Pingoïn
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
| Pingoïn | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
|||||||||
| Pingoïn torda (Alca torda) | |||||||||
| Classificacion classica | |||||||||
| Renhe | Animalia | ||||||||
| Embrancament | Chordata | ||||||||
| Sosembr : | Vertebrata | ||||||||
| Classa | Aves | ||||||||
| Sosclassa | Neognathae | ||||||||
| Òrdre | Ciconiiformes (Sibley) | ||||||||
| Sosòrdre : | Alcae | ||||||||
| Familha | Laridae | ||||||||
| Sosfamilha : | Alcinae | ||||||||
| Taxons de reng inferior | |||||||||
| Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
|
|||||||||
Los pingoïns australs son un grop d'espècias d'aucèls que sabon pas volar que demòran dins l'emisfèri sud. Contràriament a çò que se sòl creire, los pingoïns abitan pas sonque dins de climas freges. Fòrça espècias de pingoïns abitan fins a las islas Galápagos. La part màger dels pingoïns s'alimentan de krill, de peis, de calamars e d'autras creaturas marinas que capturan pendent sas immersions sosmarinas.
L'espècia mai granda es lo pingüin emperaire: los adults an una nautor mejana de 1,1 mètre e pesan 30 quilogramas o mai. L'espècia mai pichona es lo pingoïn blau nan, que ten en general una nautor compresa entre 35 e 40 centimètres e pesa a l'entorn d'1 quilograma. Generalament los pingoïns mai grands sèrvan melhor la calor e abitan doncas de regions mai frejas, mentre que las espècias mai pichonas se tròban dins de climas temperats e a mai tropicals.
Lo sistèma operatiu Linux a pres coma mascòta oficiala l'imatge d'un pingoïn (Tux)
[Modificar] Ligams extèrnes
- Referéncia ITIS : TSN 176970 Alca Linnaeus, 1758 (en)
