Tirol del Sud

De Viquipèdia

Autonome Provinz Bozen-Südtirol Provincia Autonoma di Bolzano - Alto Adige Provinzia Autonòma Balsan - Südtirol
Dades bàsiques
Capital:	Bozen
Regió:	Trentino-Tirol del Sud
Estat:	Itàlia
Habitants (Setembre 2004)	476.023
Grups lingüístics segons cens 2001	69,4% alemany 26,3% italià 4,3% ladí
it. Codi de matrícula:	BZ
Comarques i ses capitals
Vinschgau (Schlanders)
Burggrafenamt (Meran)
Überetsch-Südtiroler Unterland (Neumarkt)
Bozen
Salten-Schlern (cap capital)
Eisacktal (Brixen)
Wipptal (Sterzing)
Pustertal (Bruneck)
Política
Landeshauptmann(president):	Luis Durnwalder
Províncies i estats fronterers
Trentino
Província de Sondrio
Província de Belluno
Àustria (Tirol i Salzburg)
Suïssa (Grisons)

El Tirol del Sud (alemany i ladí: Südtirol, italià Alto-Adige) és la part meridional de la regió històrica del Tirol.

Administrativament, pertany a la regió italiana de Trentino-Tirol del Sud, de la qual constituteix la part nord sota el nom de Província Autònoma de Bolzano - Tirol del Sud. Tanmateix, gaudeix d'un grau d'autogovern que el fa de facto una regió autònoma dins d'Itàlia.

[edita] Història

Fins el 1918 aquesta àrea formava una unitat juntament amb la província austríaca del Tirol. Passà a mans italianes després de la Primera Guerra Mundial, amb l'esfondrament de l'Imperi Austrohongarès.

Sota el govern de Mussolini s'emprengué una política lingüística destinada a la italianització del territori, promevent-hi la immigració d'italians del sud i l'ensenyament monolingüe en italià. La posterior pujada al poder de Hitler no canvià massa les coses, puix que aquest necessitava l'Itàlia feixista com a aliat, i no s'atreví a reclamar-los com a part del Reich. El 1939 ambdós dictadors arribaren a un acord per donar a la població germanòfona una tria: emigrar cap a Alemanya (o els seus nous territoris) o romandre a Itàlia i acceptar una italianització total. Aquest fet provocà una separació de la població en dos grups: els que marxaren ("Optanten", posteriorment titllats de nazis) i els que romangueren ("Dableiber", titllats de traïdors). El començament i evolució de la Segona Guerra Mundial provocaren però que els termes de l'acord mai s'acabessin d'acomplir.

Escut del Tirol del Sud

Després de la guerra, els germanòfons reberen drets especials amb el tractat de Gruber-De Gasperi (1946). Però l'ordenació estatutòria fou implementada per a tota la regió (Tirol del Sud i Trentino), on els italianòfons eren majoria, cosa que impossibilità la sensació d'autogovern entre els sudtirolesos. A més, l'aplicació d'aquest fou postposada diverses vegades, mentre la immigració italiana continuava.

Com a conseqüència d'això aparegué un terrorisme anti-italià al Tirol del Sud, inicialment centrat només en infrastructures, però que acabà provocant la mort de 21 persones (entre 1958 i 1988), inclosos 4 terroristes morts per les seves pròpies càrregues explosives.

A la llarga, la pressió terrorista dugué el govern italià a repensar la seva posició, i un "Segon Ordre Estatutori" concedí més autonomia a la majoritàriament germanòfona província de Bozen (Tirol del Sud).

Actualment gaudeix d'un alt grau d'autonomia i les relacions amb el Tirol del Nord i de l'Est (les parts de Tirol que romangueren a Àustria) són fortes, especialment des de l'entrada d'Àustria a la Unió Europea. El Partit Popular del Tirol del Sud n'ha dominat la vida política des de la seva fundació el 1945.