Tozín
De Biquipedia
 |
Iste articlo tién una bersión escrita con una grafía alternatiba esperimental propuesta por bels biquipedistas aintro d'o Biquiproyeuto:Grafía. Puede beyer-se aquí. |
| Tozín | ||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Sus scrofa domesticus, o tozín domestico |
||||||||||||||||||
| Estato de conserbazión | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| Clasificazión zentifica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| Nomenclatura binomial | ||||||||||||||||||
| Sus scrofa | ||||||||||||||||||
| Linnaeus, 1758 |
O tozín u cochín (Sus scrofa domesticus (L., 1758)) ye un mamifero domestico d'a familia d'es suidos. Empregato de siempre en a industria carnica, ye un animal muito abundant. D'antis més, en eba per l'usual á cada casa.
Biolochicament ye ra bariedat domestica d'o chabalín, e chunto con aquer forma ra especie Sus scrofa. Altros autors prefieren de conserbar a denominazión Sus scrofa només que ta ro chabalín, e d'o tozín domestico en dizen Sus domesticus. Biolochicament, es tozins e chabalins pueden ibridar-se sines de problemas e ras fembras libran latons rayadez que son fertiles en a suya edat adulta, per ixo, d'o punto d'embista chenetico, diz que son a mesma espezie.
A sozespecie estiore domesticada abe bels 5000 años, e autualment s'ha destribuyito per tot o mundo. Á bels paises á on que no bi yera autotono, o tozín ha debenito una salbachina en es monts (p. ex. Nueba Zelanda), suponindo per a suya borazidat una gran menaza ta es ecosistemas.
Es masclos adultos se dizen marracos, e fraixencos quan son chobens. A chestazión d'as fembras dura 3 meses 3 semanas e 3 diyas, durazión fázil de recordar ta qui en ha criato. l'Alimentazión ye de tot omníbora, per contra d'es altros artiodactilos domesticos, e no son remugants; isto ye ta dezir que como en o caso d'as personas, tienen un estomago anatomicament unicameral, e no como en es remugants.
Per un regular, as fembras libran de 5 enta 12 latons, que tetan dic'ös 60 diyas d'edat. Mudernament, en as granchas de cría en destetan á més gran parti á ro bentiunén diya, anque á bels casos quan a infraestrutura en permit, a destetada se fa á redol d'o dezimo diya d'edat. A produzión de tozins en a Comunidat Europea ye, por un regular, estabularia, e es tozins medran ficatos en zolles belas begatas coletivas, altras endibiduals (anque angostas), á on de total se troban dibersos zentenars d'endibiduos per grancha. D'ista enchaquia se'n deriban á sabels problemas ecolochicos per a elebada concentrazión que es fiemos (purins) d'istos animals pueden encalzar en rechions á on que bi ha á masiatas espleitazions.
