Societat de Nacions
De Viquipèdia
La Societat de Nacions fou un organisme internacional creat el 28 de juny de 1919 per les nacions signatàries del Tractat de Versalles que va entrar en funcionament al mateix temps que aquest (10 de juny de 1920). El president estatunidenc Woodrow Wilson en va ser el principal impulsor i la formació de l'organització va estar inspirada pels seus 14 punts. Els seus objectius eren el manteniment de la pau, la resolució pacífica dels conflictes i la col·laboració entre els estats.
La seu era a Ginebra (per la seva condició de neutralitat) i s'estructurava sobre una Assemblea General amb tots els estats membres, un Consell de 9 membres (més tard 11, cinc d'ells permanents), una Secretaria i òrgans consultius (Tribunal Penal Internacional, Organització Internacional del Treball,...). Formada per 40 estats (27 vencedors de la Primera Guerra Mundial i 13 de neutrals), quedaren fora els Estats Units (que no varen aprovar la duresa de les sancions imposades a Alemanya després de la guerra i no s'hi volgueren incorporar) i l'URSS (integrada el 1934, expulsada el 1940). El 1926 es va admetre Alemanya, que se'n retirà el 1933, juntament amb el Japó. Quatre anys després ho va fer Itàlia.
A pesar que l'organització va tenir alguns èxits com els de l'OIT, en favor dels drets dels treballadors, o la mediació del conflicte entre Grècia i Bulgària (1925), el seu prestigi va minvar per la seva ineficàcia per a la resolució d'altres conflictes (l'agressió japonesa a Manxúria, la invasió italiana d'Etiòpia, la Guerra Civil Espanyola,...). Desarticulada oficiosament en no poder impedir l'esclat de la Segona Guerra Mundial, realitzà la seva darrera sessió oficial el 31 de juliol de 1947. El seu ideari fou heretat per l'Organització de les Nacions Unides, a la que va transmetre les seves missions el 18 d'Abril de 1946.
