Tristan Tzara
De Viquipèdia
Tristan Tzara, nascut a Bacau (Romania) el 16 d'abril de 1896, va ser un assagista i poeta que va desenvolupar la seva tasca creativa a França. És conegut principalment per ésser fundador del moviment dadaista, escrivint primer a Zürich i més tard a París els primers manifestos del moviment.
[edita] Biografia
Tzara va viure quasi tota la seua vida en França. Fou un dels autors més importants del moviment Dada, que fundà junt amb gent com Hans Arp o Hugo Ball, una corrent revolucionària en literatura que anticipà les actituds del surrealisme.
El moviment dadaista s'originà a Zürich, durant la I Guerra Mundial; Tzara escribí els primers textos Dadá — La Première Aventure céleste de Monsieur Antipyrine ("La primera aventura celestial del senyor Antipirina", 1916) i Vingt-cinq poèmes ("Vint-i-cinc Poemes", 1918), així com els manifestos del movimient: Sept manifestes Dada ("Set manifestos Dadà", 1924). A París organitzà, amb els seus companys de movimient, espectacles al carrer plens d'absurditat per tal d'épater le bourgeois, "escandalitzar la burgesia", donant un poderós impuls a la escena dadaista.
Cap a finals de 1929 va embarcar-se en el tot just inaugurat moviment surrealista d'André Breton, Louis Aragon i altres autors; dedicà grans esforços a intentar conciliar les doctrines filosòfiques nihilistes i sofisticades del moviment amb la seva pròpia filiació marxista. Participà activament al desenvolupament dels mètodes d'escriptura automàtica, entre ells el collage i el cadàver exquisit. D'aquesta època data el seu llibre L'Homme approximatif ("L'home aproximat", 1931).
Al llarg de la II Guerra Mundial s'incorporà a la resistance francesa; després d'obtenir la ciutadania en 1947, s'afilià al Partit Comunista Francés. La seva militància s'estendria fins el 1956, quan, arran de la invasió d'Hongria per las tropes soviètiques per soterrar la revolta popular, s'apartà del partit. L'obra d'aquesta época és característicament complexa, tot i la seva major convencionalitat; destaquen Parler seul ("Parlar a soles", 1950) i La face intérieure ("El rostre interior", 1953).
Va morir en disembre de 1963 a París, i fou soterrat al cementiri de Montparnasse.
[edita] Obres
- La primera aventura celestial del senyor Antipirina 1916
- Vint-i-cinc poemes 1918
- Primer manifest dadà 1918
- L'antología dadà. Obra col·lectiva 1919
- Set manifestos dadà 1924
- Sobre els nostres pardals 1929
- L'home aproximat 1931
- On beuen els llops 1933
- Migdies guanyats 1939
- El surrealisme i la posguerra. Conferèncias sobre el surrealisme
- A l'ínterin 1946
- La fugida 1947
- El fruit permés 1947
- La rosa i el gos 1958
