William Thomson
De Viquipèdia
Sir William Thomson (1824 - 1907), fou un físic, matemàtic i enginyer britànic nat a Belfast (Irlanda). Avui dia és més conegut com a Lord Kelvin, va rebre el títol de Baró de Kelvin en honor als seus descobriments i contribucions científiques, el nom procedeix del riu Kelvin, que passa pels jardins botànics de la Universitat de Glasgow (Escòcia) a la qual va treballar.
Sens dubte va ser un líder excepcional en l'àmbit de les ciències físiques del segle XIX. Va fer importants treballs en el camp de l'anàlisi de l'electricitat i la termodinàmica i va contribuir molt a la unificació de les disciplines emergents de la física vers la seva forma moderna.
Una de les seves innovacions fou l'establiment d'un zero absolut corresponent a l'absència absoluta de calor i pressió d'un gas. Va donar el seu nom a una escala de temperatures, anomenada absoluta, mesurada en graus kelvin (la seva notació és K i és la que s'utilitza al sistema internacional d'unitats). També va establir la variació del punt de fusió del glaç en funció de la pressió i va descobrir el refredament degut a l'expansió dels gasos.
Lord Kelvin va tenir una segona carrera com a enginyer de telègraf i inventor que el va donar un projecció pública i li van assegurar una posició econòmica, honor i fama.
Taula de continguts |
[edita] Escala Kelvin de temperatures
L'escala ordinària anomenada temperatura Celsius és, per definició, la temperatura absoluta amb un decalatge en origen de 273,15 K :
- t = T - 273,15 K
- on t és la temperatura en °C i T la temperatura absoluta
Els intervals de temperatura de l'escala de graus Celsius són idèntics als de l'escala en graus kelvin.
[edita] Segon principi de la termodinàmica
Lord Kelvin va contribuir a l'establiment del Segon Principi de la termodinàmica, un dels enunciats que va fer en col·laboració amb Max Planck diu :
- És impossible obtenir un procés tal que, operant dins d'un cicle, produeixi exclusivament l'efecte d'extreure una quantitat positiva de calor d'una reserva i la producció d'una quantitat equivalent de treball. (Kelvin-Planck)
Això contradia la hipòtesi del segon tipus de moviment perpetu, del qual es presentava la següent imatge: el mar a 15°C és una fantàstica reserva d'energia si fos possible convertir-la en treball, un vaixell podria avançar deixant al seu darrere una estela d'aigua més freda. Però això seria impossible en virtut d'aquest segon principi.
Els seus estudis de la conducció tèrmica li van fer trobar un període extraordinàriament curt de refredament de la Terra, que era incompatible amb els estudis de Charles Lyell (1797-1875), el fundador de les anomenades capes geològiques. Per aquest fet va ser mal considerat pels darwinistes. Caldria esperar al descobriment de l'energia radioactiva per tal de resoldre la paradoxa.
[edita] Electricitat
Va estudiar la conducció elèctrica dels cables submarins, essent promotor de la construcció del primer cable transatlàntic. Es va enfrontar als estudis de Maxwell sobre l'èter, refusava la idea d'una propagació transversal sense propagació longitudinal en aquest mitjà. El seu estudi sobre la influència de la temperatura sobre la conducció elèctrica li va permetre de descobrir l'efecte Thomson i la relació entre l'efecte Peltier i l'efecte Seebeck, que és a la base de la termoelectricitat.
També va ser l'inventor d'un mecanisme simple de producció d'electricitat estàtica per influència que va rebre el nom de Replenisher (esquema del principi del replenisher).
[edita] Mecànica
Trobem la seva petjada als teoremes dits de Thomson als que intervé el Teorema de Stokes. Les seves memòries van contribuir molt a la depuració de la teoria dels vòrtex, d'on sortirà l'anàlisi vectorial de Gibbs (1839-1903); els vectors són tan familiars avui dia que això ha restat una mica amagat.
Va tenir nombrosos reconeixements, el 1856 li fou concedida la Royal Medal i el 1883 la medalla Copley, i va ser president de la Royal Society del 1890 al 1895.
