New Immissions/Updates:
boundless - educate - edutalab - empatico - es-ebooks - es16 - fr16 - fsfiles - hesperian - solidaria - wikipediaforschools
- wikipediaforschoolses - wikipediaforschoolsfr - wikipediaforschoolspt - worldmap -

See also: Liber Liber - Libro Parlato - Liber Musica  - Manuzio -  Liber Liber ISO Files - Alphabetical Order - Multivolume ZIP Complete Archive - PDF Files - OGG Music Files -

PROJECT GUTENBERG HTML: Volume I - Volume II - Volume III - Volume IV - Volume V - Volume VI - Volume VII - Volume VIII - Volume IX

Ascolta ""Volevo solo fare un audiolibro"" su Spreaker.
CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Danza - Uiquipedia

Danza

De Uiquipedia

La Danza o baille ye'l arte d'espresase con movimientos del cuerpu de mena estética y a traviés d'un ritmu, con o ensin son, esto ye que dalgunes dances nun necesiten música.


La danza ye parte de la Historia de la humanidá dende'l escomencipio de los tiempos.

Los primeros antecedentes alcuentrense enes pintures rupestres. La hestoria de la danza reflexa los camudamientos enes relaciones del pueblu respeutu al su conocimientu del mundiu,amás relaciona los sus cuerpos y esperiencies colos ciclos de la vida.


Pareya d'Esbardu baillando nel VIII Festival Intercélticu d'Avilés (2004)
Pareya d'Esbardu baillando nel VIII Festival Intercélticu d'Avilés (2004)


Tabla de conteníos

[editar] La Danza n'Antigüedá

  • Nel Antiguu Exiptu, les dances ceremoniales instituyéronles los faraones. Estes dances, finaben en ceremonies representando la muerte y la reencarnación del dios Osiris, col tiempu ficiéronse más complexes de mena que namás podíen ser executaes por profesionales altamente cualificaos.
  • Alreor de Nisio, el dios griegu del vinu y les orxies (nomau tamén Baco), grupos de muyeres, nomaes ménades, diben de nuechi a les montañes onde, pimplaes, cellebraben les sus orxies con dances extásiques. Estes dances , de dalgunes vegaes, incluyien música y distintes figures de la mitoloxía clásica que yeren representaes por actores y baillarines entrenaos. Finandu'l sieglu V enantes de Cristu estes dances escomencipiaron a formar parte de la escena social y política de la antigua Grecia.
  • Ente los romanos, l'aceptación de la danza por parte de los poderes públicos foy cayendu. La cristianización del Imperiu Romanu introduxo una nueva era ena que'l cuerpu, la sexualidad y la danza resultaron uníes y fueron obxetu de controversia y conflictos.

[editar] La Danza na Edá Media

  • La actitú de la Ilesia Cristiana pa cola danza, a partir del sieglu IV y durante tola Edá Media foy variable.
  • Por un llau alcontramos el rechazu de la danza comu instrumentu de permisividá sexual, llascivia y éxtasis por llíderes de la Ilesia comu San Agustín (354-430), influyendo pa tola Edá Media. Por otru llau, antiguos Padres de la Ilesia intentaron incorporar les dances propies de les tribus del norte, Celtes, Anglosaxones, Galos.. enos cultos cristianos.

[editar] El Reñacimientu y el ñacimientu del Ballet

  • El Renacimientu traxo una nueva actitú hacia'l cuerpu, les artes y la danza. Les cortes d'Italia y Francia convirtieronse nel centru de nueos desarrollos na danza gracies a los mecenes a los mayestros de la danza y a los músicos que crearon grandes dances a escala social que ficieron que xurdieren munches cellebraciones y fiestes. Al tiempu la danza convirtióse n'obxetu d'estudios serios y un grupu d'inteleutuales autodenominaos la Pléyade trabayaron pa recuperar el teatru de los antiguos griegos, combinando la música, el soníu y la danza.
  • Nel sieglu XIX, la era del ballet románticu reflexa el cultu de la baillarina y la llucha ente'l mundiu terrenal y el mundiu espiritual que tresciende la tierra, valga d'exemplu obres comu: Giselle (1841), El llagu de los cisnes (1895), El cascañueces (1892).

[editar] La Danza nel sieglu XX

  • Depués de la Primer Guerra Mundial, les artes en xeneral cuestionen los valores establecios y busquen nueves formes de reflexar la expresión individual y un camin de la vida más dinámicu. En Rusia xurde un reñacimientu del ballet propiciau polos más brillantes coreógrafos, compositores, artistes visuales y diseñaores. N'esta empresa collaboraren autores comu: Ana Pavlova ena interpretación, Claude Debussy e Igor Stravinsky con música pa ballets y Pablo Picasso... ena ellaboración de decoraos y tramoyes.
  • Al tiempu de la revolución del Ballet xurden les primeres manifestaciones de les dances modernes. Comu reación a los estilizaos movimientos del ballet y al progresivu emancipamientu de la muyer xurdió una nueva forma de baillar que potenciaba la llibre expresión. Una de les pioneres d'esti movimientu foy Isadora Duncan. A midia que la danza foy ganando terrén, foy frayando toles regles.
  • Dende los años 1920 hasta aguañu nueves llibertaes nel movimientu del cuerpu foron los detonantes del cambiu de les actitudes hacia'l cuerpu. La música con influencies llatines, africanes y caribeñes inspiraron la proliferación de las sales de baille y de les dances comu la rumba, la samba, el tangu ó el cha cha cha. El renacer del Harlem fizo que xurdieren otres dances comu'l lindy-hop ó el jitterbug. A partir de la década de los 1950 tomaron el relevu otres dances más individualistes comu'l rock and roll, el twist y el nomau free-style; llueu apaeció'l disco dancing, el breakdancing...

[editar] Enllaces externos

Vea les imáxenes de Commons sobre

Dances.

Static Wikipedia (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2006 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu

Static Wikipedia February 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu