-596,59	146,062	0,0148	B.J. Gladman	2003
XLII	Thelxinoe S/2003 J22	2		21.162.000					2003
XXXIII	Euanthe S/2001 J7	3		20.799.000					2001
XLV	Helike S/2003 J6	4		2.1263.000					2003
XXXV	Orthosie S/2001 J9	2		20.721.000					2001
XXIV	Iocaste S/2000 J3	5		21.269.000					2000
S/2003 J16		2		21.000.000					2003
XII	Ananké	28	3,00·10¹⁶	21.276.000	-629,77	148,889	0,2435	S.B. Nicholson	1951
XXVII	Praxidike S/2000 J7	7		21.147.000					2000
XXII	Harpalyke S/2000 J5	4		21.105.000					2000
XXX	Hermippe S/2001 J3	4		21.131.000					2001
XXIX	Thyone S/2001 J2	4		20.940.000					2001
XL	Mneme S/2003 J21	2		21.069.000					2003
S/2003 J15		2		22.000.000					2003

[edita] Grup de Carme

**Satèl·lits del grup de Carme**
Nom		Diàmetre (km)	Massa (kg)	Radi orbital (km)	Període orbital (dies)	Inclinació (º)	Excentricitat	Descobridor(s)	Any
S/2003 J17		2		22.000.000					2003
	Aitne S/2001 J11	3		23.231.000					2001
	Kale S/2001 J8	2		23.217.000					2001
	Taygete S/2000 J9	5		23.360.000					2000
S/2003 J19		2		22.800.000					2003
	Chaldene S/2000 J10	4		23.179.000					2000
S/2003 J10		2		24.249.600					2003
	Erinome S/2000 J4	3		23.279.000					2000
	Kallichore S/2003 J11	2		24.043.000					2003
	Kalyke S/2000 J2	5		23.583.000					2000
	Pasithee S/2001 J6	2		23.096.000					2001
	Eukelade S/2003 J1	4		23.661.000					2003
	Arche S/2002 J1	3		22.931.000					2002
XI	Carme	46	1,32·10¹⁷	23.404.000	-734,17	164,907	0,2533	S.B. Nicholson	1938
	Isonoe S/2000 J6	4		23.217.000					2000
S/2003 J9		1		22.441.680					2003
S/2003 J5		4		24.084.180					2003

[edita] Grup de Pasífae

**Satèl·lits del grup de Pasífae**
Nom		Diàmetre (km)	Massa (kg)	Radi orbital (km)	Període orbital (dies)	Inclinació (º)	Excentricitat	Descobridor(s)	Any
S/2003 J23		2		24.055.500					2003
	Aoede S/2003 J7	4		23.981.000					2003
	Eurydome S/2001 J4	3		22.865.000					2001
S/2003 J14		2		25.000.000					2003
	Cyllene S/2003 J13	2		24.349.000					2003
S/2003 J4		2		23.257.920					2003
	Hegemone S/2003 J8	3		23.947.000					2003
VIII	Pasífae	60	3,00·10¹⁷	23.624.000	-743,63	151,431	0,4090	P.J. Melotte	1908
IX	Sinope	38	7,49·10¹⁶	23.939.000	-758,90	158,109	0,2495	S.B. Nicholson	1914
	Sponde S/2001 J5	2		23.487.000					2001
	Autonoe S/2001 J1	4		23.039.000					2001
	Callirrhoe S/1999 J1	7		24.102.000					1999
	Megaclite S/2000 J8	6		23.806.000					2000

[edita] Satèl·lits aïllats

**Satèl·lits aïllats**
Nom		Diàmetre (km)	Massa (kg)	Radi orbital (km)	Període orbital (dies)	Inclinació (º)	Excentricitat	Descobridor(s)	Any
XVIII	Temisto	8	6,89·10¹⁴	7.507.000	130,02	43,259	0,2426	C. Kowal i E. Roemer S.S. Sheppard i altres	1975 2000
XLVI	Carpo	3	4,5·10¹³	17.100.000	456,5	51,395	0,4297		2003
S/2003 J12		1	1,5·10¹²	19.002.480	-533,3	151,909	0,6056		2003
S/2003 J2		2		28.570.410					2003

[edita] Notes i referències

(anglès)

↑ JPL: Paràmetres físics
↑ JPL: Elements orbitals
↑ JPL: Nom, número, designació provisional, any i autor(s) del descobriment
↑ El radi equatorial de Júpiter és de 71.492 km.
↑ Períodes orbitals negatius indiquen una òrbita retrògrada (oposada al sentit de rotació del planeta).

(anglès) NASA/NSSDC: dades dels satèl·lits de Júpiter

Sistema solar

Sol • Mercuri • Venus • Terra • Mart • Júpiter • Saturn • Urà • Neptú
Lluna • Cinturó d'asteroides • Ió • Europa • Ganimedes • Cal·listo • Tità • Tritó • Cinturó de Kuiper • 2003 UB313 • Núvol d'Oort Fobos • Deimos • Satèl·lits de Júpiter • Satèl·lits de Saturn • Satèl·lits d'Urà • Satèl·lits de Neptú • Plutó • Caront