Blumfeld
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre un tema que era d'actualitat en el moment de la redacció, per la qual cosa pot contenir informació obsoleta o que no estigui al dia. |
 |
|
| Origen | Hamburg  , Alemanya  |
| Temps | 1990 – 2007 (17 anys) |
| Estil/s | rock alternatiu, pop, cançó |
| Discogràfica/s | {{{discografica}}} |
| Membres | Jochen Distelmeyer André Rattay Vredeber Albrecht Lars Precht |
| Estat | Fent l'última gira |
| Plana web | {{{plana web}}} |
Blumfeld (en alemany, literalment, «Camp-en-flor») és un conjunt musical alemany reconegut dins l'escena independent no només del seu país, sinó també de Suïssa i Àustria, per oferir un particular estil de rock semiacústic amb lletres explícitament crítiques. El 22 de gener de 2007 anunciaven la imminent dissolució del grup en acabar la gira d'abril a maig de 2007, coincidint amb la publicació del primer recopilatori de la seua discografia.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Format en Hamburg l'any 1990 per Distelmeyer, Bohlken i Rattay després de la desfeta dels conjunts Arm, Laut i Der Schwarze Kanal, el nou grup prendria el nom del protagonista d'una narració curta de Franz Kafka, Blumfeld, ein älterer Junggeselle («Blumfeld, un fadrí matxutxo») de l'any 1915. Els Blumfeld formen part de la Hamburger Schule junt amb Kolossale Jugend, Tocotrònic i Die Sterne, sent un dels conjunts més exitosos sorgits de l'escena musical alternativa en llengua alemanya.
La lírica dels Blumfeld tracta la lluita de l'ésser humà dins el context de la societat de consum moderna: la por, la depressió, la incertesa, la desorientació i l'amor com a motiu són els temes principals, convertits en objecte de diàleg. La música, sovint melangiosa, ajuda a crear el regust pessimista.
[edita] Formació final
- Jochen Distelmeyer: veu, guitarra (des de 1990)
- André Rattay: bateria, vibràfon (des de 1990)
- Vredeber Albrecht: teclats (des de 2003)
- Lars Precht: baixista (des de 2005)
[edita] Antics membres
- Eike Bohlken: baix (1990-1996)
- Peter Thiessen: baix (1996-2002)
- Michael Mühlhaus: teclats, sintetitzador, vibràfon, baix (1998-2005)
[edita] Discografia
[edita] Distelmeyer/Rattay/Bolken (1990-1995)
- Ghettowelt (ZickZack, 1991): «Gueto-món», primer senzill en vinil amb tres temes
- Ich-Maschine (ZickZack/Indigo, 1992): «Màquina del jo», primer llarga duració editat en vinil i CD
- Zeitlupe / Traum:2 (ZickZack, 1992): doble senzill amb quatre cançons
- L'état et moi (Big Cat/Rough Trade/ZickZack, 1994): segon disc amb una paròdia d'Elvis en la portada
- Draußen auf Kaution (Big Cat/USA, 1994): primer senzill extret de L'etat et moi
- Verstärker (Big Cat/USA, 1995): segon senzill del segon disc, publicat en vinil i mini-CD amb tres i quatre cançons, respectivament
[edita] Distelmeyer/Rattay/Thiessen/Mülhaus (1996-2001)
- Old Nobody (Big Cat/Rough Trade, 1999): tercer disc, ja amb la formació clàssica del grup
- Tausend Tränen tief (Big Cat/Rough Trade, 1999): primer senzill de l'Old Nobody i possiblement la cançó més coneguda del grup
- Status: Quo Vadis (Big Cat/Rough Trade, 1999): segon senzill extret de l'Old Nobody en vinil i mini-CD
- Graue Wolken (ZickZack/eastwest, 2001): «Núvols grisos», primer senzill del quart disc
- Testament der Angst (ZickZack/eastwest, 2001): el quart disc, «Testament de la por», ja reconegut comercialment
- Die Diktatur der Angepassten (ZickZack/eastwest, 2001): segon senzill del Testament der Angst
- Wellen der Liebe (ZickZack/eastwest, 2001): «Les ones de l'amor», tercer senzill del Testament der Angst
[edita] Distelmeyer/Rattay/Mülhaus/Albrecht (2002-2004)
- Die Welt ist schön (ZickZack, 2002): «El món és bonic», recopilació dels senzills dels anys 91 i 92
- Jenseits von Jedem (ZickZack/WEA, 2003)
- Wir sind frei (ZickZack/WEA, 2003): «Som lliures»
- Neuer Morgen (ZickZack/WEA, 2003): «Nou matí»
[edita] Distelmeyer/Rattay/Albrecht/Precht (2005-2007)
- Verbotene Früchte (Blumfeld-Tonträger/Sony BMG, 2006): «Fruita prohibida», l'últim disc del grup
- Tics (Blumfeld-Tonträger/Sony BMG, 2006): únic senzill extret del Verbotene Früchte
- Ein Lied mehr – The Anthology Archives Vol.1 (Blumfeld-Tonträger, 2007): «Una cançó més», reedició dels tres primers discs amb extres
[edita] Curiositats
- Els Blumfeld compartien espai amb Lluís Llach en Train Leaves at Eight, el disc de versions d'autors europeus que els Walkabouts editaren l'any 2000 [1]. (anglès)
[edita] Enllaços externs
- (alemany) Blumfeld.de lloc web oficial
- (alemany) Skyeyeliner lloc d'aficionats
- (alemany) Blumfeld Online un altre web de fans
- (alemany) Indiepedia.de entrada sobre el grup
- (alemany) Laut.de biografia
- (anglès) YouTube.com videoclips i directes del grup
- (castellà) ElMundo.es notícia d'un concert a Madrid junt amb Pavement i Mercury Rev
