Esquiella

De Biquipedia

Ta l'instrumento mosical de percusión d'una sola nota, se beiga zenzerro.

As esquiellas u esquillas son una familia d'instrumentos sonoros empregatos en rematería ta identificar as bestias d'una ó altra casa, ó debez, fer posible ra destinzión d'ixes seguntes carauteristicas peculiars tals como que sigan l'animal dominante d'o remate (important entre as güellas e bacas, perque gosa á estar una femalla a cuala guía o grupo y cale identificar-la perque se l'ha de conduzir.), masclo reproductor (trucos) ó fembra libradora (esquielletas). También se diz que per a suya sonoridat yeran d'utilidat ta espantar as salbachinas como es lupos ú es onsos d'abantis no ataquesen o bestiar.

A esquiella per si consiste d'una campana de fierro ó bronze que gosa á tener un badalle semi-arrenxato á l'aintror, feto de fusta, metal ó ruello que pendula á mientres l'animal chenta, produzindo per a suya colisión con o metal que l'arredola o sonito carauteristico, d'una sola nota, que el fa d'identificar.

Á trazas chenerals, as esquiellas s'afixan ent'o cuello d'es animals con a canaula, que ye una listona de fusta ra cuala s'ha feto enrollar sobre d'era mesma, en aber-la tenito bels días aintre de l'augua ta que cullés flexibilidat, e que pued enchascar-se per es suyos cabes en ista posizión, mantenint asinas a forma arredol d'o cuello d'a bestia y fendo balanziar a esquiella. Tradizionalment, istas piezas de fusta yeran treballatas per es amos ó ras mullers d'a casa, ornamentant-las con agrabaturas de motíus dibersos es cuos eban á sabelas begadas sinnificatos místicos de proteuzión d'o bestiar o d'a casa d'an ixe en yera (per exemplo, en Sobrarbe bi son sobenteras as cuatrefuellas -cuatrifolios-, que estioren o simbolo antigo d'a proteuzión e d'a buena suert t'as casas) ó simplement trapaziadors per es animals faboritos de l'amo.

Altras begadas, yera ra propia esquiella ra cuala teneba ornamentazions agrabadas (trucadas en o metal) que serbiban ta endicar explizitament a casa ta cuala en yera propio l'animal. Ixa traza d'endicazions no yera guaire frecuent en as esquiellas més chicolonas perque ixas s'empregaban con animals no prou baliosos. Alabez, bi son a mayoría d'ixas siñals en trucos perque istes gosaban á estar empregatos con es sementals ó rainas (fembras líder) á fin d'ebitar descusións sobre qui en yera l'amo d'ixas bestias que yeran as més carineras d'o remato. As siñals gosaban á estar coneixitas per toz es bezins d'o lugar e á sobent eban estau as mesmas per dibersas chenerazions d'a mesma casa, ta que no estiés pas fazil de trafulcar-se ó de trafulcar dengún.