Valerià Weyler
De Viquipèdia
Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:
Valerià Weyler i Nicolau nasqué a Palma l'any 1838. Fou el fill de Fernando Weyler i Laviña. Fou diplomat de l'estat major i l'any 1862} ja n'era comandant.
Fou enviat a Cuba, més tard a Santo Domingo (durant la reversió d'aquesta illa a la sobirania espanyola). Tornà a la Península Ibèrica, i combaté els carlins durant la tercera guerra Carlina. Es distingí en l'acció de Bocairent i en diverses accions. L'any 1878, quan tenia quaranta anys, el nomenaren tinent general. Llavors fou capità general de les illes Canàries, i degut a això, li fou atorgat el títol de Marquès de Tenerife.
Des de l'any 1883 fins l'any 1886 fou membre de la capitania general de Mallorca, a la de les Filipines i a la de Catalunya (des del 1893 fins l'any 1896). S'oferí per resoldre la guerra independentista de Cuba, li fou ofert el comandament de l'exèrcit colonial l'any 1896 i acceptà. Inicià una repressió violenta a Cuba. Utilitzava mètodes tan violents com el camp de concentració, considerats els primers de la història.
El seu fracàs fou enorme, i fou acabat l'any 1897, però anys més tard intentà reivindicar la seva actuació amb el seu llibre "Mi mando en Cuba" (eren cinc volums, 1910-1911). Llavors, fou capità general de Castella i ministre de la guerra (1901-1902, 1905, 1906-1907) i, poc després de la "Setmana Tràgica", capità general de Catalunya per segon cop (1909-1914), i encara una tercera vegada (1920). Tot i el seu caràcter poc democràtic, no s'uní a la Dictadura de Primo de Rivera, i, fins i tot, intervingué en l'anomenada Sanjuanada (1926) contra el dictador, que no s'atreví, però a sancionar-lo.
