Neolític
De Viquipèdia
El neolític o Edat de la Pedra Lluentada (literalment nova Edat de Pedra, o més exactament “nova pedra”) és un període de la història que abraça un temps diferent segons els llocs. Aproximadament cal situar-lo entre el 7000 aC i el 4.000 aC. Apareix al Kurdistan abans del 7.000 aC. (potser cap el 8.000 aC.) i es va difondre lentament. A Europa va arribar cap el 5500 aC.
A partir de l'any 8.000 aC. el canvi climàtic (època Postglacial) va fer fugir els ramats de rens cap el nord on va disminuir la cacera. L’home va tornar a les coves encara que algunes vegades es van conservar les barraques. El culte als difunts i els enterraments es van fer més sofisticats.
De l'establiment de la ramaderia, i d’una economia de base ramadera, sorgeix la transhumància, que posa en contacte els pobles, i facilita la comunicació entre cultures diferents. Apareixen els primers molins manuals per moldre els grans que es cultiven.
Té tres fases: Neolític inicial (I Fase), Neolític mitjà (II Fase) i Neolític final (III Fase).
Altres característiques d’aquest període són la completa domesticació d’alguns animals (el cavall, el ren, ...), la substitució dels útils de pedra tallada pels de pedra alluentada (que no és la novetat més important, si bé és la que dóna nom al període), gairebé la desaparició de les manifestacions artístiques i el desenvolupament dels cultius a la primera fase seguida d’un decaïment general.
Pot seguir-se el Neolític amb relativa exactitud a la zona de Palestina, regió on sorgeixen cultures agrícoles, sedentàries, (les primeres cultures agrícoles sorgiren sens dubte al sud-est d'Anatòlia cap el 8.000 aC.) probablement abans del 7.000 aC. Es detecta la sembra, plantació i emmagatzematge de cereals, i se sap que es van domesticar alguns animals, i entre ells -el primer- el gos. Es van construir poblats de barraques circulars, semisubterrànies, d'una sola cambra, amb les parets i el terra coberts de fang. D’abans del 7.000 aC. ja es coneixen les restes d'almenys una gran ciutat -Jericó- amb una superfície d’unes quatre hectàrees, amb muralla de pedra i un fossat excavat d’uns 8 metres d’ample per 3 metres de fons, i amb -almenys- una gran torre circular de 9 metres d’alçada, que servia com a torre de vigilància, amb escala per accedir al sostre i a la part alta de la muralla.
Aquesta primera cultura neolítica (Neolític pre-ceràmic) va durar des d'aproximadament el 7.500 aC. fins al 6.500 aC. Fou substituïda per una altra vinguda del nord, d'Anatòlia, que també va durar uns mil anys (6.500 al 5.500 aC.); després va seguir un altra cultura neolítica procedent també del nord, que va subsistir altres mil anys (5.500-4.500 aC.). Aquestes cultures es foren estenent per tot el planeta, accelerant-se'n la difusió després del 5.000 aC., data en la qual es pot establir l’inici del període Neolític al continent Europeu, arribant poc després a la península Ibèrica.
En aquesta època es difon l’ús de les peces de ceràmica. Sorgida la ceràmica, l'home intenta decorar-la. Sembla que les primeres decoracions eren cordes que devien ser de reforç però després es van introduir altres variants: l’acanaladora, el cordó (línia en relleu a manera de corda, lleugerament sota la vora) i les anses de diversos tipus. La ceràmica de l’època inicial (cap el 4.000 aC.) és de l'anomenada cardial, amb incisions de diversa mena fetes amb els dits o amb punxons o espàtules d’os o pedra polida, a l’argila tova però ja modelada (sense torn), abans de la cocció. Reben el nom de cardial per estar produïdes la majoria de les incisions amb un tipus de petxina anomenada “Cardium Edule”, de la qual deriva el nom “cardial”. Les incisions -sovint combinades- buscaven efectes simètrics.
