Bocairent

De Viquipèdia

Bocairent
Localització
Municipi de la Vall d'Albaida
Gentilici	Bocairentí Bocairentina
Població (2002)	4.524
Superfície	97 km2
Densitat	46,64 hab/km2
Altitud	680 m
Nuclis de població	1
Coordenades	38° 45’ 57” N 0° 36’ 46” W
Predomini lingüístic històric	Valencià
Partit judicial	Ontinyent

Bocairent és una població de la comarca de la Vall d'Albaida

Taula de continguts 1 Història 2 Demografia i economia 3 Geografia 4 Edificis d'interés 5 Gastronomia 6 Festes 7 Política 8 Enllaços externs

[edita] Història

Hi ha molts jaciments prehistòrics al terme que situen població ja des del Paleolític Mitjà, per citar-ne alguns esmentarem les coves del Vinalopó, Santa Bàrbara, l'Illa, l'Emparedada, la d'En Gomar, la Piscina, el jaciment dels Dotze. Del Bronze hi ha, entre d'altres, La Mola, La Mola Alta de Serrelles, el Barranc del Cinc, el barranc de la Frontera, el Tossal de Mariola, Mas de Menente. Dels ibers hi ha el Lleó ibèric trobat a la Lloma de Galbis, un dels jaciments més importants junt als de: Sant Antoni del Porquet, Cabeço de Mariola i Cabeço de Sant Antoni. Els romans són els fundadors de la vila i els que la bategen amb el nom de Bucarius, d'aquella època resta una vil·la amb paviment de l'època i poca cosa més.

Els musulmans denominaren Bekirén (pinya o rusc); durant la seua estada, Bocairent romangué integrada en la taifa de Dénia. En 1179, pel Tractat de Cazola restà adscrita a la Corona d'Aragó. En 1240 hi ha escrits de Jaume I que l'esmenten com a Bochairent, Bocairen i Bocayrent. En 1245 arriba la conquesta cristiana. En 1248 una revolta morisca ocupa el castell. La primera carta pobla arriba en 1255 atorgada per Ximén Pérez d'Arenós. Jurisdiccionalment restà adscrita a la de Xàtiva. A principis del segle XIV Jaume II atorgà Bocairent i Castalla a Jaspert vescomte de Castellnou. En 1338 és recuperada per a la Corona regida per Pere IV el Cerimoniós, qui va crear la baronia d'Ontinyent, que integrava a més a més Bocairent i Biar, i va donar-li-la a Berenguer de Vilaragut i Sarrià. En 1370, Pere IV el Cerimoniós, atorgà a Bocairent el privilegi d'imposar cises i d'exportar vi i oli a Castella i al Regne de Múrcia; el 13 de març d'aqueix any el rei incorpora Bocairent a la Corona com a Vila Reial i amb vot Corts i l'incorpora Alfafara. En 1381, la Universitat de Bocairent adquireix el castell de Banyeres. En la primera guerra de les Germanies la població recolzà Carles I. Per la qual cosa aquest els va recompensar amb l'autorització per a la celebració de fira anual fixada per al període de l'1 al 15 de setembre, així com la realització de mercat setmanal els dimarts.

El 1587 ja funcionava la Real Fábrica de Paños, la qual gaudia de privilegis reials dictats en una pragmàtica de Felip II. En la guerra de Successió prengué partir per l'arxiduc. Durant les guerres d'Independència i carlines fou testimoni d'importants enfrontaments.

[edita] Demografia i economia

El cens de 2003 dóna la xifra de 4.491 habitants, de gentilici bocairentins, o també, popularment, "cardaors". El cens de 2001 conta que un 87,54% dels habitants saben parlar valencià, tot i que en la pràctica la xifra de parlants s'acosta al 100%.

L'activitat econòmica està basada íntegrament en la indústria, que té com a producció més destacada i tradicional la fabricació de mantes, motiu pel qual existeix el genticili popular suara esmentat.

