Tars
De Viquipèdia
Tars (en llatí Tarsus, en grec Tarsos) de vegades anomenada Tarsi, Tersus Tersos, Tharsus o Tharsos, fou la ciutat principal de Cilícia situada en una fèrtil plana a ambdós costats del riu Cydnus i propera a una llacuna anomenada Rhegma que estava connectada amb el mar fent de port de la ciutat (el riu era navegable fins a la ciutat). Era un creuament de camís.
Es suposa de fundació assíria i degué portar el nom de Sardanapal, però fou colonitzada pels grecs molt aviat, colonització que Estrabó atribueix a Argives i Triptolem.
Ja es esmentada a l’Anàbasi de Xenofont, quant era residencia del sàtrapa Syennesis de Cilícia, que hi tenia un palau. La ciutat es va mostrar poc desitjosa d’ajudar al rei Cirus contra son germà Artaxerxes, i els soldats, furiosos per les pèrdues que havia tingut un destacament enviat a les muntanyes, la van saquejar. Cirus i Syennesis van fer un acord pel qual el rei va estar 20 dies a la ciutat i després la va evacuar.
Quant Alexandre va arribar a la ciutat el 331 aC el sàtrapa ja havia fugit, i Tars es va rendir sense lluita. Alexandre va patir allí unes febres que va agafar al banyar-se al Cydnus.
Fou per un temps dels Tolomeus, per esdevenir al segle III aC possessió dels selèucides junt amb Cilícia. Al segle I la ciutat romania selèucida però Pompeu va convertir tota la Cilícia en província.
A la guerra civil entre Pompeu i Cèsar fou pompeiana. Pompeu llavors la va visitar i la ciutat va agafar el nom de Juliòpolis. Mes tard Casi va ordenar el pillatge de la ciutat perquè fou lleial a Cèsar però Marc Antoni li va donar llibertat municipal i exempció de taxes. A Tars la reina Cleòpatra, vestida d'Afrodita, va visitar a Marc Antoni. En temps d'August fou ciutat lliure.
Fou una de les bases principals de les lluites contra els parts i els emperadors Tacit, Florià, Maximí i Julià van morir a Tars (on Julià a mes fou enterrat).
El segle VII va caure en mans dels àrabs als que fou reconquerida per Nicèfor Focas el 16 d'agost del 965, i va seguir la sort general de Cilícia, essent part del regne d'Armènia menor del 1173 al 1359.
La ciutat va romandre i sota els otomans es deia Tersoos. Avui el seu nom encara es Tars (turc Tarsus) i te uns 160.000 habitants.
El filòsof estoic Antipatros i l’apòstol Pau van néixer allí.
