Alfarb

Alfarb és un municipi de la vall dels Alcalans, pertanyent a la comarca de la Ribera del Xúquer, travesat el riu Magre. El terme és regat per la séquia d'Alfarb i per la séquia d'Alèdua o d'Alginet, que reguen part de les 457 ha de regadiu, de tarongers la major part. La resta de terres són regades per aigües del subsòl. El secà està ocupat pel conreu de garrofers, oliveres, ametlers i altres. El poble situat a 94 m sobre el nivell del mar està al costat dret del Magre i molt pròxim a Catadau i Llombai (tots tres pobles conformen l'anomenat Marquesat). La ramaderia ha minvat molt en els últims anys i només hi ha algunes granges d'aviram. El terme municipal limita al nord amb Llombai i Picassent; a l'est amb Benifaió i Alginet; a l'oest amb Catadau i al sud amb Carlet. El terreny és de caliça, guix i argila. La vegetació és escassa, de mont baix i espart. El clima és templat, amb predomini dels vents de Llevant i NE, i Ponent i NO. La via de comunicació més important és la carretera de Benifaió a Catadau, mentre que l'estació de ferrocarril més próxima és la de la Font de l'Almaguer a Benifaió.

Taula de continguts

1 Història
2 Economia. De la muntanya a la indústria
3 Música, Folklore, art i esports
4 Pintures rupestres: patrimoni de la humanitat
5 Festes
6 Altres dades
7 Enllaços Externs

[edita] Història

La primera referència que tenim és que el lloc va ser donat per Pere IV a l’infant Alfons. El 1347 sa filla va vendre'l a Perico de Culillas. El 1358 el rei va vendre la jurisdicció del lloc i del castell d’Alfarb a Pere de Centelles qui, en 1391, li ho ven a Amèrico Centelles. Els seus posteriors titulars seran el marquès de Llombai, duc de Gandia i el duc d’Osuna. Carles Borja, el 1611, dóna carta pobla a 32 cristians. Aquest fet explica que al seu escut figuren les armes dels Borja. S’hi conserva el despoblat d’Aledua.

[edita] Economia. De la muntanya a la indústria

Alfarb, contràriament al que pensen alguns, és una població que ha sabut adaptar-se al progrés econòmic de cada època. D'un sistema econòmic amb una gran importància de la muntanya i del secà, ha passat a una economia en què es barregen els conreus d'horta, la ramaderia -sobretot aviram-, la petita indústria prou diversificada - envasos de fusta i cartó, marbre, alumini i ferro, etc- i els servicis. L' AGRICOLA SAN SALVADOR COOP. VAL., que agrupa la major part dels agricultors locals, comercialitza la producció de cítrics i fruita, a través d'Anecoop. L'índex d'atur és mínim i estacional. Una de les entitats locals de major prestigi és la SOCIETAT DE MONTS que agrupa tots els naturals de la població i que obté els seus ingressos de les propietats en els monts -cada vegada menys - i de la subhasta de seu casino, ubicat a la plaça Nova. La Societat de Monts és propietaria de l'immoble on està ubicat l'Ajuntament, els locals del qual els té cedits. El TURISME RURAL és un dels aspectes econòmics encara sense explotar, tot i que el poble té condicions idònies. La proximitat a València i a les zones costaneres; la bellesa d'alguns paratges naturals i dels monuments del Marquesat i la tranquil·litat dels seus carrers, fan d'Alfarb un bon lloc per passar uns dies.

[edita] Música, Folklore, art i esports

Escola de danses d'Alfarb: Entitat de creació municipal, que s'encarrega de recuperar el riquíssim folklore del poble. Hereva directa del desaparegut grup de danses Coca de Dacsa, l'Escola programa durant l'any una sèrie d'activitats encaminades a donar esplendor a la música i les danses tradicionals. Els membres de l'Escola ballen en la processó de la Mare de Déu dels Desamparats i de Sant Jaume, en la celebració de les fogueres de Sant Joan i organitzen un concert pel Nadal. El 2000 enregistraren un disc compacte titulat "Musica tradicional d'Alfarb"
Fum de botja: Associació cultural que publica la revista del mateix nom, amb informacions dels tres pobles del Marquesat. Entre altres, ha organitzat plantacions amb motiu del dia de l'arbre i un concurs de dibuix per a escolars dels tres col·legis públics. El 2001 ha iniciat el festival de música rock "Falaguera Rock 01" que degut a l'èxit aconseguit tindrà continuïtat el 2002.
Banda de música la Lira: Entitat musical amb una llarga trajectòria que li ha donat alguns prestigiosos premis. D'entre els seus membres han sorgit alguns músics destacats que han tocat o toquen en bandes i orquestres de tot l'estat.
Club de pilota: entitat esportiva que ha mantingut viu el nostre esport nacional. Durant la dècada dels vuitanta, parlar d'Alfarb en pilota era parlar dels campions indiscutibles en la modalitat de galotxa. El mestratge de Conrado i el bon joc d'Agustín, Sopetes, i d'altres han fet passar molt bones estones als aficionats.

[edita] Pintures rupestres: patrimoni de la humanitat

Alfarb compta entre el seu patrimoni històric i artístic amb unes pintures rupestres pertanyents a l'art llevantí, declarades per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat. Estan situades al Barranc de la Falaguera, paratge d'extraordinària riquesa botànica i paisatgística. La Conselleria de Cultura es va encarregar el 1999 de col·locar unes reixes per protegir-les. Així mateix el patrimoni del poble és ric en jaciments arqueològics pertanyents a diverses èpoques històriques. Trobem jaciments al paratge dels Ascopalls, al Puntal i a la Mallà. S'han trobat restes romanes al bany, a la plaça Nova i hi ha també vestigis romans a la torre medieval situada a l'est del poble sobre la part que recau al riu Magre. Als seus murs encara hi ha -tapada per una construcció contigua- una làpida amb la inscripció HERCULE INVICTO. La torre és un monument que necessitaria una recuperació per tal de donar-li un aspecte més digne i un ús cultural. L'Església de Sant Jaume és un altre dels monuments importants del poble. En l'actualitat es trobà en restauració el campanar.

[edita] Festes

En honor a Sant Roc i Sant Jaume, cap al 25 de Juliol.

[edita] Altres dades

L’ajuntament està regit (2003) pel PP amb 5 regidors; 3 en té el PSOE i 1 el BLOC. El nombre d’habitants, denominats alfarbins, en 2002 era de 1344 (1.301 en 1.986), dels quals un 60% declararen en el cens de 2.001 que sabíen parlar valencià.