[edita] Geografia

Gran part del seu ampli terme – 97,2 km^2/ – és muntanyosa; podem trobar altituds que oscil·len entre els 730 m. de l'alt del Sant Crist i els 956 m. d'alt de Sant Jaume fins a la màxima de 1.100 m. de la Torreta de Mariola. Hi ha gran nombre de fonts, tant al nucli urbà com al terme, en bells paratges: la de Mariola, la de Santa Bàrbara, la de la Coveta i la de Ballester; també hi naixen dos rius: el Clariano i el Vinalopó. Però el tret més característic del seu paisatge el trobem en la serra de Mariola i la seua gran varietat de plantes aromàtiques i medicinals. La fauna, típicament mediterrània, està molt bé representada: àguiles, peti-rojos, orenetes i merles entre d'altres pel que toca a les aus; quant a mamífers: gat salvatge, geneta, porc senglar, rat-penat, rabosots, llebres i conills. Un entorn tan exuberant no pot menys que oferir tota mena d'atractius per a ciclistes, muntanyers i senderistes que hi troben un vertader paradís.

[edita] Edificis d'interés

Altre apartat que fan de Bocairent una vila de les més emblemàtiques per als valencians és el seu patrimoni monumental, començant pel barri medieval amb la calçada escusada, que hi serveix d'accés; els seus atzucacs, els costeruts carrers amb escalinates per facilitar el trànsit, l'aljub, el carreró de l'Emboç de tan sols un metre d'amplària i seguint per:

• Església de nostra senyora de l'Assumpció. Del segle XVIII. Edifici més emblemàtic del poble. Construïda sobre un antic castell àrab, reuneix les principals característiques de l'art valencià, des del gòtic fins el segle XIX. Alberga un important Museu Parroquial amb obres de Sorolla, Cellini i Joan de Juanes.
• Covetes dels Moros (o del Colomer). D'antiguitat i utilitat incertes.
• Plaça de Bous. La més antiga del País Valencià. Tallada en la roca en 1843.
• Portal de l'Arc de l'Aigua. Part d'un aqüeducte del segle XVI que serveix de marc per a les entrades de les filaes.
• Cases renaixentistes de la Plaça de l'Ajuntament.
• Portal del Porxe, víctima d'una restauració molt dolenta.
• Pont de Darrere la Vila. Segle XVIII.
• Monument a la Flassada, a l'entrada de la vila pel Pont Nou.
• Museu Arqueològic Municipal. Amb bona mostra de les troballes fetes al terme.
• Museu de la Festa. Monogràfic sobre les festes de Moros i Cristians.
• Ermites de sant Antoni Abat, o del Porquet; de sant Jaume; de santa Bàrbara; de sant Tomàs de Villanueva; de sant Antoni de Pàdua i del sant Crist.
• Una bona col·lecció de caves unes urbanes com l'Engolada i la de sant Blai, que alberga el Museu de la Neu i d'altres arreu del municipi com: la de sant Miquel, l'Arquejada; la de l'Habitació i la del caveta del Voltor.
• Torre de Mariola. Junt a la font homònima. De possible procedència àrab, encara que una llegenda local la relaciona amb els romans. Està totalment arruïnada.

[edita] Gastronomia

La gastronomia és la típica d'aquestes contrades: pericana, mulladors, olletes, putxero amb pilota, cassola al forn, pimentons farcits i excel·lents embotits. Els productes de la terra: ametles, anous i mel són la base d'una exquisida rebosteria en què destaquen els pastissets de moniato, els pastissets de rovell d'ou, rotllos de Sant Blai, mantecades, carquinyols. Però el producte més conegut de Bocairent és l'herbero, licor fet amb les mil i una herbes aromàtiques de la Mariola i del que existeixen tantes fórmules com "destil·ladors"

[edita] Festes

L'1 al 5 de febrer es celebren, en honor a sant Blai, les que segons molts són les més cridaneres i boniques festes de Moros i Cristians del País Valencià.

[edita] Política

Les eleccions municipals de 2003 deixaren 3 regidors i l'alcaldia al PSPV; el PP n’obtingué 3, el Bloc, 2 i Esquerra Unida, 2.

[edita] Enllaços externs

• http://www.bocairent.net, Plana web amb informació local actualitzada sobre Bocairent. Noticies, fòrums, articles d'opinió, fotografies etc.
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.