Besançon
De Viquipèdia
|
|||
| Mapa | |||
|---|---|---|---|
 |
|||
| Informació | |||
| Departament | Doubs | ||
| Regió |  Franc Comtat |
||
| Superfície | 65,05 km² | ||
| Població | 114.900 (2004) | ||
| Densitat | 1.810 h/km² | ||
| Pàgina Oficial | |||
Besançon és una ciutat de França, capital del departament de Doubs i de la regió del Franc Comtat, a la vora dreta del riu Doubs.
[edita] Economia
És un centre industrial (indústria de rellotgeria, de bicicletes, d'automòbils i de teixits); també és també coneguda com a estació balneària. És nus de comunicacions (carretera, ferrocarril) i té un centre d'ensenyament superior: la Université de Franche-Comté, fundada l'any 1961.
[edita] Curiositats
Entre els seus monuments sobresurten la catedral de Saint-Jean, romànica i gòtica, el palau renaixentista Granvelle (s XVI), la casa de la ciutat (s XVI), l'edifici de la prefectura (s XVIII), d'estil Lluís XVI, i el teatre edificat per Ledoux (1778-84). El Musée des Beaux-Arts de Besançon conté, a més d'una secció d'arqueologia, un fons important de pintura de diversos països europeus.
[edita] Història
Era l'antiga fortalesa dels sèquans anomenada Vesontio, però Juli Cèsar la conquerí l'any 58 aC, i sota l'Imperi Romà esdevingué la metròpoli dels sèquans, segons esmenta Dio Casi. Reimarus escriu Besontiona, i Ausoni escriu Visontio. En una inscripció en temps de Trajà s'esmenta com Vesant. La ciutat era rodejada pel riu Doubs (antic Dubis). El 58 aC Juli Cèsar va marxar contra el rei germànic Ariovist al país dels sèquans, i va arribar a la ciutat de Vesontio abans que els germans. La ciutat estava emmurallada i les muralles connectaven la part alta amb la ciutat. La ciutat va proveir de subministraments a Cèsar, que la va convertir en base contra el rei germànic al que va derrotar a la plana entre els Vosges i el Rin, prop d'aquest riu (a uns 8 km). El hivern del 58 al 57 aC Cèsar el va passar a la ciutat.
Fou destruïda varies vegades pels Alamans, els huns i d'altres, però cada vegada fou reconstruïda. S'han trobat moltes restes romanes. A la vora hi ha un pont roma de pedra i un aqüeducte. A la ciutat hi ha un arc triomfal de data desconeguda, decorat amb escultures.
Fou conquerida pels burgundis el 456. El 1032 passà a ésser una ciutat governada pels seus arquebisbes i, alliberada del domini d'aquests, fou una ciutat imperial (s XIII).
L'emperador Carles V i Felip II n'afavoriren l'activitat comercial, i el 1595 fou unida a la corona d'Espanya. Conquerida per Condé (1674), fou incorporada a França per la pau de Nimega (1678). Lluís XIV, alhora que li suprimí totes les llibertats, la convertí en lloc d'assentament del parlament (1676) i de la universitat (1691). Del 1790 al 1825 fou refugi d'una colònia de rellotgers suïssos —afins a les idees revolucionàries—, que foren l'inici de la indústria rellotgera local.
