Marxisme
De Viquipèdia
El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels. La multitud d'aspectes que aquesta abarca fa que pràcticament no existeixi branca de les ciències humanes sense la seva escola de pensament marxista. L'anàlisi marxista es caracteritza per un enfocament materialista, estructuralista i dialèctic del món. L'aplicació d'aquesta doctrina en el camp del Socialisme inicià un nou corrent ideològic anomenat socialisme marxista, que cresqué durant tota la segona meitat del segle XIX i s'anà situant al poder al llarg del segle XX.
Taula de continguts |
[edita] Arrels hegelianes: marxisme, història i societat
El marxisme té com a element central de les seves construccions la filosofia i metodologia dialèctica de Hegel, fortament historicistes i deterministes, segons les quals no cream les idees que tenim, sinó que aquestes son una conseqüència de les anteriors. Cada corrent de pensament surt en resposta (en oposició) a les contradiccions de l'anterior, i es forma així una tesi i una antítesi, de les quals ha de sorgir una síntesi.
Karl Marx aplica aquesta teoria al camp social, i l'adapta al materialisme, de forma que en comptes que les idees formin les condicions materials, això sigui a la inversa: els marxistes opinen que és el món material el que crea les idees, i que les contradiccions d'aquestes són reflex de les contradiccions materials.
Així, sorgeix un mètode d'interpretació de la història, l'anomenat materialisme històric, segons el qual el desenvolupament de les forces productives és el motor de les diferents fases històriques per les quals ha passat la humanitat. Aquestes formen diferents classes socials, i una relació de domini d'unes sobre unes altres, la qual cosa desencadena una lluita de classes.
L'anàlisi de les classes socials, els seus interessos materials i les relacions d'explotació permeten no solament una anàlisi de la història, sinó la creació de tota una sociologia que permet interpretar el present i predir el futur.
Sota aquest esquema analític, es realitza una primera "teoria del desenvolupament" que identifica totes les fases històriques de la humanitat:
- El comunisme primitiu, que formaven les tribus de caçadors-recolectors.
- La societat esclavista, on una classe era propietària de l'altra i la obligava a treballar.
- El feudalisme, on una classe camperola era lligada a les terres d'un senyor que, a canvi, els oferia protecció militar.
- El capitalisme, fase contemporània a Marx, on la classe privilegiada es propietària dels mitjans de producció, la qual cosa obliga l'altra a vendre la seva força de treball bruta per a sobreviure. D'aquesta manera, els capitalistes obtenen una plusvàlua que els permet incrementar el seu benefici i acumular més capital.
- La fase socialista, que hauria d'aparèixer quan la classe dominada al capitalisme, el proletariat, es revolti contra el sistema i aconsegueixi la conquesta de l'Estat i la socialització dels mitjans de producció.
- Retorn al comunisme, una vegada superada la fase transitòria socialista.
Tanmateix, els incisos fets pel propi Marx sobre el mètode de producció asiàtic posen en dubte aquest esquema del desenvolupament, ja que es reconeixen especificitats culturals. Això és la causa que gran part dels marxistes actuals considerin que la lluita de classes (i amb ella la història) té un final obert; és, en conseqüència, una escletxa dins el determinisme històric marxista.
Tampoc falten els qui consideren impossible que, dins una lògica dialèctica, es pugui arribar a una situació final (la fase comunista), acusant Marx de contradictori i de crear mites amb finalitat propagandística.
[edita] Marxisme i economia
Les tesis econòmiques de Marx es troben a la seva forma més perfeccionada dins la inacabada obra El Capital, obra magna del marxisme, on s'analitzen els mecanismes econòmics i socials de capitalisme, les seves contradiccions i el seu futur.
Per a l'anàlisi econòmica, es basa en la teoria del valor-treball, segons la qual el valor d'una mercaderia és equivalent a la feina que costaria de crear-ne una d'igual. Tot i que aquesta tesi era generalment acceptada a la seva època, l'autèntic terratrèmol polític que va causar l'obra de Marx ha propiciat la recerca d'altres interpretacions, fins al punt que ara és considerada una teoria antiquada i el principal error del marxisme.
