Marta
De Biquipedia
| Marta | ||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
.jpg/250px-Brehms_Het_Leven_der_Dieren_Zoogdieren_Orde_4_Edelmarter_(Mustela_martes).jpg) Fuina de papo amariello (Martes martes). |
||||||||||||||||
| Estato de conserbazión | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
| Clasificazión zentifica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
| Nomenclatura binomial | ||||||||||||||||
| Martes martes | ||||||||||||||||
| Linnaeus, 1758 |
A marta ó fuina de papo amariello (Martes martes (L., 1758) ye un mamifero carniboro d'a familia d'es mustelidos, d'a mesma mida alto ú baxo que es gatos domesticos y un peso aproximato de 1,5 Kg. O pelo que tienen istos animals ye de color marrón fusco, cheneralment sines de bariazions d'entre animals, pero á l'ibierno lis-en creixe més liergo y sedoso. Ye muito carauteristica d'ista espezia a taca amariella que tién á ro peito, que lis da ro nome popular aragonés. l'Espezie Martes martes ye, á més, a més gran d'as dos espezies de fuinas que se troban en Aragón.
Fan bida cheneralment en redoladas mui selbosas, á on bi troban arbols biellos ta fer-ie ro cado suyo. Istos animals son es unicos mustelidos que tienen unglas retractils, que empregan ta mober-se con muitas trazas per l'alto d'es arbols. Ye prou gran a suya axilidat que gosan á estar es peyors enemicos d'es esquirgüelos en estato salbache.
Fan a suya autibidat mayor á mientres d'a nueit y d'a tardada, estando istas as oras cuan gosan á cazar muxons que duermen, ratons, inseutos y altros animals, ó también zirezas, lulos, fruita ó güebos que roban d'es nidos. Tienen, á més, una territorialidat muito marcada, y deixan boñas á puestos prominenz d'es suyos territorios, tals como peñas, leneras ó terrers.
Autualment, l'espezie ye protexida per a IUCN y per as leis europeyas y españolas.
[editar] Enrastres externos
- Martes martes en a Lista Roya d'as Espezies Menazadas. IUCN.
