Aberració (òptica)
De Viquipèdia
En òptica, una aberració és qualsevol desviació d'un sistema òptic respecte al comportament perfecte; és a dir, qualsevol diferència entre el comportament real i el comportament ideal (astigmàtic) que s'obté amb l'òptica paraxial.
Les aberracions més importants són les cinc aberracions monocromàtiques anomenades aberracions de Seidel, que es produeixen independentment del color o freqüència de la llum:
- aberració esfèrica
- aberració de coma: És una aberració obliqua, que té lloc quant els raigs arriben a la lent amb una certa inclinació respecte l’eix òptic. És deguda a que les diferents zones de la lent, proporcionen imatges amb diferent escala. D’aquesta manera succeeix que al lloc on hauria d’haver-hi un punt, en el seu lloc hi ha un estel o “cometa” (d’aquí ve el nom de l’aberració).
- astigmatisme
- aberració de curvatura de camp o de Petzval: ocasionada per la curvatura de les lents, ja que el pla focal d’un objectiu no és totalment pla, sinó que forma una superfície còncava cap a l’objecte. Si el pla sensor de la camera és totalment pla, es fa molt difícil d’enfocar perfectament el centre i les vores de la imatge. Alguns fabricants solucionen aquesta aberració variant el disseny de les lents o corbant el pla sensor en el mateix sentit que el pla focal.
- distorsió
A més també cal considerar l'aberració cromàtica, provocada pel fenomen de la dispersió, que fa que per a un sistema òptic donat cada color de la llum tingui una distància focal diferent.