Segons Marx, l'economia capitalista es caracteritza per ser la primera on els diners, en comptes de ser una eina per a aconseguir les mercaderies desitjades, es tornen una finalitat en ells mateixos. És a dir, originàriament el comerç seguia una lògica M-D-M', canviar la mercaderia M per la quantitat D de diners, i utilitzar aquests per comprar la mercaderia M'. Al capitalisme, però, es comença a fer servir l'esquema D-M-D', que significa la compra amb els diners D d'unes mercaderies M, que posteriorment es venen per la quantitat D' de diners, superior a D. La diferència entre D' i D és el que Marx anomenà plusvàlua.
Però, per tal que es pugui obtenir aquest benefici, no és possible simplement de revendre les mateixes mercaderies que abans s'havien comprat (aquests guanys resulten insostenibles i volàtils, de component especulatiu), sinó que han de sofrir un procés de transformació que incrementi el seu valor. Amb la teoria del valor-treball, això només es possible si hi intervé el treball humà.
Per tant, els capitalistes, per seguir l'esquema D-M-D', han de comprar l'única mercaderia de la que disposa la classe obrera el –treball– i aportar aquelles que seran objecte de treball –el capital. D'aquí sorgeix una de les contradiccions del capitalisme, entre treball i capital, embrió de la seva pròpia destrucció.
Durant el procés de producció, el valor de les mercaderies de capital es transfereix íntegrament al producte final, i s'hi afegeix a més el valor de la feina socialment necessària per a realitzar aquesta transformació. Aquesta feina, que els capitalistes "compren", suposa per als treballadors un salari, equivalent a la feina necessària per a perpetuar la seva pròpia existència com a classe (és a dir, inclou aliment, educació, descendència, etc.). Això és el que Marx anomenà alienació en el treball.
Cada treballador necessita un determinat temps de feina per a compensar aquest salari. A partir d'aquest punt comença el plustreball, que suposa un guany net per al capitalista que coincideix amb la plusvàlua. Aquest excedent és el que mou al capitalisme, i la causa del seu formidable increment de la producció industrial.
El concepte anteriorment esmentat, de "socialment necessari", significa el temps mitjà que la societat necessita per a obtenir una determinada mercaderia. Aquest terme va ser utilitzat per Marx per dos motius: un, perquè era conscient que el treball innecessari no genera valor. L'altre, perquè els capitalistes, per tal d'augmentar la seva taxa de benefici, sovint apliquen avanços tècnics que estalviaven treball. Això suposa que, durant un temps, poden vendre una determinada mercaderia a un preu molt superior al de la feina que per a ells suposa, fins que aquest mètode de producció es generalitza.
Però la progressiva substitució de força de treball per maquinària, que permet aquests guanys extraordinaris temporals, té a llarg termini un efecte depressiu sobre el benefici, cosa que ocasiona les crisis cícliques del capitalisme.
En substituir la força de treball per maquinària, s'incrementa la relació entre el capital que s'ha d'aportar i el benefici que s'obté del plustreball. Per aquest motiu, cada vegada menys capitalistes es troben en condicions de competir, es concentra la propietat, i s'augmenta la taxa d'explotació de la classe treballadora (és a dir, s'augmenten les hores de plustreball). Aquesta tendència aguditza les contradiccions del capitalisme, i té com a conseqüència inevitable que la classe treballadora s'aixequi contra la Burgesia, per apropiar-se dels mitjans de producció.
Després d'aquesta revolució inevitable, el proletariat implantaria una dictadura i gestionaria els mitjans de producció de forma col·lectiva a través d'un estat proletari. Ni Marx ni Engels concretaren la forma que tendria aquest nou sistema econòmic, cosa que duu a diverses diferències entre els corrents ideològics marxistes.
