Color
De Viquipèdia
El color és la sensació causada per la llum quan aquesta interactua amb l'ull, el cervell i la nostra experiència. La percepció del color es veu altament influenciada per els colors adjacents en l'escena visual. El terme color també s'empra per destacar la propietat dels objectes que generen aquestes sensacions.
Taula de continguts[amaga] |
[edita] Classificacions
La problemà tica del color i el seu estudi és molt amplia i pot ser abordat des del camp de la fÃsica, la percepció fisiològica i psicològica, la significació cultural, l'art, la indústria, etc.
1 Tradicional
El coneixement que tenim i hem adquirit sobre el color a l'escola elemental, fa referència al color pigment i prové de les ensenyances de l'antiga Acadèmia Francesa de Pintura, que considerava com colors primaris al vermell, el groc i el blau. Aquesta classificació no és aleatòria; els pintors, en aquell temps, es feien ells mateixos les pintures i partien d'uns pigments recollits a la natura; bà sicament terres de colors i algun vegetal. Els tres colors esmentats són els que més joc donaven al pintor. Hem de considerar per altra banda que aquests pigments són components quÃmics que a voltes reaccionen amb l'aglutinant, amb un altre pigment o en el suport on ha estat aplicat. Per tant s'havien de descartar els pigments poc estables.
En realitat existeixen dos sistemes de colors primaris: colors primaris llum i colors primaris pigment.
2 Colors primaris llum mescla additiva
Provinents de focus lluminosos com un monitor de TV. Els primaris són el vermell, el verd i el violat. Sumant-los hom n'obté el blanc per suma additiva.
3 Colors primaris pigment mescla subtractiva
Provinents de la reflexió de les ones lluminoses damunt dels objectes. Els primaris són el groc, el magenta i el cian. Combinant-los hom n'obté negre per suma subtractiva.
Si ens fixem amb atenció als dos cercles cromà tics observarem que els primaris llum són els secundaris pigment i que els primaris pigment són els secundaris llum.
[edita] La fÃsica del color
La radiació electromagnètica és una mescla de radiació de distintes longituds d'ona i intensitats. Quan aquesta radiació té una longitud d'ona compresa dins el rang visible dels humans (aproximadament de 380 nm a 740 nm), s'anomena llum. L'espectre de la llum emmagatzema la intensitat de cada longitud d'ona. L'espectre complet de la radiació provinent de un objecte determina l'aparença visual d'eixe objecte, incloent-hi el color percebut. Com ara veurem, hi ha més diversitat espectral que sensacions de color. De fet hom pot definir un color com el conjunt de tots els espectres que ens proporcionen la mateixa sensació de color.
Color | Longitud d'ona | Freqüència | ||
---|---|---|---|---|
roig | ~ 625-740 nm | ~ 480-405 THz | ||
taronja | ~ 590-625 nm | ~ 510-480 THz | ||
groc | ~ 565-590 nm | ~ 530-510 THz | ||
verd | ~ 520-565 nm | ~ 580-530 THz | ||
cian | ~ 500-520 nm | ~ 600-580 THz | ||
blau | ~ 450-500 nm | ~ 670-600 THz | ||
indi | ~ 430-450 nm | ~ 700-670 THz | ||
violat | ~ 380-430 nm | ~ 790-700 THz | ||
Una superfÃcie que reflexa difusament la llum de totes les longituds d'ona per igual és percebuda com a blanca, mentre que una superfÃcie que absorbeix totes les longituds d'ona i no en reflexa cap ho serà com a negra.
El conegut espectre de l'arc de Sant Martà conté tots aquells colors que consisteixen en llum visible de sols una longitud d'ona, l'espectre pur o colors monocromà tics.
Les freqüències són aproximacions i venen donades en terahertz (THz). Les longituds d'ona, và lides al buit, en nanòmetres (nm).
La taula de color no s'ha d'interpretar com a una llista definitiva, l'espectre pur dels colors és continu i el fet de partir-lo en distints colors depèn de la cultura i dels gustos. Tanmateix, la intensitat de l'espectre de colors pot alterar la seva percepció considerablement. Per exemple, un taronja groguenc de baixa intensitat és marró i un groc verdós a baixa intensitat és verd oliva.
[edita] Sistemes de representació del color
Un model de color és un model matemà tic abstracte que descriu la manera en que els colors poden ser representats com a tuples de números, normalment tres o quatre valors o components de color. A continuació tenim una llista de models o sistemes que descriuen maneres de modelar els colors.
- Sistema de colors espectrals primaris RGB
- Sistema de televisió NTSC
- Sistema cromà tic de diferències de color YUV
- Sistema cromà tic XYZ
- Sistema cromà tic IHS
- Sistema cromà tic IHS
- CMYK
- HSV
- Codificació hexadecimal del color
[edita] Regularitats als noms de colors
Els noms dels colors tenen una relació molt estreta amb la llengua i la cultura de cada zona. Tot i aixÃ, hi ha una certa regularitat pel que fa als tons considerats bà sics (onze): les cultures que només tenen dues paraules per als colors parlen de "blanc-clar" i "fosc-negre". El següent en freqüència d'ús és el vermell i després un terme que signifiqui o bé blau o bé verd (en molts idiomes són un mateix color). Segueixen en freqüència marró i groc i completen els tons bà sics aquells que són variants més clares o fosques dels primers: el rosa, el taronja, el grana i el gris.